Quan la terra més rara és la intel·ligència humana
- Portem anys, amb el xoc entre els Estats Units i la Xina, de moment econòmic, des que es va incendiar, sobretot, amb la cobla de terres rares en els llavis. Tant de manera directa (a causa de la gran capacitat de negociació que el gairebé monopoli de la seva producció atorga a la Xina en l'actualitat) com a indirecta (a causa del valor decisiu d'aquests elements químics de nom peculiar en les tecnologies més altes).
Els últims avatars coneguts relacionats amb aquests tenen, a vegades, comicitat (així, el cabal dels avions F-35 que el Pentàgon ha hagut de suspendre més d'un mes abans a costa dels imants xinesos de samari-cobalt). I la curiositat, en altres ocasions: un dels primers temes que la Xina va prohibir en les seves transaccions amb Taiwan en el període de tensió d'agost va ser, per exemple, la sorra. Té raó. En qualsevol cas, és clar que la guerra entorn de les altes tecnologies, de moment econòmica, no ha fet més que començar.
No obstant això, ja s'està afegint a aquesta equació un component que a penes s'ha esmentat en els estudis anteriors. El talent no és una de les terres rares... encara que és “rar”, per definició. No obstant això, en el sentit que se li dona en l'actualitat, té una afinitat més estreta amb tots els components de l'alta tecnologia.
Per això, segurament no ens va resultar gens estranyo escoltar a Xi Jinping, en el seu informe que va llegir davant el XX Congrés, “la ciència i la tecnologia són les nostres principals forces productives, el talent és la nostra principal matèria primera i la innovació és la nostra principal guia de creixement”.
Costarà trobar una cosa similar en els informes congressuals del passat. Però no és gens sorprenent per a qualsevol que anunciï la particular conferència nacional que el Partit Comunista Xinès va celebrar en l'última setmana de setembre de l'any passat, amb totes les formalitats, per a “l'elaboració del talent”, en la qual Jinping va dir tot això i més.
Cada vegada és més clar que la Xina és, juntament amb l'Índia, un dels majors jaciments d'aquesta matèria primera bàsica de talent, si no és la més gran, sigui com sigui l'aparell de mesura. Crec que un dels principals beneficiaris d'aquesta matèria primera xinesa i asiàtica, si no és el principal, també és innegable que són els Estats Units. Cada vegada és menys “wasp” (o només “was”) el talent estatunidenc.
Per això, algú hauria de llegir amb molta cura l'informe que s'acaba de publicar a Àsia, impulsat per l'American Scholar Fòrum i elaborat per experts d'Harvard, Princeton i MIT, en el qual s'explica el terrible fet de centenars de científics d'origen xinès que tornen a casa per la persecució que estan sofrint als Estats Units.
Malgrat l'oblit del civisme, no té molt sentit el que està ocorrent als Estats Units.
El vell continent ha plantat una guerra comercial a la Xina, on el mercat europeu de cotxes elèctrics està a punt de ser un fracàs històric i ridícul. La culpa és dels xinesos, que els cotxes elèctrics europeus siguin dues vegades més cars que els d'ells. El que els fa... [+]
