Grup: Invertebrat / Insecte / Mantod
Grandària: De 5 a 8 cm.
On viu? Matolls de clima mediterrani.
Què menja? Invertebrats, principalment insectes.
Nivell de protecció: No està protegit a Europa.
Qui creia que els marcians havien de ser tan petits! Només uns centímetres! Però sí un aspecte espectacular. Encara sort que no mesura un parell de metres! L'Empusa Pennata és una espècie de la família de Pregadeu. S'assembla a les marisorginas tan conegudes entre nosaltres en els moviments, en l'actitud, en el comportament. Deixa clar que són familiars. Però una de les seves característiques principals (i la que li dona nom) és l'atenció immediata: les crestes de si mateix. Sembla barret i ens adverteix que estem davant un insecte alt i poderós.
Un gran caçador que, gràcies a les seves poderoses potes anteriors, anuncia a les seves preses la necessitat de resar, com els indiquen les marisorginas. S'alimenta principalment d'altres insectes, encara que tampoc s'oposa a les aranyes. Normalment roman aturat en un ram o entre fulles fins que apareix una presa, després les potes davanteres salten cap endavant i comença a menjar-se una presa que no pot escapar de les seves espines.
Igual que ocorre en moltes espècies d'insectes, les femelles són més grans que els mascles i poden aconseguir fins a uns vuit centímetres, encara que la seva grandària habitual oscil·la entre 5 i 7 cm. Igual que en el cas de les marisorginas, però amb menor freqüència, la dominació física de les femelles ocasiona que els mascles es converteixin en preses. No obstant això, els mascles són més hàbils a l'hora de volar… Mediocre!
En ser insectes han de realitzar metamorfosis. El procés denominat metamorfosi simple consta de tres fases: ou, nimfa i adult. En la fase nimfa alteren la seva pell sis vegades per a poder créixer. Després de l'últim canvi de pell necessiten mig mes per a aconseguir la maduresa sexual i començar a reproduir-se. A diferència de les marisorginas, passen l'hivern en forma de nimfes (les marisorginas alfertxas superen l'hivern sense sortir de l'ou).
Li agraden les zones seques i càlides i en les nostres terres habita en zones on el clima mediterrani és predominant, sobretot en el desbrossament, i estan perjudicant la seva desaparició i pèrdua, disminuint les seves poblacions. Aquests elegants insectes es converteixen per a la seva desgràcia en preses fàcils dels maleïts incendis d'estiu.
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]