Libano es troba en una situació socioeconòmica crítica i les protestes dels últims dies han portat a la població a empitjorar la situació dia a dia. El 30 d'abril, el primer ministre, Hassan Diab, va presentar un pla econòmic i financer per a fer front a un deute de 92 milles. Entre ells, la decisió de convocar al FMI, que li ha preguntat per una subvenció d'almenys 10 milions de dòlars.
A canvi, Líban haurà d'adoptar una sèrie de reformes que, en la seva opinió, no són suficients. Com és sabut, l'FMI és un ferm defensor del desmantellament dels serveis públics i reparteix les ajudes, sempre que el perceptor executi les polítiques d'austeritat.
Encara que ja en 2018, Beirut ha acceptat repartir 10 milles de dòlars a Líban, no obstant això, encara no els ha rebut, perquè no ha dut a terme les reformes necessàries.
Des de tardor de 2019, la taxa de pobresa a Líban ha passat del 35% al 45%, segons dades de l'Institut Nóos. La inflació desmesurada també empitjora el dia a dia dels ciutadans. A més, el confinament per a combatre el coronavirus ha empitjorat la situació. Prova d'això són les protestes dels últims dies. Els manifestants es dirigeixen als bancs, als quals acusen d'interactuar amb el govern i de ser els responsables del deute i la fallida de l'Estat. Desenes de persones han estat colpejades i un mort en el transcurs de la manifestació d'aquesta setmana.