L'acte, organitzat per l'associació Etxebarrieta Memòria, ha comptat amb la participació de destacats membres de l'esquerra abertzale il·legalitzada. En Bentaundi, s'ha realitzat una ofrena floral i l'històric militant Jokin Aranalde ha fet unes paraules de protesta. Des d'allí han vingut en kalejira a la plaça del Renaixement. Han estat txalapartaris, dantzaris, músics i bertsolaris.
Itziar Aizpurua ha pres la paraula en l'acte polític: "Gràcies a tots els que heu estat militants, als quals heu portat el poble fins aquí, però gràcies, sobretot, als quals seguireu a partir d'ara". De cara a la imatge de Txabi Etxebarrieta, Aizpurua ha acabat la seva intervenció amb el tema: -El meu volguda Txabi, no t'he oblidat ni un instant, i Jokin t'ha tingut sempre a ratlla. Ara esteu els dos dins de mi. A l'acte han assistit els descendents dels germans Txabi i Joxean Etxebarrieta, entre ells, la regidora d'EH Bildu a l'Ajuntament de Bilbao Aitziber Ibaibarriaga.
El responsable de sortu a Guipúscoa, Haimar Altuna, ha recordat que la mort d'Etxebarrieta es va produir "en un moment significatiu" en el qual "a Euskal Herria van confluir la resistència antifranquista, la cultura basca, la llengua i les consciències de la lluita obrera". Altuna s'ha referit a la lluita que va emprendre aquesta generació i ha dit que el que podia ser una utopia, ara es convertirà en una realitat. "Anem, doncs, avanci, i un cop d'ull a la llibertat", ha conclòs amb un crit d'ànim " segur".
Precisament, l'associació Etxebarrieta memòria ha triat el lema Begirada bat askatasunari, com a homenatge als actes que es desenvoluparan durant aquests dies entorn d'aquest tema. A més de l'ofrena floral a Txabi Etxebarrieta en el cementiri de Derio, el dijous 7 de juny es realitzarà una manifestació per l'església de Sant Antón en la plaça dels Germans Etxebarrieta.
Concentració de l'AVT
En la plaça del Renaixement també han acudit membres de l'associació AVT, que s'han concentrat per a protestar. Els concentrats han portat una pancarta en la qual es llegia "veritat, memòria, dignitat i justícia" i han recordat al guàrdia civil José Pardines. En els últims dies, la delegació del Govern espanyol en la CAB ha denunciat davant la Fiscalia de l'Audiència Nacional els actes programats a Tolosa. No obstant això, s'han pogut dur a terme amb normalitat.
En un moment donat, amb l'ajuda d'una càmera de televisió, una persona ha preguntat i cridat entre la gent, sobre la memòria de Pardines, un guàrdia civil. En veure que l'acte estava intentant desbaratar-se, la Policia Municipal li ha traslladat des de la plaça del Renaixement.
Aquesta notícia ha estat publicada pel Portal de Tolosaldea i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.