Fa un any (2 de novembre) vas treure un preciós llibre sobre el que saben les plantes medicinals. A l'any tens a les teves mans una segona edició, l'horta Sendabelar. Quines són les seves característiques?

El que saben les plantes medicinals va ser subtitulat “conèixer, recopilar, utilitzar” i ens vam adonar que se li podia afegir un quart verb: “plantar”. Moltes d'aquestes 45 plantes que apareixen en el llibre El que saben les plantes medicinals són autocultivables, bé en un test o en una parcel·la. La nova publicació es basa en la idea de l'horta, és a dir, com a productor del que un pot menjar, per què no plantar la farmaciola que un necessita? Aquest fullet fomenta aquest propòsit.

Crec que en els últims anys hem perdut molt la qualitat, no sabem d'on ve la planta medicinal, quin procés ha rebut, com s'ha assecat... moltes plantes medicinals estan perdent valor terapèutic. Per això, la primera opció hauria de ser l'elaboració personal de la planta medicinal i comprar en defecte d'això.

Ampliant la mirada, aquest fullet mostra, a més dels valors terapèutics de les plantes medicinals, els seus usos gastronòmics (per a enriquir la nostra alimentació i cuina) i cosmètics. El plantejament és conèixer aquests valors de les plantes i situar-los en un terreny de gestió pròpia que aprofundeix en el camí de l'autonomia.

Al llarg de la història s'han llaurat bells jardins de plantes medicinals. En lloc de ser “aromàtics” o “aromàtics” que es col·loquen a la vora de l'horta, aquest fullet reivindica l'existència d'un espai propi per a les plantes medicinals i la seva centralitat.

El llibre és també rodó en forma. Crida l'atenció...

Carl von Linneo va treballar molt en botànica sobre la idea dels rellotges solars als jardins. Tenia un profund coneixement de les plantes i complementava el jardí en forma de rellotge amb plantes que florien segons les hores, o segons les estacions...

Treballar en borobil és una opció més, no és necessari plantar-ho així, encara que es plantin de manera anàrquica, les plantes arriben molt bé. En el fullet hem imaginat plantar en cercle per a veure que aquesta horta pot estar tot un any en flor, amb èpoques, que la naturalesa també té èpoques diferents al llarg de l'any i que l'herba medicinal és de temporada com els aliments. Alguns sempre estaran disponibles, uns altres a l'estiu... Ens permet visualitzar el cicle de la naturalesa a través de la forma de rellotge. Per descomptat, hem de tenir en compte que a Euskal Herria tenim climes diferents, el canvi climàtic també és aquí... per tant, no es pot demanar a l'horta en forma de rellotge la perfecció en les floracions.

En aquest fullet es proposa plantar dotze plantes medicinals. Per què aquests dotze?

He buscat polivalents i no d'ús puntual i per a una sola malaltia concreta. He intentat aconseguir un equilibri entre les múltiples necessitats del cos (respiratòries, digestives...) perquè respongui a unes necessitats àmplies.

A l'hora de triar, he tingut al cap un ús terapèutic, gastronòmic i cosmètic, i m'he unit bé: he triat als que “aguantaran” bé un a l'altre, que un no sobresurti al costat de l'altre...

He triat plantes adequades als principiants, ben adaptades a Euskal Herria, no especialment delicades o difícils de cuidar. Són plantes dures, especialment aquelles que no colpegen les malalties i de fàcil manteniment.

Aquesta horta, que es fa en aquest fullet amb dotze plantes medicinals, és una proposta, però es poden crear plantes salvatges, espero que vagin a néixer la revetlla i l'herba de l'esbalaïment, i que siguin benvingudes les persones que s'acostin per a oposar-se al número dotze.

L'horta medicinal que conrearà també depèn de la terra, de les necessitats i del gust.

També hi ha una planta salvatge entre les plantes que proposa: la malva.

En l'elecció tenia clar que volia incloure una cosa salvatge. Per què no portar una herba medicinal salvatge a la teva terra, al teu test, al teu terreny? He portat voluntàriament aquesta planta per a dir que no cal comprar tot. En els vivers es poden comprar moltes plantes del fullet, però hi ha una planta que no es pot comprar voluntàriament. Amb això reivindico que cadascun ha d'anar a buscar la malva i portar-la. La malva s'adhereix molt bé i s'adapta molt bé als altres. I he introduït alguna planta menys comercial, l'herba de l'orina.

ÚLTIMA FRASE: "EL VALOR ESTÈTIC DE LES PLANTES MEDICINALS NO ÉS MENYSPREABLE"

"Per què la planta ornamental només s'utilitza pel seu valor estètic i la planta medicinal no té valor estètic? Sembla que ens agrada molt classificar-los i assignar-los una funció a cadascun, però l'horta medicinal trenca aquesta classificació perquè té un valor estètic, encara que sigui per a curar".