Els creadors de la primera escola de bertsos del món no eren conscients de la importància que tindria a Euskal Herria. Patxi Goikolea diu que no van fer miracles Juanito Akixu, Xanti Iparragirre i els tres: “Comencem a difondre el bertsolarismo i a jugar; res més”. No obstant això, des del principi van decidir que transmetre el bertsolarismo al poble seria una carrera de molts quilòmetres, i van establir un objectiu de deu anys, “sense deixar-lo després de cinc anys, aquí, empenyent”. A altres onze quilòmetres de la meta, posa en valor les escoles de bertsolarismo actuals. “La nostra llavor s'ha estès al País Basc, i això és una cosa bella”.

Goikolea se centra en la transmissió i, tal com destaquen els antics alumnes de la primera escola de bertsos d'Almen, el bertsolarismo, el basc i la tradició es van estendre més al poble que a la persona. I diu que la millor manera d'arribar al poble és anar a les escoles. Allí va ser als pares i professors d'Almene per a proposar-los que comencessin les classes de bertsos. “Em van dir: ‘Com ho farem, que no s'ha fet mai’. Bé, perquè comença”. Van començar amb les paraules i els jocs de paraules.

Els més petits es van animar a participar en les activitats que es realitzaven fora de l'escola, i el primer dia van participar 75 persones. La transmissió més habitual és la d'adults joves, però Goikolea recorda que en la dècada dels 70 els nens van transmetre el bertsolarismo als adults, que anaven a casa i cantaven als seus pares els vells versos apresos. Txirrita, Xenpelar, Pello Errota, Bilintx… El que Goikolea va escoltar l'àvia va ensenyar als alumnes de l'escola de bertsolaris, i ells als seus pares.

Fer bertsozales i crear bertsolaris

En fer el primer pas, van veure la facilitat d'alguns dels joves per als bertsos i el següent pas va ser avançar amb ells. Van voler crear bertsolaris i, entre altres coses, van demanar a Abel Muniategi que els ajudés a ensenyar les bases del bertsolarismo. En un llibret va col·locar el vers en la mesura, la rima, la pausa, la melodia. GOIKOLEA ha destacat el treball realitzat per diversos euskaltzales i bertsolaris en la creació de les bertso eskolas, i ha recordat que el material va ser creat des del no-res. Cadascun d'ells va oferir al poble la saviesa del bertsolarismo.

Aprendre, treballar. És el que fa falta per a ser un bon bertsolari, segons Goikolea. Diu que els bertsolaris d'avui dia tenen més facilitats que afició, a diferència del que va ocórrer a principis dels 70. Però van començar, van començar i a poc a poc s'han anat ampliant els recursos. Les bertso eskolas s'han obert en set territoris, i amb elles el basc. Admira als bertsolaris i als quals canten “bertsos extraordinaris”: Diu que Lasarte era un bertsolari “perfecte” i que Saioa està enamorada d'Alkaiza. “Quan li vaig conèixer li vaig dir que feia versos molt bonics, que tan fàcil i tendrament. Nerea Ibarzabal també és genial”. Ha subratllat la millora que fan els joves en poc temps, “perquè ho treballen”. Goikolea ha perdut un campionat escolar, el de l'any passat, a causa de la pandèmia, segons ha confirmat el club. No falla, segueix l'iniciat.

Del bressol en basc

“Nosaltres sempre hem estat molt euskaltzales, des del bressol he viscut en basc”. No li sembla que hagi tingut problemes per a viure en basc, però reconeix que ha participat en nombroses reunions clandestines durant la dictadura. Per a què? “Per a impulsar el basc-i”. Era, doncs, un treball d'ombres. Es recorda la bajanada amb la qual ha viscut el basc des de sempre: “Amb uns 13 anys vaig ser a una botiga i vaig dir: teniu llibres en basc? I no hi havia res! Imagineu com ho vivíem nosaltres”.

De la mateixa manera, Goikolea s'ha encarregat de fer el salt a la Korrika. No ha de córrer per a complir l'objectiu que té AEK: normalitzar i estendre el basc al poble, perquè el basc estigui a l'abast de tots. 20. En el transcurs de la Korrika se li va realitzar una entrevista especial i, al fil d'aquesta, va enviar un punt des d'Arrasate, com si fos el missatge del testimoni, fins a Eskoriatza. Allí va ser rebut per Xanti Iparragirre que va respondre:

“Nosaltres també tenim/ un munt de quilòmetres”, Goikolea. Iparragirre prossegueix: “Korrika o a poc a poc/ a la recerca de futur/ Bertsoakin euskara/ que s'enforteixi/ amb un solo objectiu/ Hiruko umila/ Patxi eta Juanito/ moltes gràcies per vosaltres”. El periodista va acabar: “Patxi, Xanti, Juanito/ moltes gràcies a vosaltres”.