“És una necessitat de viure, com beure i menjar”, afirma rotundament Joaquín Durán-Cantolla, Cap de Serveis de Recerca de BioAraba i Eduardo Anitua, Director de la Unitat del Somni de la Clínica. “Una setmana d'insomni ja provoca alteracions psiquiàtriques; i qui no dorm està mort en tres mesos”.

El somni forma part de la vida d'aquests animals. “S'ha investigat en noranta espècies i sabem que tothom ho necessita”, explica Durán-Cantolla. “Fins als animals més simples dormen; i els rèptils, els ocells i els mamífers tenen un somni molt semblant, amb fases de diferent profunditat”.

Els éssers humans dormim gairebé 30 anys, i no és en va. Durán-Cantolla té clar per què: “És una activitat vital per a la nostra salut; es produeixen multitud de processos metabòlics i bioquímicos que garanteixen la salut quan dormim. S'organitzen records i s'estructura la memòria, es reforça el nostre sistema de defensa, els nens creixen, el cervell es neteja, etc. Per això és tan necessari el somni, perquè fem totes aquestes coses quan dormim”.

Cada vegada és més clar que les funcions del somni són moltes i importants. Una de les funcions més conegudes és el processament i consolidació de la memòria. En els ratolins s'ha vist que els canvis d'estructura i composició que es produeixen en les sinapsis de les neurones durant el somni són claus per a fixar els records. I alguns experiments amb persones demostren que els que no dormen bé guarden més records negatius. “El cervell fa una neteja de la memòria, elimina records que no necessita o que no convé”, diu Durán-Cantolla.

Netejant el cervell

Un estudi de 2013 va mostrar que el cervell, durant el somni, també lava més que la memòria. La investigadora Maiken Nedergaard va pensar que era molt rar que el sistema limfàtic no arribés al cervell. És precisament aquest sistema el que permet l'eliminació dels residus per part de les cèl·lules del cos. Pensant que el cervell hauria de tenir un mecanisme anàleg per a evacuar les deixalles, Nedergaard va buscar aquell mecanisme en el cervell dels ratolins. I va descobrir que quan els ratolins dormien, les cèl·lules cerebrals es contreuen i l'espai intercel·lular augmenta en un 60%, la qual cosa facilita el moviment del fluid intercel·lular i la neteja de les escombraries que s'acumula en el cervell. Se'n va dir sistema glinfático per la importància de les cèl·lules glials en aquest procés.

Aquest sistema de neteja pot ser molt important ja que moltes malalties estan relacionades amb les escombraries que s'acumula en el cervell. L'Alzheimer, per exemple, està relacionat amb l'acumulació de ß-amiloides i proteïnes tau. I, efectivament, hi ha moltes recerques que posen de manifest la connexió entre el somni i l'alzheimer; si bé encara no és clar què és el que és abans, l'ou o la gallina. “L'Alzheimer, com gairebé totes les malalties psiquiàtriques, altera el somni; dir que les alteracions del somni poden provocar l'alzheimer és avui massa dir”, diu Durán-Cantolla.

Però tampoc això pot ser descartat, segons suggereixen les recerques dels últims anys. David Holtzman (Universitat de Washington) va demostrar en 2009 que en els ratolins el grau de ß-amiloides és major quan estan desperts en el cervell i baixa quan dormen; i que en els cervells de ratolins que no dormen bé s'acumula més del doble ß-amiloide en un mes en comparació amb els que dormen bé.

 

 

 

 

 

 

En la recerca es va comprovar que, com menys dormia, les conseqüències eren pitjors. És més, en altres recerques posteriors s'ha observat que en dormir més els problemes cognitius de la malaltia d'Alzheimer milloren almenys en mosques i ratolins.

I en un treball publicat en Science el mes de febrer passat, Holtzman i els seus col·legues van demostrar que en les persones que van estar 36 hores sense dormir, es van acumular un 50% més de proteïnes tau en el cervell. Així, els investigadors han conclòs que és molt probable que la falta de somni acceleri el desenvolupament de l'Alzheimer. En això coincideix també Durán-Cantolla: “Si un malalt d'Alzheimer dorm malament, l'evolució serà pitjor que la d'un pacient que dorm bé, perquè els processos de neteja i reorganització que es produeixen durant el somni funcionaran pitjor”.

Manteniment

A més de la neteja i reorganització, sembla que el somni també pot ser el moment de les reparacions. Un treball publicat al març en la revista Nature Communications mostra que en els peixos zebra augmenta el moviment dels cromosomes durant el somni, la qual cosa canvia la seva estructura per a poder corregir els errors que s'acumulen en l'ADN.

I un altre manteniment important que realitzem quan dormim és el del sistema immunitari. “El nostre sistema immunitari necessita contínues actualitzacions perquè no s'enfrontin a nosaltres mateixos”, diu Durán-Cantolla. “L'equilibri entre protegir i danyar és fràgil, encara que estigui molt ben estructurat, perquè aquest fràgil equilibri es reforça durant el somni”.

En un estudi realitzat en 2017 amb els bessons es va constatar que els qui dormien menys tenien un sistema immunitari més feble que els seus familiars. Diversos estudis realitzats amb vacunes han demostrat que es produeixen menys anticossos quan s'adorm poc. I un treball publicat al febrer va mostrar que l'eficàcia dels limfòcits T dels voluntaris que van passar la nit en estat de vigília era molt de menor que la dels quals dormien. Es va observar que algunes hormones, com l'adrenalina i la prostaglandina, redueixen els limfòcits T i que, com el nivell d'aquestes hormones disminueix quan dormim, l'eficàcia dels limfòcits T és molt major.

De fet, el somni ja és present en els sistemes de regulació hormonal. Per exemple, “sabem que la falta de somni provoca obesitat, perquè afecta el metabolisme de la insulina i a algunes hormones i neuropèptids que regulen la fam”, explica Durán-Cantolla. Quan dorm poc, el nivell de la insulina baixa, l'hormona grelínica augmenta la de la gose-motora i la de la leptina indica que està saturada, baixa la de la leptina. Com a conseqüència, l'apetit augmenta quan no s'adorm prou.

A més de l'obesitat, el somni afecta a la hipertensió, la diabetis i altres alteracions metabòliques i malalties. Un dels més destacats és l'arterioesclerosi. En els últims anys, centenars de recerques han demostrat que la falta de somni pot provocar arterioesclerosi. “Les persones amb problemes de somni, com l'insomni o l'apnea, tenen un major risc de patir problemes cardiovasculars, sobretot a causa de l'arterioesclerosi”, explica Durán-Cantolla.

 

 

 

 

 

 

És clar que el somni augmenta el risc d'estar sa. “El somni combat l'envelliment”, subratlla Durán-Cantolla. “Les persones que dormen bé tenen un benestar psicològic i una qualitat de vida molt millor, i es mantenen més joves”.

Bon somni

La quantitat i la qualitat són les dues coses importants. “Això de vuit hores és un mite, el que sabem és que qui dorm menys de sis hores o més de nou té un problema de salut. Però en aquest interval 6-9, depenent de la persona, pot ser adequat. Estadísticament, podria ser una xifra adequada”.

Intentar recuperar el perdut durant els caps de setmana no serveix per a molt. “Si dormim més de dues hores de l'habitual durant el cap de setmana o en les vacances, significa que tenim falta de somni. És quan intentem pagar el deute de somni. Però el somni no es pot recuperar”, diu Durán-Cantolla.

Quant a la qualitat, és important que les fases del somni es compleixin correctament. “És com baixar escales, anem a fases cada vegada més profundes, fins a acabar en la fase REM”, explica Durán-Cantolla. “Normalment realitzem entre 5 i 6 cicles d'aquest tipus en una nit, cadascun d'ells dura al voltant d'una hora i mitja”. És important que aquests cicles es compleixin correctament i és especialment important el somni profund. És llavors quan més efectius són el sistema de neteja cerebral i els processos de reparació i reorganització. “Aproximadament el 20-25% ha de tenir un somni profund”.

“Pots dormir deu hores, però, per exemple, si tens apnea, el cervell s'està despertant constantment, encara que no t'adonis. No dormiràs profundament i no serà un somni de qualitat”, diu Durán-Cantolla. I subratlla que qui se sent cansat o somnolent durant el dia, o pensa que no dorm bé a la nit, hauria de consultar al metge. “Gairebé totes les alteracions del somni tenen remei. Però a qui no es diagnostica, no se li pot posar remei”.

 

 

 

 

 

 

Dret al somni

No obstant això, “en la societat cada vegada hi ha més consciència de la importància del somni”, diu Durán-Cantolla. “Nosaltres sempre diem que dormir és un dret. El dret a la salut inclou el dret a dormir bé, tenint en compte que la salut és molt més que la malaltia.

En aquest sentit, rebutja els costums i horaris que avui dia tenim sobretot en el sud: “Estem en una zona horària que no ens correspon. El nostre cervell ha estat regulant centenars de milers d'anys de foscor lluminosa, i no pot ser que un home, fa gairebé vuitanta anys, per ser molt amic dels alemanys, posés l'hora dels alemanys, i encara que la situació política hagi canviat radicalment, encara continuï amb l'hora dels alemanys. No té cap sentit. I els canvis d'hora tampoc. El cervell s'embogeix. Hauríem de parar-nos en la zona horària de Greenwich i amb l'horari d'hivern”.

“Els nostres horaris són eixelebrats. Som la societat amb més hores de treball i menor rendiment a Europa. Prenem massa temps per a menjar, mengem massa tard i massa, i després traiem poc rendiment al treball. Sortim tard del treball, sopem a partir de les 21.00 i ens fiquem al llit a les 00.00. Però al matí ens aixequem a la mateixa hora que la resta dels europeus. Vivim amb una insomni crònic. Tenim moltíssim a millorar, però no n'hi ha prou que els especialistes del somni el cridin, fan falta accions polítiques i ciutadanes. És molt important que la societat reivindiqui el dret a dormir bé”.

Dorm bé.