L'emergència climàtica tornarà a marcar una nova fita enguany. Aquesta vegada la notícia no és que 2024 sigui l'any més calorós des que hi ha registres, perquè desgraciadament estem acostumats a batre aquest rècord any rere any. Per primera vegada, la temperatura mitjana del període preindustrial comprès entre els anys 1850 i 1900 que es pren com a referència serà 1,5 graus superior a la del període anterior. Aquesta dada ha estat subratllat pel programa de l'Observatori Ambiental Copernicus, impulsat per la Comissió Europea, a través del seu Servei d'Emergència Climàtica. En concret, ha explicat que, de gener a octubre, aquesta anomalia ha aconseguit ja els 1,59 graus i que probablement serà 1,55 graus més alta la temperatura de tot l'any 2024.

Superar la barrera dels 1,5 graus significa que ja no es complirà el compromís fixat en l'Acord de París de 2015. En aquesta conferència es va acordar que la temperatura no podria pujar 2 graus, però que els països farien un esforç per a mantenir-se a la frontera dels 1,5 graus fins als 2150.

"Això marca una nova fita en els registres de temperatura global i hauria de servir per a tenir més ambició en el cim del COP29", ha explicat la directora adjunta de Copernicus, Samantha Burgess.

Segons l'informe de l'organització europea, aquest augment de la temperatura s'ha registrat en la pràctica totalitat del continent europeu, així com al Canadà, centre i oest d'EE. A més, la temperatura mitjana de la mar també ha estat molt alta, de 20,68 graus, només 0,10 graus menys que en el mateix període de 2023. El fenomen de la Nena s'està produint i aquesta temperatura ha disminuït en el Pacífic.

Pluges torrencials, sequeres i humitat

Les pluges torrencials, les sequeres i la humitat són un altre dels símptomes clars de l'emergència climàtica, tal com hem vist recentment a València.

Copernicus ha explicat que la precipitació se situarà per sobre de la mitjana en moltes parts d'Europa i que la humitat també ha estat més alta a la Xina, Florida i Austràlia. Per contra, les sequeres han estat més freqüents a Àfrica i Amèrica del Sud.

Deute ecològic

Davant aquesta situació, els científics cada vegada parlen més alt i clar. La revista Bioscience ha publicat recentment un informe signat per 1.500 científics sota la coordinació de William Ripple, de la Universitat Estatal d'Oregon (els EUA).

El periodista Rafael Poch ha portat al seu blog algunes pinzellades d'aquest informe, de la mà de Patrick Mazza, i una de les principals conclusions és que ens trobem davant un sobregiro o un deute ecològic: "L'escalfament global, malgrat el seu caràcter catastròfic, és només un dels aspectes d'una policrisis que inclou la degradació ambiental, l'augment de la desigualtat econòmica i la pèrdua de biodiversitat", assenyala l'informe.

En la seva opinió, aquest deute no pot durar de manera il·limitada: a mesura que augmenta la pressió i el sistema climàtic de la Terra passa a la situació de desastre, cada vegada són més els científics que pensen que es produirà un "col·lapse social". -Sentirà el món? -pregunten.