El segon any és el que sali aquesta convocatòria extraordinària. L'any passat va ser de 5 milions i aquest any de 6 milions, amb un increment del 20%. Per contra, per a la convocatòria de mitjans de comunicació bascos, després de tres anys de negociacions des de l'Associació Hekimen de Mitjans de comunicació en Basc, només hem aconseguit un increment del 5%, xifra que tampoc ha aconseguit aplicar a tots els mitjans.

Alguns aspectes curiosos d'aquesta convocatòria són l'ampliació de la convocatòria a determinades ràdios i televisions, així com als mitjans digitals, però aquest increment ha suposat la distribució de 452.012,38 euros entre els deu nous mitjans de comunicació, així com la utilització d'altres 550.000 euros per a millorar principalment El Correu, El Diario Vasco , Notícies de Guipúscoa, Notícies d'Àlaba, SER o Nervion.

Quins han estat les condicions per a repartir diners enguany? Molt simples: ser una organització de més de cinc treballadors, proporcionar informació diària i disposar dels mitjans de comunicació que participen en l'estudi del CIES.

Han tingut en compte dades segons el CIES per a realitzar la distribució de diners, però és el mateix el lector potencial que té un periòdic que publica en castellà que el que el fa només en basc? Valen igual? Els mitjans de comunicació en castellà i en basc ens movem en universos molt diferents; quant val un lector en basc en el nostre univers? No ha de tenir en compte el Govern que el basc és una llengua minoritària? Responen realment a aquesta realitat les dades del CIES? Hi ha casos cridaners: El Correu (segons dades del CIES de 2021 + internet), malgrat perdre 61.000 lectors de la primera ona a la segona ona, ha rebut un 10,85% més de diners. En 2021 comptava amb 637.000 lectors segons CIES, a canvi d'1.608.716,91 euros, i en 2022, amb 576.000 lectors, rep 1.783.281,73 euros.

És difícil fer una lectura tranquil·la. Perquè aquests diaris que publiquen en castellà són, a més, els que ocupen el Govern Basc i les grans partides publicitàries dels principals furs i ajuntaments de la CAB, i vostè es demana tranquil·litat per a donar la informació de la forma més àmplia i clara als lectors, però com deixar la ràbia sota el coixí?

De tornada arribem a això de sempre: la voluntat política fa que vagi endavant, quin retrocedeixi i quin queda en la graella de sortida, esperant que la situació canviï sempre. I aquesta sensació és la que s'imposa avui. Hem vist bona voluntat en els últims anys amb representants de la Viceconsejería de Política Lingüística del Govern, però després una convocatòria tan especial d'aquestes característiques ens porta a la desqualificació total, i torna a posar de manifest quines són les prioritats d'aquest Govern. Perquè un poble tingui lectors crítics és bo tenir mitjans de comunicació diferents i diversos, però no es pot fer la mateixa carrera en condicions tan diferents.

Sí, som “irrelebantes” per a alguns, que hem d'escoltar en els passadissos del Govern, però no menysprear els suports i els membres de la premsa basca. Ells, com en temps difícils, estan mantenint aquest sector amb les seves aportacions econòmiques. Sí, rebem subvencions en condicions fiscalitzades, auditories anuals… Aquesta subvenció extraordinària de sis milions d'euros demostra també que hi ha moltes possibilitats de voluntat política, de sortir de la rigidesa i d'apostar de veritat.

Mentrestant, avancem.