La Llei d'Immigració, votada el 19 de desembre per Marine Le Pen, de la RN extrema dreta, ha estat qualificada com a "victòria ideològica". Un text d'aquest rang en somni sí, però en realitat no el representava. El mateix Le Pen ho diu: "No esperava text d'aquest rang". De fet, Emmanuel Macron ha passat un text xenòfob que categoritza als ciutadans segons el seu origen, gràcies a la protecció de la dreta i l'extrem dret –349 a favor, 186 en contra i 38 abstencions–.

Entre les mesures adoptades es troba la denegació de les ajudes socials als immigrants regularitzats, que hauran de conviure durant cinc anys a França sense ajuda per a l'habitatge, la cura dels nens o la salut (dos anys i mig si estan treballant); els que provenen del ventre dels immigrants d'origen no hauran de tenir la mateixa nacionalitat que fins ara, i hauran de consultar a l'administració entre els 16 i 18 anys; el Parlament fixarà quotes per a limitar l'arribada dels immigrants; l'assegurança dels no paperers, per tant, es necessitarà multiplicarà i les absents, que es pagarà i es pagarà i es pagaran per 24 mesos.

Evidentment, això no limitarà l'arribada d'immigrants com el Govern francès desitjaria, perquè l'impacte de la legislació francesa queda tímid al costat de la realitat geopolítica o econòmica insostenible de cadascun. Vindran i rebran un fort acolliment: les grans possibilitats de ser expulsat, el camí encara més maldestre per a aconseguir la regularització, no impossible, i si s'adquireixen, França els considera com a segon ciutadà.

Des de la dècada de 1980, el Parlament francès ha votat més de vint lleis sobre immigració. L'esquerra o la dreta han estat diferències en el poder, però en els últims anys el to s'ha endurit. En aquest període, Macron ha elevat una mica més: legalitza l'exercici de la prioritat nacional i la negació de la igualtat universal de drets. Per a explicar de manera senzilla, des del 19 de desembre de 2023 els drets no estan per a tots, perquè la negació de la ciutadania o de la regularització no és suficient i es deu a l'origen de cadascun.

La votació ha provocat un terratrèmol en el Govern francès. No és cert. Macron sabia molt bé en què funcionava. Fins i tot ha assumit la votació, no hi ha res "totpoderós" en la Llei d'Immigració. El ministre de l'Interior, Gerard Darmanin, deia abans de la votació que la llei conté una sèrie de mesures que van en contra de la Constitució, però no el molestava. Ho saben i no veuen cap problema en això. Si Macron assumia aquest desplaçament amb l'extrema dreta, sembla que l'ha oficialitzat amb la Llei d'Immigració.

Front republicà enterrat

Amb el 58,54% dels vots obtinguts, Macron va rebre l'escó de president per segona vegada en 2022, gràcies en gran manera als electors votats al seu favor per a tallar el camí a Le Peni. Perquè ell era el "front republicà" i "la possibilitat de tallar el camí a l'extrem dret". El 19 de desembre de 2023 ens mostra clarament el que es podia haver notat anteriorment: aquest missatge que tenia un ham per a recollir vots. Macron està disposada a oferir-li el que vol, perquè no veu cap problema en aquesta política xenòfoba i racista. De cara al futur, una conseqüència preocupant és que Macron ha sepultat la idea del front republicà de tallar el camí a l'extrema dreta.

En 2027 tornarem a tenir les eleccions presidencials a França. De nou amb un potent Le Pen, però sense possibilitat de tallar el camí. En tot cas, l'única opció: l'esquerra. Però una veritable esquerra, una esquerra amb capacitat per a oferir una alternativa creïble als qui han perdut la il·lusió i l'esperança.