En 2015 es van pagar les últimes despeses de la moratòria, que han passat a dependre de l'Estat espanyol. Es tracta d'una despesa que s'ha anat pagant des de 1996 a 2015, a conseqüència de la decisió del Govern del PSOE. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat aquest dimecres en el Congrés que el Govern Basc aportarà aquests terrenys.

La construcció de la central es va iniciar en la dècada de 1970, però va anar en la societat on es va trobar una gran oposició en el projecte de creació de la costa nuclear basca. Així, Iberduero, propietari i promotor de la central, l'actual Iberdrola, va paralitzar les obres i el govern de Felipe González va ordenar la moratòria dels projectes nuclears en 1983. Això va provocar la paralització de set centrals nuclears de l'Estat espanyol, entre elles la de Lemoa. Es va posar en marxa una espècie de “rescat” per a indemnitzar als propietaris del projecte. A cada factura de l'electricitat de la ciutadania se li sumava el tipus fix, que en total es va recaptar entorn de 6 milions.

La central nuclear mai es va posar en marxa, ja que la companyia l'havia deixat sense acabar. Per tant, la companyia elèctrica no podia fer front a grans indemnitzacions dins de la llei, però la decisió del Govern de Felipe González de prorrogar el pagament va ser la següent: Iberdrola ha abonat 2,2 milions entre 1996 i 2015. Ha estat una despesa que ha pagat el conjunt de la ciutadania durant gairebé vint anys.

Iberdrola va cedir al Govern espanyol els drets de concessió en els terrenys de la cala de Basordá, evitant així els costos de recuperació de l'entorn. El Govern espanyol cedirà ara la titularitat del terreny al Govern Basc.