Durant la catàstrofe del Prestige, els pescadors bascos van recollir en la mar 21.000 tones de fuel o chapote. La marea negra va continuar portant la contaminació des de Galícia als penya-segats i platges del País Basc – només entre juliol i agost de 2002, es va recollir en el sòl més de 333 tones de galipot, segons va recollir El País . On es va emportar tot aquest material?

El Govern Basc va crear una planta provisional de tractament de residus en el port de Bilbao, en el moll de Punta Sollana, que va traslladar gran part del fuel recuperat a Petronor per al seu aprofitament per la companyia privada. Però el que es va fer amb la resta del galipot encara no s'ha aclarit del tot.

Des de fa anys, els grups ecologistes denuncien en Lemoa i als pobles veïns la possible existència de residus contaminants de fuel en l'abocador de Bistibieta, a causa de les olors de sofre i hidrocarburs que es generen. En 2017 la revista Lezama Bizirik deia que hi ha “evidències” que part dels residus recollits en la catàstrofe del Prestige van ser emmagatzemats en ella, “sense cap mena de tractament especial, i fins i tot durant diversos anys els lixiviats generats eren rebombats a la superfície del dipòsit”.

Denúncia del grup ecologista Azurreka

L'organització ecologista Azurreka replanteja ara el tema del galipot presumptament dipositat en l'abocador i la preocupació ciutadana. Fa uns tres mesos es van reunir amb el Director de Qualitat Ambiental i Economia Circular del Govern Basc, Javier Agirre, qui va explicar Cronica Basca, Pedro J. L'Espanyol de Ramírez és un portal digital amb aliança amb el mitjà.

“No sé res sobre aquest tema (...) no tinc idees. Hauràs d'acudir al Departament de Medi Ambient”, va respondre el portaveu del Govern Bingen Zupiria en roda de premsa del Consell de Govern del 24 d'octubre.

Després d'aquestes denúncies, Mirin Gorrotxategi, del grup Jon Podem, va presentar un qüestionari en el Parlament Basc. La consellera de Medi Ambient, Arantxa Tapia, ha respost negativament: “No se superen els paràmetres dels hidrocarburs”, per la qual cosa “no té sentit investigar la presència en una cosa inexistent”.

Tàpia ha assegurat que les olors de l'abocador procedeixen del pou d'acumulació de residus inertizados i s'han pres les mesures necessàries per a reduir aquesta olor.

El conseller aclareix que la part que no es va destinar a Petronor era roba i material de neteja tacat amb galipot, i que l'empresa especialitzada Saber “inertizó” per al seu posterior abocament en abocador com a residu no perillós. Però el Departament de Medi Ambient no té un contracte d'aquest procés d'inertització perquè no va ser una contractació ordinària, “tenint en compte que era una situació d'emergència”.

Tampoc coneixen el lloc de l'abocador on es troben els materials, ja que aquest forma part del “pla d'explotació del titular”. En 2002 l'abocador de Bistieta pertanyia a l'empresa Cespa Content i en 2008 va passar a les mans de l'empresa FCC Ambito, actualment concessionària.

El 37% de la galipot en abocador?

Entre la documentació remesa des del Govern a Jon Podem es troba l'informe publicat per Ihobe en 2016 sobre la catàstrofe del Prestige.

Segons s'explica en l'informe, els pescadors bascos van recollir en 2002 21.100 tones de fuel emulsionat en la mar, enfront de les 77.000 tones del vaixell, de les quals el 60% es van reciclar. A més, a les platges de Guipúscoa i Bizkaia es van recollir altres 3.047 tones de galipot.

Però la societat pública de medi ambient també aporta una altra dada. En la planta de tractament del port de Bilbao es van separar els residus sòlids marins, plàstics, algues i branques vegetals tacats amb galipot, la qual cosa suposava el 37% del total recollit: “S'enviava a un gestor autoritzat. Ell, després d'un procés d'estabilització i solidificació, el dipositava en un abocador autoritzat per a aquest tipus de residus”.

Milers de tones de residus es van destinar a un "abocador". Xabi Marrero, assessor del Parlament de Transició Energètica i Emergència Climàtica i Ambiental d'Elkarrekin Podem, ha destacat en la xarxa X que "fa olor d'alguna" cosa en els Bistibis i que les dades aportades pel Govern Basc i les declaracions realitzades no coincideixen.

Per això, "davant els indicis clars que existeixen", Gorrotxategi acaba de registrar divendres passat un nou qüestionari perquè el Govern Basc respongui: “En quins abocadors es van dipositar aquests 37% dels residus de fuel que s'esmenten en l'informe d'Ihobe i que no van acudir a Petronor? I si fora de Bistibi, tenia autorització per a residus de fuel?”.

A més, Gorrotxategi pregunta si aquests residus eren només “materials de neteja” i quantes tones estem parlant. Finalment, el parlamentari vol saber si el Govern prendrà mesures per a aclarir on es va deixar tot aquest chapote que no va acudir a Petronor.

Plans d'ampliació de l'abocador de Bistibieta

L'abocador de Bistibieta també afecta als municipis d'Amorebieta-Etxano, Galdakao i Bedia per faldilla en cortederra en terrenys de Lemoa. Azurreka ha demanat que als seus ajuntaments es parli del tema, entre altres coses perquè es realitzi un estudi d'olfacte. De fet, l'abocador ha estat objecte de debat en els últims anys pels nombrosos problemes que ha generat.

De fet, el de Lemoa és un dels abocadors que el Govern Basc té previst ampliar a conseqüència de la catàstrofe de Zaldibar, i l'únic de la CAPV que sembla estar autoritzat a rebre residus de fibrociment o amiant. Per a això, l'FCC ha sol·licitat la modificació de l'Autorització Ambiental Integrada, que es troba en tramitació.

Està per veure com la suposada presència del galipot contaminant del Prestige afecta a aquests propòsits.