Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc resol, a petició del VOX, la no demolició de la Caserna de Loiola

  • La caserna de l'Exèrcit Espanyol en el barri de Loiola de Sant Sebastià no podrà ser derrocat. Així ho ha decidit el Tribunal Superior de Justícia del País Basc a la vista del recurs presentat pel VOX. L'Alcalde de Sant Sebastià, Eneko Goia, ha assenyalat que es tracta d'un "obstacle" per al desenvolupament de la ciutat i que recorreran davant el Tribunal Suprem d'Espanya.
Iturria: Wikipedia, egilea: Joxemai.

14 de juliol de 2022 - 10:15

L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià tenia previst demolir la caserna de Loiola i construir més de 2.000 habitatges. La sol·licitud de trasllat de la caserna va ser anunciada en 2018 i al novembre de 2020, a canvi de la protecció dels pressupostos espanyols per part del PNB, el govern de Pedro Sánchez es va comprometre a cedir les terres que l'exèrcit va ocupar a Sant Sebastià en l'últim segle. Amb els diners obtinguts de la venda de les antigues casernes, el Ministeri de Defensa espanyol volia construir un nou edifici en els terrenys de la Reial Societat Hípica. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha aprovat el recurs del partit ultradretà Vox i l'Ajuntament de Sant Sebastià haurà de protegir la caserna de Loiola, incloent-hi el conjunt d'edificis militars en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Urbà.

L'alcalde de Sant Sebastià, Eneko Goia, preveia abans de l'estiu aconseguir un acord sobre les casernes de Loiola. En una entrevista concedida aquest dijous en Euskal Irratia ha afirmat que la caserna és “sens dubte una barrera” i ha assegurat que realitzarà una anàlisi amb el Ministeri d'Espanya sobre el futur de la caserna.

Al març de 2021 el VOX va portar als tribunals el pla que tenia previst l'Ajuntament de Sant Sebastià. Encara que ha estat acceptat, no ho han fet en la forma recollida en el recurs, perquè el VOX va demanar el màxim nivell de protecció per a la caserna, i no ho ha estat.

Roda de premsa del 14 de juliol. Fotografia: Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià.

En la roda de premsa celebrada el 14 de juliol, l'alcalde Eneko Goia ha demanat en primer lloc la prudència i ha manifestat que ells també actuaran de la mateixa manera. Recorda que el problema que tenen ara deriva del recurs interposat pel VOX, que és un partit que no té representant a l'Ajuntament de Sant Sebastià.

Goia també diu que el 13 de juliol ha tingut l'oportunitat de parlar amb el ministeri, i afegeix que la seva voluntat és clara: “fer una lectura conjunta i utilitzar les eines a utilitzar en funció dels recursos de cada organització”. L'Alcalde de Sant Sebastià afegeix que tenen previst dur a terme el projecte "fins al final": "Continuarem treballant amb la intenció i el desig de superar les molèsties. Perquè aquesta ciutat té un objectiu molt clar i necessita que aquest terreny s'ofereixi a la ciutat".

Indica que també hi ha incertesa, ja que aquestes terres corren el risc d'inundació. La intenció de l'Ajuntament és repetir el realitzat en el barri de Txomin: augmentar l'altura en la zona de la caserna. Insisteix una vegada més en la necessitat d'aquesta terra i en què recorrerà directament al Tribunal Suprem d'Espanya.

Certifica que el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Urbà està bé, però que ha de ser compatible amb l'ús dels terrenys. VOX diu que el que vol és que la caserna sigui un ús militar de tota la vida, però assegura: "el patrimoni de protecció no ha obligat a això".


T'interessa pel canal: Militarismoa
Eneko Etxeberria: “Hitz bakarrean, inpunitatea bilatzen du Gobernuak”

Maiatzaren 30ean Nafarroako Gobernuak zenbait biktimaren aitortza egin zuen eta senitartekoek Sekretu Ofizialen Legea bertan behera uzteko eskatu zuten. Horien artean, Mikel Zabalza eta Mikel Arregiren familiak. ‘Naparraren’ anaiak ere egina du eskaera hori. Eneko... [+]


2024-07-30 | ARGIA
Amenaces reals... i oportunitats reals

La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]


L'OTAN es regalarà armes i contaminació climàtica a tots
L'organització militar més destructiva del món ha complert 75 anys i per a celebrar bé aquestes bodas, ha dit que els seus companys hauran de gastar més en armes. A més, en el cim de l'aniversari l'OTAN ha aixecat la guerra contra altres potències, donant més força al... [+]

L'OTAN arremet contra la Xina i Rússia en la cimera del 75 aniversari
En la cimera del 75 aniversari de la seva fundació, l'Aliança Atlàntica ha endurit el missatge contra la Xina i ha acusat el país asiàtic d'ajudar a Rússia en la guerra d'Ucraïna. Els 32 membres de l'OTAN s'han compromès a prestar més ajuda a Kíev i els països europeus han... [+]

2024-06-27 | ARGIA
Un ex comandant militar intenta donar un cop d'estat a Bolívia i fracassa
El president de Bolívia, Luis Arce, ha denunciat els "moviments irregulars" que s'estan produint en l'Exèrcit. Un ex comandant ha intentat amb diversos vehicles ocupar el palau de Cremat, a La Paz, però ningú li ha donat recer i finalment ha estat detingut.

Un altre desembarcament a Normandia

En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]


Guerra

En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.

En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]


Genocidis oblidats

El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]


Eneko Etxeberria
“Ez nioke nire semeari Jose Miguelen bilaketaren zama utzi nahi”

Jose Miguel Etxeberria Naparra-ren gorpua aurkitu gabe bukatu da Frantziako Landetan egindako bigarren indusketa. 44 urte dira militantea desagertu zenetik eta bere familiaren belaunaldi batetik bestera pasa da bere bilaketaren zama.


2024-04-24 | Axier Lopez
Drons de Turquia, des de Kurdistan fins a Tigray, el Sàhara i Ucraïna

La producció de drons és una indústria emergent i Turquia s'ha convertit en un dels grans fabricadors i exportadors de drons de guerra. El seu producte estrella és Bayraktar TB2. Un dron que pot enlairar, aterrar i navegar de manera autònoma, però que depèn d'un operador... [+]


2024-04-24 | Axier Lopez
La guerra dels drons
Quan es desfà la fantasia de la caça

Una hora després de la famosa ciutat de Las Vegas, enmig del desert es troba la base aèria militar de Creech. En la dècada de 1950, durant la Guerra Freda, es va fer famós per ser el lloc de gairebé mil explosions nuclears "experimentals". En Creech s'han coordinat la major... [+]


2024-04-24 | Axier Lopez
El pare sionista dels drons

En la dècada de 1950, l'exèrcit estatunidenc va començar a utilitzar drons per a missions de custòdia i reconeixement en zones de conflicte. El 3 de juliol de 1994 va tenir lloc el primer vol del dron Predator sense estar armat. Al juliol de 1995, Predator va volar per sobre... [+]


2024-04-24 | Axier Lopez
El dron, símbol i motor de les relacions desiguals de poder en el món
Són capaços de fer el millor i el pitjor com tot invent humà. Però, desgraciadament, el dron és, abans de res, un dels principals instruments perquè les potències capitalistes occidentals continuïn dominant la majoria del món. Més enllà de les escletxes... [+]

2024-04-22 | ARGIA
Europa va gastar l'any passat un 16% més en armes que en 2022
La guerra d'Ucraïna i la situació d'Orient Pròxim han provocat que Europa hagi incrementat la seva despesa militar en nivells sense precedents. La despesa militar ha augmentat a Europa, però també a tot el món. Així ho explica l'informe de l'Institut Internacional de Recerca... [+]

Eguneraketa berriak daude