Com no vol tenir problemes en el seu treball, la logopeda Amaia Agirre demana un nom inventat. Segons ha explicat, només en Osasunbidea hi ha setze logopedes per a atendre nens i adults: “Això deixa molt clar que no donen importància a la logopèdia, però està canviant”. Com a conseqüència, a vegades l'única opció és acudir al privat: “La logopèdia s'està convertint en un luxe”. Per tant, moltes logopedes han de treballar en privat.
Quan Aguirre va finalitzar els seus estudis va començar a treballar en el centre de rehabilitació Pas a pas l'any 2019. Ha denunciat l'abús dels caps del centre: “Com érem joves es valia d'això per a vulnerar els nostres drets”. Fa dos anys va deixar el seu treball “molt exigents” perquè eren “autoritaris” i “tirans”: “Érem molt bons treballadors i molt professionals, i encara que ho vam dir tot mai era tant com volien”.
Per exemple, cada mes es reunien per a parlar sobre l'evolució dels usuaris i analitzaven els objectius: “Per a ells era com rebre la collita en quilos, però no és tan fàcil. Encara que són eines per a aconseguir els objectius, no sempre s'aconsegueixen”. Aguirre considera que és “beneficiós” per als usuaris ajuntar-los tots, però considera que caldria treballar-los d'una altra manera.
"El treball és molt bonic i és veritat que és precari, però en alguns centres hi ha bones condicions"
A més de rigor, només tenien 30 dies de vacances, dels quals els treballadors triaven quinze dies: “A mi sempre em posaven els divendres de festa, perquè en ser vacances naturals, el dissabte i el diumenge es consideraven festius, i així em llevaven tres dies”.
També tenien una aplicació per a mirar l'agenda, però canviaven les hores i els pacients “constantment” sense avisar-los: “Entrava constantment en l'aplicació perquè canviaven d'horari moltes vegades, era una altra manera de manipular-ho perquè no podíem desconnectar del treball”.
A més, denúncia que el sou era molt baix: “Vaig fer el càlcul i guanyava 6 euros per hora”. El rigor, el baix salari i l'abús dels superiors van provocar conseqüències psicològiques: “Tenia molt d'estrès i a poc a poc no tenia ansietat”. Afegeix que la mala situació laboral afectava a tots els companys: “Molts companys tenien estrès i ansietat i tots anàvem al psicòleg”.
Malgrat la seva actitud autoritària, ha relatat que al principi per a aconseguir la confiança dels treballadors eren originaris: “El que aconseguien era comptar coses personals per a després utilitzar-les contra nosaltres, per exemple, volien saber si teníem hipoteca o parella”.
En general, creu que era “passiu” davant les principals posicions dels treballadors: “complíem amb el que ens deien”. A pesar que era “difícil” posar límits, Agirre era l'únic que posava límits als seus superiors: “Per això em castigaven a posar pitjor hores o a parlar mal”.
A conseqüència de les males condicions de treball, va sol·licitar una excedència de disset mesos, per la qual cosa es va absentar de l'empresa. Va acudir al sindicat LAB per a demanar ajuda: “Com em van donar malament liquidar em van posar una denúncia i em van donar la raó”. Està content perquè va deixar el treball.
Malgrat la mala experiència del centre Pas a pas, ha destacat que hi ha bons centres: “El treball és molt bonic i és veritat que és precari, però en alguns centres hi ha bones condicions”.
Pazienteek Donostiara joan behar dute arreta jasotzeko. Osasun Bidasoa plataforma herritarrak salatu du itxierak “are gehiago hondatuko” duela eskualdeko osasun publikoa.
EAEn BAMEa (famili medikuen formazioa) lau urtetik hiru urtetara jaistea eskatu du Jaurlaritzak. Osakidetzaren "larritasunaren" erantzukizuna Ministerioari bota dio Jaurlaritzako Osasun sailburu Alberto Martinezek: "Ez digute egiten uzten, eta haiek ez dute ezer... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
La bajona kolektibo kide Heiko Elbirak salatu du psikiatriak zisheteroarautik aldentzen diren erotikak kontrolatu nahi dituela.