També els rams de flors, autòctons i sense químics, millor
- En els últims anys s'ha escrit molt de sobre els caserius i projectes que es dediquen a l'horticultura i a la ramaderia, però no han sortit massa exemples de persones que han apostat per viure de la producció i venda de flors. En aquest sentit, Koldo Hormaza i Joey Albert, membres del projecte Baserriloreak, porten treballant des de fa dos anys: En el mont Izarraitz d'Azkoitia, a l'aire lliure, la parella està produint flors de forma totalment natural i ecològica, que després venen en els mercats de la zona. Després de passar molts anys a Madrid, van saltar del periodisme a la jardineria i en 2016 van arribar al caseriu Arumarrate. Des de llavors, han omplert l'entorn de flors i colors.
El projecte Baserriloreak s'emmarca dins del moviment Slow Flowers i de l'agricultura regenerativa. “Tenim moltes flors salvatges en les nostres terres i les barregem amb les plantades per a formar lots. A més, en la producció no utilitzem cap químic i les plantes són conreades de manera natural”, explica Alberto. No usen hivernacles i només planten flors que s'adapten bé a ells. A una altura de gairebé 600 metres, es realitzen nombroses proves per a triar les espècies idònies.
Hormaza ens convida a pensar on i com s'han produït els lots de les floristeries tradicionals: “Els rams de flors que comprem habitualment procedeixen dels Països Baixos, però allí van des de l'Equador, Kenya o altres països remots”. Què significa això? Les flors que comprem han recorregut en la majoria dels casos una màquina per a arribar fins nosaltres, i tenen molts químics per a fer un llarg viatge sense marcir-se. Els productes del projecte Baserriloreak, per part seva, es tallen a la tarda i es venen en mercats pròxims l'endemà, sobretot en Azpeitia i Azkoitia. És paradoxal que les flors Slow Flowers arribin a les cases més ràpid que les altres.
Difonent la cultura de les flors en el nostre entorn
La parella afirma que la cultura de les flors està molt més estesa als Estats Units i al Regne Unit, i que el seu objectiu és atreure i difondre aquesta cultura. “Allí la gent posa flors a casa totes les setmanes, no és un regal que només es fa en aniversari com aquí”, diu Hormaza. Precisament, Albert va ser a un caseriu de flors al Regne Unit per a aprendre a treballar.
A més de la producció, també s'han organitzat altres activitats com l'elaboració d'un quadern botànic, que es repetirà al juliol i que es podrà veure en directe en eitb.eus. “En el quadern hi ha una llista de flors de diferents èpoques i cada participant ha de buscar aquestes plantes”. Els reunits es col·loquen en un quadern i al costat d'ell formen una fitxa indicant quina flor és, per a què serveix i les seves característiques. Els membres del projecte també estan rebent cursos i formacions de manera contínua. “Estem en aquest moviment de treballar la terra i anem aprenent. No es tracta de convertir-nos en una gran empresa: volem viure del caseriu, si pot ser de les flors, i creiem que l'aconseguirem”, diuen.
