La cuina de les festes de Leitza, de la mà de baserritarras agroecològics
- Per segon any consecutiu, l'associació de baserritarras Habelarte s'ha fet càrrec dels sopars en el Gaztetxe de les festes de Leitza. L'oferta diària ha estat completada amb productes de productors agroecològics de la Muntanya de Navarra, i centenars de persones han passat del 10 al 14 d'agost pel seu menjador. Gotzone Sestorain, membre de l'associació, destaca que la cuina de les festes d'Habelarte té un doble objectiu: d'una banda, el finançament de l'associació i, per un altre, ser aparador d'un altre model alimentari.
Abans de la pandèmia, Bilgune Feminista portava anys organitzant la cuina de les festes en Leitza. “Hi havia grups de torns creats, una dinàmica en marxa, el menjador també tenia èxit…”, diu Sestao. Després de la pandèmia, no hi havia cap grup que volgués fer-se càrrec de la cuina del Gaztetxe, i aprofitant la recent creació d'Habelarte, els membres del Gaztetxe van decidir omplir aquest buit. “El nostre treball, el que produïm, era una bona oportunitat per a mostrar i donar ressò a l'associació i, en coherència amb la nostra filosofia, complementar l'oferta: productes locals, elaborats de manera sostenible…”, afegeix el membre de l'associació.
En l'oferta de festes de l'any passat, els d'Habelarte van donar continuïtat al menú de cuina d'anys anteriors. “Intentem que el major nombre de productes que podíem tenir fossin d'aquí, i no teníem productes en ell, acudim a productors amb criteris de sostenibilitat”, explica el productor. L'any passat es van oferir pizzes, entrepans i hamburgueses. Però a causa d'alguns problemes que s'han donat a les pizzes l'any passat, enguany han decidit substituir-les per racions. Cada dia se'ls ha ofert una ració especial, la dels ramaders de la zona.
L'oferta s'adapta a la producció de l'entorn
“Què és el que tenim sobretot a la Muntanya? Responent a aquesta pregunta hem completat l'oferta d'enguany”, ha explicat Sestao. I què hi ha a la Muntanya? La zona està dominada per la ramaderia, i per això enguany van decidir incloure les racions del dia. El primer dia van tenir costella de porc; el segon, cabrit rostit; el tercer, xai; el quart, porquet; i l'últim, pollastre rostit. “Tota la carn ha estat dels productors d'Habelarte, excepte el porquet, que hem agafat a un petit ramader d'Elizondo”.
En total, una desena de productors de Mendialdea han participat en el projecte de cuina, oferint els seus productes, i han donat més de mil menjars. En el menjador s'han col·locat uns grans panells amb les dades de tots aquests productors, perquè puguin ser coneguts per la ciutadania. “Al final, el menjador pretén crear una cultura, és una manera de conquistar a la ciutadania del budell”. Per als productors la venda dels seus productes és petita i els dona una empenta. “I, per descomptat, la responsabilitat de l'organització és d'Habelarte, però el projecte tira endavant amb la col·laboració de la ciutadania i d'altres agents. En total han participat més de 60 persones en les tandes”, ha conclòs Sestao.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
