Els últims avatars coneguts relacionats amb aquests tenen, a vegades, comicitat (així, el cabal dels avions F-35 que el Pentàgon ha hagut de suspendre més d'un mes abans a costa dels imants xinesos de samari-cobalt). I la curiositat, en altres ocasions: un dels primers temes que la Xina va prohibir en les seves transaccions amb Taiwan en el període de tensió d'agost va ser, per exemple, la sorra. Té raó. En qualsevol cas, és clar que la guerra entorn de les altes tecnologies, de moment econòmica, no ha fet més que començar.
No obstant això, ja s'està afegint a aquesta equació un component que a penes s'ha esmentat en els estudis anteriors. El talent no és una de les terres rares... encara que és “rar”, per definició. No obstant això, en el sentit que se li dona en l'actualitat, té una afinitat més estreta amb tots els components de l'alta tecnologia.
Per això, segurament no ens va resultar gens estranyo escoltar a Xi Jinping, en el seu informe que va llegir davant el XX Congrés, “la ciència i la tecnologia són les nostres principals forces productives, el talent és la nostra principal matèria primera i la innovació és la nostra principal guia de creixement”.
Costarà trobar una cosa similar en els informes congressuals del passat. Però no és gens sorprenent per a qualsevol que anunciï la particular conferència nacional que el Partit Comunista Xinès va celebrar en l'última setmana de setembre de l'any passat, amb totes les formalitats, per a “l'elaboració del talent”, en la qual Jinping va dir tot això i més.
Cada vegada és més clar que la Xina és, juntament amb l'Índia, un dels majors jaciments d'aquesta matèria primera bàsica de talent, si no és la més gran, sigui com sigui l'aparell de mesura. Crec que un dels principals beneficiaris d'aquesta matèria primera xinesa i asiàtica, si no és el principal, també és innegable que són els Estats Units. Cada vegada és menys “wasp” (o només “was”) el talent estatunidenc.
Per això, algú hauria de llegir amb molta cura l'informe que s'acaba de publicar a Àsia, impulsat per l'American Scholar Fòrum i elaborat per experts d'Harvard, Princeton i MIT, en el qual s'explica el terrible fet de centenars de científics d'origen xinès que tornen a casa per la persecució que estan sofrint als Estats Units.
Malgrat l'oblit del civisme, no té molt sentit el que està ocorrent als Estats Units.
Dijous passat, 27 de juny, el Politburo del Partit Comunista de la Xina va presentar dues notes de premsa, molt semblants però amb els seus matisos i matisos, al fil del ple que celebra cada mes el Partit Comunista de la Xina. El seu contingut, no obstant això, era poc... [+]
La Revolució Industrial va ser un dels moments clau de la història de la humanitat, igual que la Revolució Neolítica, que va canviar definitivament el nostre destí. Aquest procés, a mitjan segle XVIII, va alliberar les forces econòmiques i socials que havien estat... [+]
El dimecres 10 d'abril, l'ex presidenta de Taiwan, Dt. Ying-jeou (2008-2016), va recórrer la Xina durant onze dies amb un grup de joves de la seva trajectòria i va entrevistar el president Xi Jinping i secretari general del Partit Comunista a Pequín. En 2015, quan Dt. encara... [+]
Sense més que encuriosir dels aficionats –en aquesta part del món, és molt diferent en altres parts–, estan en marxa les Dues Reunions de Pequín d'enguany, que es reuneixen al mateix temps i en el mateix escenari, però cadascun per separat i amb la seva pròpia agenda... [+]
El diable governa les metàfores i jocs mentals com aquest.
A vegades, el mestre és el dimoni de la realitat. Quants mesos portem sense el verb del famós “ordre internacional basat en regles”? Aquest “rules-based international order”, que li donaven per sigles:... [+]
Xina, cap a 1417 anys. L'almirall Zheng He, explorador assalariat d'emperadors de la dinastia Ming, va afirmar que era possible “que tothom surti de la Xina”. Per a llavors la xarxa de colònies xineses començava a expandir-se en l'Oceà Índic, al Mar Roig i en el sud-est... [+]