“Va succeir una vegada i a partir de llavors ocorre tots els dies […] no vegem el que passa aquí. Així és el món, i avui ningú és profeta en el seu poder”.
Des de llavors em van parlar d'una altra cosa, no puc veure res que no hagués fet mai, i tot el que no es pot crear, ho he acabat fent tots els dies. I quan em canso, quan la vista se'm fa blava per un moment, quan sento que desaparec, quan m'identifiquen, en aquesta por, record que no soc l'únic i llavors segueixo endavant.
Una vegada va ser “És la meva primera vegada”: fer els primers passos, les teves primeres paraules (“mamà”), una primera il·lusió (un petó) i el fracàs que això suposa, ser part d'alguna cosa, començar a acostar-nos, organitzar una manifestació.
Els primers es recorden els uns als altres perquè són el full de ruta per a saber qui som, són testimonis de la nostra identitat per ser el que mai has deixat de fer o per no haver-ho repetit.
No vull salutacions feixistes, no vull saludar a cap feixista, no vull bombes, no vull a l'OTAN
Evidentment, el món està envellint i tenim cara a cara, no per primera vegada, però sí una nova reacció. La mítica frase “La història es repeteix”, i a més, cal ser veritat.
Disposem d'una completa eina (tot és per aquest mòbil repugnant) que ens ofereix milers de possibilitats de no estar en cap lloc, mentre que cadascun està sent capaç de canviar tot el que és tangible a la seva pantalla (boomer).
No vull salutacions feixistes, no vull saludar als feixistes, no vull bombes, no vull a l'OTAN, no vull policies, no vull infiltrato al meu costat, no vull retallades, no vull despeses militars, no vull morts a la frontera, no vull genocidis.
Etc.
No són les mateixes les “respostes a la negació d'una acció” i “a la restitució de la primera abolida”, per la qual cosa ens correspon colpejar a la segona el més forta possible. Una de les seves efemèrides és el 25 de gener. Tenint clar que no juguem un dia de temps, sinó que ens garantim la condició per a una altra realitat.
En fi, l'horitzó, quan hi ha gent, quan no es pot distingir quan comença i acaba el crit, quan se segueix un crit per primera vegada, quan un a la setmana, quan es pren els carrers amb una veu, sabent que aquí no acaba, si s'accepta el que hi ha o si s'uneix a la lluita.
“Mai he tingut un pensament original” perquè no som els únics en el món. Per al qual pensa que no té res a fer, creient que el temps se li escapa i que la seva pròpia existència no pot aportar res, unes paraules d'un cor ple:
“Unir un moviment significa assumir part de la responsabilitat dels fets que es preparen, convertir-lo en l'autor directe dels mateixos […]. Qualsevol jove proletariat que senti a la seva esquena el pes de la seva esclavitud de classe ha de realitzar la seva primera acció d'alliberament, inscrivint-se en l'organització juvenil socialista més pròxima al seu domicili”.
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]