L'Ajuntament també va posar en marxa el projecte Oiartzun Burujab, amb l'objectiu d'incidir en cinc àmbits, entre ells la sobirania alimentària. “Perquè el poble sigui cada vegada més autosuficient necessitem terres, necessitem agricultors, i aquests agricultors necessiten mitjans”, ha assenyalat el regidor. En aquest sentit, un dels primers treballs que va posar en marxa l'Ajuntament és l'obtenció de terres per a conrear: “Als voltants del riu Oiartzun hi havia un caseriu amb bastantes terres. A canvi d'un lloguer molt petit, l'ajuntament va aconseguir la gestió d'aquests terrenys”, ha explicat el regidor.
Es va convocar un concurs per a presentar posteriorment els projectes de cultiu d'aquests terrenys, i la cooperativa local Elika i l'associació Arraztalo van obtenir una hectàrea. Elika produeix hortalisses en el model ecològic i les embeni en el propi poble; Arraztalo també treballa en l'horticultura, però també és un projecte d'integració social en el qual treballen membres amb discapacitat psíquica.
L'Ajuntament també concedeix subvencions anuals per a la realització d'inversions destinades a projectes agrícoles, dins del projecte Lurbizi. “Enguany s'han presentat a la convocatòria 31 produccions”, explica Mitxelena. I és que per a l'activitat agrària, a més de la terra, la disponibilitat d'altres recursos és imprescindible per a les produccions. De moment, el regidor valora positivament la consecució d'unes condicions de treball dignes en els projectes posats en marxa.
Durant aquests anys l'Ajuntament ha posat en marxa la Mesa d'Alimentació d'Oiartzun per a treballar amb els agents del municipi. “Són presents l'Ajuntament, l'associació de desenvolupament rural Behemendi, els agricultors i ramaders del municipi, els transformadors, l'associació de baserritarras i la cooperativa Labori Oarso”, afirma. De cara al futur, es necessiten més projectes agrícoles per a incrementar l'oferta, i aquest serà un dels reptes als quals s'enfronten. “Amb la posada en marxa de Lurbizi no sabíem quin camí s'anava a fer, i bo, s'ha creat la cooperativa Elika, que consumeix molta gent les verdures autòctones, Arraztalo també és aquí, hi ha unes deu persones treballant en ella, Labori té uns 500 socis d'Oiartzun, estan treballant amb productes locals a l'escola infantil…, a poc a poc, i potser més a poc a poc del que volem, però creem que està donant els seus fruits”, ha conclòs.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.