Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"La lluita LGBTI s'ha buidat de contingut i s'ha obert un discurs que tot està aconseguit"

  • Aprofitem el Dia Internacional de l'Orgull LGBTI per a entrevistar un grup de nova creació: Grup d'Orgull Crític d'Irun. Els preguntem pel gènere, l'extrema dreta, el 28 de juny i l'actitud de les institucions: “Ens sentim adorns de l'Ajuntament i aquesta instrumentalització, en lloc d'ajudar-nos, ens trepitja”, ens compten Mirin Gil Lertxundi, Patti Iturria Álvarez i Gorka Iparraguirre Diaz.

28 de juny de 2023 - 01:00
Última actualització: 08:03

Reivindiquen orgull no, orgull crític.

Crear productes del color de l'arc de Sant Martí és molt senzill, però no mostrar un posicionament real i actiu. No som adorns de ningú, ni de multinacionals, ni d'institucions. El capitalisme sempre està disposat a distorsionar i treure profit de les lluites, trepitjant a les persones i explotant els territoris. Com ho fan amb el moviment feminista. Ho diem en veu alta: l'orgull no està a la venda.

Alguns orgulls provoquen més picor que uns altres?

Els cossos i les vides normatives no provoquen picor, estan normalitzats, però nosaltres no volem ser normalitzats, volem qüestionar i transformar el sistema d'opressió, volem construir vides estimulants per a tots.

L'heteronorma marca bé el gènere binari. Com valoreu que enguany per primera vegada surti un home cantinero en la Parenceria?

Nosaltres hem rebut la notícia amb satisfacció. La Parenceria Igualitària compta amb la participació d'un grup de ciutadans cada vegada més ampli, i enguany aquesta acció posa de manifest que qualsevol pot fer una figura suposadament intangible. Sabem que tant el gènere com la parenceria són performatius, i a més la persona que s'ha socialitzat com a dona performa el paper de cantinera, no és espontània. A Irun ha donat molt a dir i ha obert un nou camí per a continuar trencant tradicions i normes.

La punta de la dreta i els seus discursos semblen últimament còmodes. Hauríem de preocupar-nos?

Sí, és molt preocupant el lloc que ocupen aquests discursos d'odi en la societat. Sabem que els drets de tots els col·lectius vulnerables els hem adquirit a través de les lluites al carrer i que encara tenim molts per aconseguir. Hem de recordar que podem perdre aquests drets en qualsevol moment i continuar organitzant-nos. També hem de treballar per a activar la societat.

"Fins i tot la figura suposadament intocable, la cantinera, és l'expressió que qualsevol pot fer que un home surti en aquest rol. Sabem que tant el gènere com la parenceria són performatius"

És rar que en una gran ciutat com Irun no s'hagi format fins ara un grup així? Com viuen les identitats no heterogènies a Irun?

No ens sembla estrany. Perquè en la societat hi ha una falsa creença en la nostra realitat: han buidat de contingut la lluita i s'ha obert un discurs en el qual tot està aconseguit. A més, les nostres vides precarizadas no faciliten l'organització.

D'altra banda, més que “no heteros”, hauríem de parlar de sexe i gènere dissidents. En termes generals, diríem que no estem bé, encara que no podem donar una resposta conjunta, ja que les interseccions de les trepitjades que ens travessen són molt diferents. Això sí, tenim clar que tenim molts privilegis i que per a desmantellar això hem de treballar activament.

Què heu preparat per a aquest 28 de juny? Quin missatge voleu transmetre?

Irun està immersa en festes i el 28 se celebra el dia de les cantineras; sent l'instrument vento que utilitzen els cantineros, volem conquistar-ho i hem organitzat el taller de reivindicadores de Ventall a la tarda, per a escriure les nostres reivindicacions en els ventalls i sacudizar les nostres plomes amb orgull. A continuació realitzarem la performance i la lectura del manifest. En el context de les festes volem recuperar el nostre lloc. I quin missatge volem transmetre? El nostre manifest tindrà un marc històric i estarà plagat de reivindicacions interseccionals.

Quina és l'actitud de l'Ajuntament respecte al col·lectiu?

Sabem que hi ha persones que han fet propostes a l'Ajuntament en diferents èpoques i que les han negat o han deixat com estan. Nosaltres ara mateix sentim que som un element decoratiu de l'ajuntament i aquesta instrumentalització, en lloc d'ajudar-nos, ens trepitja. Poc, malament i tarda.

Quines necessitats pretenen cobrir a la ciutat, lligades al col·lectiu?

D'una banda, veiem la necessitat de crear i organitzar la xarxa. D'altra banda, volem aportar recursos tant emocionals com econòmics, i també imaginem un espai físic on desenvolupar les nostres iniciatives i rebre formació i assessorament, un local, un espai segur en el qual les nostres necessitats siguin ateses de manera integral.


T'interessa pel canal: LGBTI
2024-07-02 | ARGIA
El documental 'Lesvia', que parla del lesbianisme i la ultradreta, s'emporta el Gran Premi de Zinegoak
El documental, segons el jurat, és necessari per a "donar espai a la convivència" i, al mateix temps, per a no oblidar que durant anys el lesbianisme no ha tingut visibilitat. Disponible en Filmin.

Queertopías: refugis, maneres d'actuar en l'entorn
'Queertopia' és el títol del festival Zinegoak d'enguany. Les queertopías demostren que és possible crear espais de relació entre diferents realitats. Parlem amb Alaitz Arenzana, director del festival, i Julen Nafarrate, responsable de comunicació, sobre el desenvolupament... [+]

Sons corporals
"Als pobles les plomes tenen lloc o almenys el meu cos ha aconseguit cabre"
L'activista anticapacitista Itxi Guerra presumeix de ploma al ritme de Jot (Madrid, 1998). Es parla de la importància de penetrar per a valorar les violències que viuen els cossos discapacitats i enfrontar-se al sistema. Reivindica l'habitabilitat del cos: “Hem de ser un... [+]

Per què els futbolistes gais alemanys no s'han atrevit finalment a sortir de l'armari?
El 17 de maig diversos futbolistes que treballen en el futbol professional masculí alemany anaven a sortir de l'armari. Jugadors en secret i a esquena dels clubs, però les altes expectatives s'han quedat en res, ningú ha sortit de l'armari. Els models, pors i fantasmes del... [+]

Concentració en Baiona a favor dels drets de les Transs, coincidint amb la crida de 800 agents
El 5 de maig 800 agents convoquen a mobilitzar-se a través d'un article d'opinió publicat en el mitjà Politis. Entre ells es troben l'escriptora Annie Ernaux, l'associació Act Up contra la sida, el conegut grup feminista Planning Familial, la diputada Clémentine Autain,... [+]

Alejandra Burgos i Karla Guevara, activistes trans d'El Salvador:
"La comunitat LGTBI i les dones sempre hem estat en situació d'excepció"
El passat 24 de febrer es va organitzar a Bilbao un acte de veritat, Justícia i Reparació, organitzat per Mugarik Gabe, Bizitu Elkartea, Feministalde, Dones del Món, Zehar Refugiats i el Col·lectiu Feminista per al Desenvolupament. L'esdeveniment va estar centrat en tres... [+]

Com treballar els desitjos, la diversitat sexual o la identitat amb els alumnes de 12-18 anys?
Cossos, identitats, desitjos, justícia social, apoderament i memòria: han publicat unitats didàctiques en la volta d'aquests sis àmbits per a treballar amb els alumnes d'ESO i Batxillerat. LGBT+ és un “mitjà per a treure a la plaça realitats sexuals apagades en l'armari”... [+]

BOLLOTOPAJES
Cita per a col·locar el subjecte de bollera en el centre
Durant els dies 26, 27 i 28 d'abril ha passat la trobada dels bolleras d'Euskal Herria en Leitza. Es tracta de jornades obertes a brioixeria com el seu nom indica clarament, però en general tot sexe/gènere dissident és recomanat. Al costat d'un programa ric i variat, tindran una... [+]

LGTBI tem que les persones surtin de l'armari en el treball
Nou de cada deu persones del col·lectiu LGTBI manté en secret la seva orientació sexual enfront dels caps de treball, i tres de cada quatre no surt de l'armari amb els seus companys. La recerca de la Federació Espanyola LGTBI+ parla de causes, pors i perills.

Elena Guinea. Creant espais comuns
“Tenir un bar només per a treure vins pas”
En aquesta casa coneixen a Elena Guinea: Al desembre de 2021 va aparèixer en la portada de la revista, amb una sola mama i somrient, acompanyada de Sandra Barkaiztegi i Olatz Mercader. Altres assistents al podcast de l'associació Iñurri (Min), guardonat l'any passat amb el... [+]

L'atac homòfob de Bilbao arriba al Parlament
En Santomasas dos homòfobs van trencar el nas a un jove de 23 anys i, en aquest cas, Elkarrekin Podem IU pregunta al Govern Basc sobre les mesures per a fer front a la LGBTfobia. EHGAM de Bilbao també diu: "Demanem trencar amb els discursos que donen suport al cisheteronorma".

2024-01-08 | ARGIA
Agents LGBT+ denuncien al bisbe de Baiona per distorsionar el que s'ha dit pel Papa amb les parelles homosexuals
L'Església catòlica va publicar el 18 de desembre en Fidúcia supplicans la possibilitat de beneir parelles homosexuals. El 29 de desembre, mitjançant un altre document, el bisbe de Baiona, Marc Aillet, va interpretar a la seva manera les paraules del Papa. Va recomanar als... [+]

2023-08-24 | Ilargi Manzanares
Augmenten les agressions a persones trangentes
L'informe “Monitoratge dels assassinats trans”, elaborat per l'Observatori de les Persones Trans assassinades, ha denunciat l'assassinat de 327 persones en 44 països entre l'1 d'octubre de 2021 i el 30 de setembre de 2022.

2023-07-26 | Ilargi Manzanares
Elantxobe i Bilbao denuncien els atacs LGTB fobos
L'Ajuntament de Bermeo ha rebutjat l'agressió d'Elantxobe el dissabte i la d'Anitzak Bilbao LGTBIQ+ el dimarts a Bilbao.

Ángeles Cruz. Sempre en la comunitat
"No venim a competir amb ningú, sinó a contar les nostres històries"
Ángeles Cruz és cineasta, però oblida totes les dinàmiques patriarcals, racistes i capitalistes d'aquesta indústria. Sent Misteka un poble indígena i lesbiana, una de les paraules més repetides per Cruz és la "comunitat". D'aquí fa cinema i no té por als temes espinosos,... [+]

Eguneraketa berriak daude