Aquests dies estem escoltant molt l'expressió emergència climàtica. Què significa?

La població, la joventut... s'està mobilitzant a tot el món davant la gravetat de la situació. Escolten els missatges de la ciència i s'adonen que ja estan sofrint els efectes del canvi climàtic, que són greus i que si no es busca una solució seran encara més greus. A més, hi ha poc temps per a fer alguna cosa, per això l'emergència és. Necessitem accions concretes, contundents i urgents, i no sols plans a llarg termini, com fins ara.

Accions fermes, diu vostè. Es tracta de descarbonizar l'economia?

D'una banda, i per un altre, l'adaptació al canvi climàtic. En els últims anys s'està observant que els efectes extrems del canvi climàtic es produeixen cada vegada amb més freqüència: sequeres, huracans... El canvi climàtic ja és aquí, no és cosa de futur. I a més, afecta sobretot als països més pobres, que tenen menys capacitat de resistència. Hem de començar a adaptar-nos com més aviat millor. L'ajust ha de ser el component de totes les nostres polítiques perquè els efectes futurs no ens colpegin tan durament. D'altra banda, necessitem accions urgents per a reduir les emissions de CO₂ i altres gasos d'efecte d'hivernacle.

El treball a curt termini, segons els científics...

A vegades es posen objectius a molt llarg termini. El Conveni de París estableix que en 2050 les emissions netes de gas, és a dir, el balanç entre el que s'emet i el que absorbeix la Terra, ha de ser zero. D'aquesta manera es pot aconseguir el compliment de l'objectiu principal del Conveni: Que l'escalfament global de la Terra, des de temps anteriors a la industrialització, no superi els 2 °C i, si és possible, els 1,5 °C. Però el canvi que hem de fer per a això és brutal, transcendental. El sistema energètic ha de canviar com mai. I per a 2050 podem fer moltes promeses, però què estem fent en 2030 o en els pròxims cinc anys per a assegurar que anirem pel bon camí? Segons el grup de científics IPCC que analitza el canvi climàtic, hauríem d'arribar al cim de les emissions l'any vinent i descendir a la meitat per a 2030. És un canvi tremend, és una forma urgent d'actuar.

Com es pot aconseguir això, com reduir les emissions a la meitat?

Abans del cim de l'ONU que s'ha celebrat aquesta setmana, el secretari general, António Guterres, va fer quatre peticions. Una, que els països portessin al cim plans concrets de reducció d'emissions en 2050. Crec que seria millor demanar plans a curt termini, però... La resta de peticions de Guterres han estat molt concretes. D'una banda, l'eliminació de les ajudes als combustibles fòssils són enormes i molt majors que les existents per a les fonts renovables. En segon lloc, la creació d'impostos sobre els combustibles fòssils, dels quals els estats reintegrarien d'alguna manera els seus beneficis a la ciutadania (per exemple, mitjançant la reducció d'altres impostos) per a invertir en l'àmbit de les energies renovables i l'eficiència energètica. Finalment, el secretari de l'ONU va realitzar una petició molt important a curt termini: Que no es construeixin més centrals de carbó a partir de 2020.

La clau és el transport? La substitució de combustibles per a vehicles per fonts renovables sembla la més difícil.

El transport és, per descomptat, un dels camps més importants. D'una banda, hem de reduir el consum de carbó per a la generació d'energia elèctrica, que encara puja en alguns països asiàtics. Les dades indiquen que el preu de les energies renovables ja és més barat que el del carbó en gairebé tots els països del món. Hem d'accelerar aquest procés i evitar la construcció de més centrals de carbó. I d'altra banda, diu que una de les claus és el transport, que és on s'està produint l'increment de les emissions als països desenvolupats. Cal fer polítiques perquè el model de mobilitat sigui més sostenible. Mitjans de transport públics, marxa a peu, ampliació massiva de cotxes elèctrics... I tot això en molt poc temps.

D'altra banda, no s'haurien de posar límits als modes de transport més contaminants i menys alternatius? Avió, trànsit marítim...

Actualment no existeixen solucions tecnològiques per a aquests mitjans de transport. Crec que l'ideal és combinar totes dues vies: d'una banda, utilitzar aquests mitjans de transport d'una manera més responsable i, per un altre, continuar buscant solucions tecnològiques que difícilment permetran la descarbonització total d'aquests sectors. Aquestes emissions, per exemple, hauran d'equilibrar-se amb el carboni absorbit pels boscos. Però això no vol dir que no hàgim de reduir el nombre de viatges en la mesura que sigui possible.

Quant al cotxe elèctric, són nombroses les veus crítiques que apunten al fet que difícilment serà una alternativa als paràmetres de mobilitat actuals. Vull dir que no serà suficient.

Jo soc optimista respecte a la capacitat de competir a curt termini amb els cotxes convencionals en termes de costos. La majoria dels estudis tècnics realitzats sobre el tema apunten al fet que per a 2023-2025 el cost d'un cotxe elèctric i un convencional serà el mateix. A més, l'elèctrica és més eficient des del punt de vista de l'ús de l'energia i, per tant, més barata en aquest sentit. Quin és el repte? Creació d'una infraestructura de recàrrega que encara no està disponible. Però crec que es podrà solucionar a curt termini. I també en aquest cas, transformar la mobilitat no és només substituir uns cotxes per uns altres, sinó que hem de complementar-ho amb mesures com la promoció del transport públic.

Ja hem esmentat el recent cim de l'ONU a Nova York. Quin ha estat el resultat?

No s'han complert les expectatives, però ha estat una cita important perquè allí s'han reunit els líders polítics, socials, empresarials... per a explicar què faran. No pot dir-se que no hagi servit per a res. És cert, en qualsevol cas, que es fan molts cims i que es troben a faltar accions més contundents, això és el que està demandant la societat i els científics. Necessitem accions eficaces o sofrirem conseqüències.

El principal acord internacional per a la lluita contra el canvi climàtic és la Convenció de París de 2015. Però no és vinculant.

Es tracta d'un acord adoptat amb una visió de conjunt. En lloc d'obligar els països a aconseguir un objectiu (com en el Protocol de Kyoto), es va decidir preguntar als governs què estan disposats a fer en matèria de canvi climàtic i després mesurar si aquests compromisos són suficients perquè l'escalfament no superi els dos graus, o si és possible, més d'un grau i mig. El marc està funcionant en la mesura en què els països estan proposant accions, però la suma d'aquestes accions fins ara no és suficient per a complir els objectius de París. De moment, tenint en compte les promeses dels governs, l'escalfament seria de tres graus, i això seria un desastre tremend. Per això s'ha fet el cim de l'ONU aquesta setmana, perquè es nota una falta de valentia en el cim.

En aquest moment, l'escalfament de la Terra és de 1,1 graus des de l'era anterior a la industrialització.

I si no fem res serà de 1,5 dins de 10-15 anys.

És possible encara no superar aquesta barrera? Hi ha qui creu que no.

L'IPCC diu que és físicament possible, però que totes les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle haurien de ser suspeses molt abans de 2050. Des del punt de vista social i tecnològic, el canvi que necessitaríem per a aconseguir-lo seria enorme. És molt difícil.