A poc a poc, la tradició d'utilitzar i tractar malament als animals amb l'excusa de les festes està perdent força. Lekeitio, per exemple: després de dos anys d'abandó de les festes patronals per pandèmia, enguany s'ha celebrat l'Antzar Eguna amb gran diferència el 5 de setembre, per primera vegada en la història de més de 300 anys, ja que totes les oques utilitzades han estat de plàstic.

El camí ha estat gradual. En el passat, les oques vives es penjaven en la corda, però des de fa dècades se sacrificaven abans de penjar-les. En 2014, no obstant això, es va obrir la porta a la possibilitat de substituir les oques vives pels de plàstic, i les quadrilles participants podien decidir quina oca utilitzar, real o de plàstic. Tal com recull Eldiario.es, només dinou de les 85 quadrilles participants en 2015 van seleccionar l'oca de plàstic, però amb el pas dels anys les xifres han anat invertint: En 2019 el 65% dels participants va decidir no sacrificar l'oca i apostar per l'ús de l'oca de plàstic.

Des de llavors, enguany ha estat el primer Antzar Eguna celebrat i, a diferència d'anys anteriors, no hi ha hagut possibilitat d'elecció. El mes d'agost passat es va acordar per unanimitat a l'Ajuntament de Lekeitio la utilització d'oques de plàstic exclusivament en l'Antzar Eguna. "Sempre hi ha debat, però en general diria que és una mesura acceptada per la societat. Era un passo a donar i ja ha arribat el moment de fer aquest pas. Crec que el 99% de la població està d'acord", ha assenyalat l'alcalde de la localitat, Koldo Goitia, en una entrevista concedida a Ràdio Euskadi.