Les lluites per la Terra s'estan encenent allí i aquí. Per això és optimista Joana Detchart, "que s'ha consolidat en tota la nostra societat i crec que avui dia és una gran preocupació per a tots, entre totes les generacions i en tots els àmbits. Encara que no sempre és fàcil organitzar-se junts, la lluita per la Terra és una cosa que tenim al cap". Per contra, Hartu Lopez Adán veu la situació com a negativa: "Què veiem cada dia? El Govern i les empreses segueixen en aquesta eixelebrada roda pel benefici i el privilegi, encara que hi ha senyals que demostren que el món està en declivi. Els patrons de consum no canvien, la majoria de la societat continuem aportant diàriament els diners necessaris al capitalisme. I poca gent es mobilitza per la Terra. Les iniciatives no són suficients per a frenar el que ens ve".
Tota l'entrevista en:
López Adán ha explicat que a França "una ecologia més agressiva" ha ressuscitat amb l'Alçament de la Terra. "El seu objectiu és en la pràctica detenir les infraestructures nocives. Això exigeix anar als llocs, posar en marxa una pràctica que anomenen "desarmament" (sabotejar al final), assumir-la públicament i donar el missatge sobre aquest tema".
Però la repressió del Govern contra ells ha anat creixent a mesura que els moviments han anat guanyant força. En paraules de López Adán, "el govern de Macron ha seguit en els últims anys la pauta que venia per endavant: la sistematització de la repressió contra els moviments socials. Ja hem vist a Jaka amb la seva seqüència, amb els joves que viuen en els suburbis, amb la reforma de les reptes, amb l'ecologisme... L'antiterrorisme va sorgir contra l'amenaça islamista, però això no els exigeix massa treball, per la qual cosa s'han enfocat entorn del moviment ecologista. Han posat els seus mitjans: l'espionatge, l'ús d'armes, la judicialització, la ràpida violència policial en les manifestacions...".
López Adán ha afegit que el problema és que "aquest tipus de xocs es converteixen en un assumpte estatal: no es tracta de veure quin mal o quin benefici aporta aquesta infraestructura a la societat i a la naturalesa, sinó de plantejar-ho com una "estàtua contra els ecologistes" i de veure qui guanyarà. Per tant, el Govern francès no vol deixar guanyar als ecologistes en moltes qüestions per un principi: protegir el seu criteri, el seu model i els seus amics. Perquè ho sap bé, si perd un assumpte, això pot afavorir o reforçar altres lluites. Per tant, el conflicte es polaritza i hi ha repressió, intervenció dels polítics... En això estem avui en l'estat francès amb alguns temes. Diversos projectes d'infraestructures reflecteixen una visió o una lluita entre dos mons".
El Govern de França va intentar desmantellar el moviment en els tribunals i Detchart veu un altre motiu d'optimisme al final d'aquest assumpte: "Hi ha hagut un gran revés per al govern francès que aquesta dissolució no era legal ni es podia fer. En Anarte, el moviment ecologista ha tornat a enfortir-se".
Detchart assenyala que per a la xarxa Òstia (Xarxa Temàtica d'Ocupació Gana Art) ha estat un gran assoliment la unió de pagesos i ciutadans en una mateixa lluita: "Avui dia en Iparralde les majors lluites són la protecció de l'habitatge i de les terres de cultiu, és a dir, com ens alimentem i com es fa una mera especulació sobre les terres de cultiu: es roben per a fer diners, no són per a la gent local. Això s'entén clarament. I en aquesta lluita es concentra a la gent, tant els pagesos com una gran quantitat de gent de la ciutat i del poble, tant per a ocupar aquests terrenys de cultiu com per a protegir-los simbòlicament, però també per a conrear-los a llarg termini". López Adán ha emès la següent intuïció: "La terra, l'habitatge i l'alimentació estan interrelacionades, tant en la problemàtica com en les alternatives".
Per a Detchart, les múltiples formes de lluita que es troben dins de l'ecologisme fan possible la unió de més persones diferents: "Si vols ser més agressiu tens l'oportunitat de fer-ho o de captar als teus aliats, o si prefereixes fer sensibilització, fer coses concretes en pedagogia i comunicació. Sabotatges, ocupacions... hi ha moltes coses que són mal vistes però que alhora es veuen amb una gran legitimitat en l'actualitat".
López Adán posa en valor els projectes que han paralitzat en Iparralde: "El projecte Surf Park de Sant Joan de Llum, el propi TAV (sempre diuen que als deu anys començaran les obres), l'antena 5G en Donamartiri, el parc d'atraccions sobre la muntanya Larrun... Anant més lluny, l'autopista 2x2 entre Garazi i Pamplona, les mines d'aigua en la zona d'Itsasu... tots aquests projectes s'han detingut gràcies a la mobilització. Això significa que tenim capacitat per a obstaculitzar algunes coses, per la qual cosa hem de seguir amb aquest camí clarament".
Detchart conclou amb l'optimisme amb el qual ha iniciat Egonarria i amb el convenciment que: "Jo sempre vull ser optimista, no sols per ser optimista, sinó perquè no podem cedir".
Remarquen la data del 12 de març per a tancar la sessió: "Serà judici en Baiona contra quatre membres d'Òstia pel projecte constructiu Marienea de Cambo. Ha de ser una cita important".