Han hagut d'arribar a aquesta decisió, ja que hi ha usuaris en la seu d'Iturbide que no han trepitjat el carrer des d'el mes de març passat. Són els primers dies de la tanca, però els veïns de la residència han agraït la possibilitat de sortir a agafar el vent. “Encara que plogui, alguns es queden en el refugi perquè volen veure i sentir la pluja”, ens compta Olatz Etxabe, directora de la residència. Quan li hem preguntat a Etxabe per la tanca, ens ha dit que era la solució necessària: “Teníem intenció de construir una espècie de pati d'aquest tipus, però la situació de la pandèmia ha avançat. Ho necessitàvem i quan vam veure que anava per a llarg, parlem amb l'ajuntament”.

“Quan nosaltres traslladem la proposta a l'Ajuntament per a millorar la qualitat de vida dels residents, les dues famílies ja l'havien sol·licitat”. Els familiars també han tingut alguna cosa a veure durant la pandèmia i la situació dels residents ha portat a la recepció del lloc on respirar. Etxabe ens informa del bon acolliment que ha tingut entre la família i la ciutadania: “Els residents estan a gust, el carrer està sempre en el centre del poble per a mirar alguna cosa”.

La residència funciona en bombolles i així sortiran també al clos. Encara que la tanca ja està acabada, encara s'està estudiant el seu ús per part dels treballadors de la residència. Pretenen garantir la seguretat dels residents. Els treballadors volen que els residents que no tenen problemes cognitius tinguin autonomia per a sortir a la zona pel seu compte, “ja era així abans, teníem les portes obertes i sortien quan volien a prendre el sol en el parquito de davant”, ens confessa Etxabe. Li vaig preguntar si sentia por en els residents. M'ha respost que no, que no hi ha por, però que han d'actuar amb responsabilitat per a no tornar a caure en els mals moments que han viscut durant la pandèmia. Segons la informació facilitada per Goiena.eus el 21 d'abril, en la residència van morir 21 usuaris a causa de la infecció per COVID-19.

“Els veia marcits”

Des de març no han estat bons temps per als quals treballen en residències de majors, ni per als residents. Durant el confinament van viure completament aïllats. Des de llavors, encara que la vida dels de fora de la residència ha canviat i hem tingut l'oportunitat de fer tot fos d'ella, el dia a dia de les residències ha estat molt diferent. S'ha considerat un grup de risc i, atès l'argument de la protecció de la seva salut, a penes han tingut possibilitats de sortir al carrer, i les visites són molt escasses.

Què han pagat? El confinament entre quatre parets no és saludable, sobretot si no existeix la possibilitat de respirar l'aire exterior, com en el cas d'Iturbide. En Iturbide Egoitza, des del primer moment s'han finalitzat les activitats en les quals participaven tots els usuaris: ni bingos, ni passejos al carrer, ni sessions d'exercici grupal... Tot això va trencar les relacions entre els residents, que s'han mantingut aïllats i en solitud durant diversos mesos. La por al contagi, la falta d'estímuls, la falta de calidesa dels familiars i la impossibilitat de sortir al carrer han superat a les persones majors. Un familiar del pare Iturbide va dir en un programa d'ETB: “Veig als adults marcint-se, tristament, massacrant-se”. Els residents poden morir de malaltia per COVID-19, però també per solitud i tristesa.

Visites amb mesures i torns

Després d'algun temps sense veure's, era de suposar que els residents i la seva família anhelarien les visites. No han estat, doncs, tan agradables visites com es pensava. La residència és visitada sempre per la mateixa persona. Agafar el torn, posar-se el mascaró (si és FFP2, molt millor), rentar-se les mans i signar en una fulla abans d'entrar en la residència, perquè tot quedi degudament resgistrado.

En Iturbide, s'han habilitat habitacions especials perquè els residents puguin estar amb els seus familiars, no es poden pujar als pisos alts. Les visites es realitzen als matins o a les tardes i cal agafar l'hora amb antelació. “Malgrat la temptació d'abraçar o acostar-se, cal guardar la distància d'un metre i mig”, diu Etxabe.

Perquè la segona ona no arribi

Malgrat haver passat mals temps en la seu d'Arrasate, avui dia no es pot comptabilitzar cap positiu: “Estem nets, i així volem mantenir-la perquè la segona ona no entri en la nostra seu”.

Si algú té símptomes, ja saben com actuar en la seu. En cas que calgués aïllar a algú, se li realitzarà una prova PCR i si dona negatiu, se li aïllarà per ordre del metge durant la quarantena. En cas positiu, es traslladaria a les residències d'Eibar o Ordizia, ja que es tracta de residències habilitades per a això. Si un treballador presenta símptomes se li demana que no acudeixi al treball. “Aquest és el procediment de moment, en aquesta pandèmia les coses canvien dia a dia”, ha reconegut Etxabe.