Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Luis Iriondo mor als 100 anys, un dels últims testimonis del bombardeig de Guernica

  • Va morir el dilluns, a Guernica, segons han confirmat fonts municipals. Tenia 14 anys quan van bombardejar el seu poble i va haver de refugiar-se en un refugi. En el seu llibre El noi de Guernica va relatar el viscut.

26 de setembre de 2022 - 18:00
Gernikako Udalak omenaldia egin zion 100. urtebetetzean, irailaren 3an. / Argazkia: Santos Cirilo, Ctxt.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Mor Luis Iriondo, tres setmanes després de complir 100 anys, el 26 de setembre. Les fonts de l'Ajuntament de Guernica han confirmat la mort, en la qual l'Ajuntament va homenatjar a Iriondo en el seu centenari. El poble ha perdut un dels últims testimonis del bombardeig de Guernica.

El 26 d'abril de 1937, Iriondo era un nen de 14 anys que es va refugiar en un refugi per a salvar-se de les bombetas dels avions. En el seu llibre El noi de Guernica (2011) va recollir les memòries d'aquell moment, i va fer altres treballs i accions a favor de la memòria històrica. ARGIA va recollir en aquest article alguns fragments de la memòria de Luis Iriondo, que deia:

“Per primera vegada vaig tenir notícies de la guerra a la platja. Poc temps després d'això vam saber que alguns pobles pròxims a Guernica van ser bombardejats, entre ells Durango. Això va afectar els ciutadans, que aviat van començar a construir refugis per si de cas. Estava en boca de tots. El 25 d'abril, per exemple, el meu amic Cipri em va dir que tenia un refugi preparat per a un bombardeig i si passava corrent per a anar allí”.

A més, Iriondo va ser responsable de l'escola de pintura i dibuix de la Casa de Cultura de Guernica durant 55 anys, molt coneguda en la localitat.

En aquest documental d'Alberto Rojo, bondardado de Guernica, també es poden escoltar els testimoniatges d'Iriondo, entre altres: Guernica, bombardeig.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

2024-10-15 | Julen Orbea | Zuzeu
Recordem la vida
En 1944, sota el comandament de Stauffenberg, Hitler va intentar matar-lo amb una bomba en una acció preparada entre soldades i ciutadans alemanys. En els mesos següents, els nazis van executar a més de 90 persones a causa d'aquesta acció.

Eguneraketa berriak daude