Els empresaris afirmen que cada sector és un món i que les necessitats de cada model de negoci són diferents, perquè no són el mateix oficis que es poden fer en l'oficina, que es poden fer front a una màquina de taller que l'hostaleria. La de turisme és una faceta més, que hauria de plantejar-se, ja que les condicions venen determinades pel desig de crear una oferta més que una demanda. O en el cas de les polítiques culturals, si es vol fomentar llegir més, anar més al cinema, visitar més els museus... per què no dedicar més temps a la gent? Tal vegada és aquesta la política cultural més eficaç. El mateix en les polítiques de lluita contra l'emergència climàtica. Els resultats s'han posat de manifest en el període de prova celebrat a València: el dilluns declarat festiu s'ha contaminat un 50% menys el diòxid de nitrogen que el dilluns de treball.

Existeix un debat en termes econòmics sobre la responsabilitat de mantenir els salaris. Algunes empreses suggereixen que s'estableixi una jornada de quatre setmanes i que es mantinguin els salaris, a veure si una cinquena part ho finançarien les institucions.

Què diuen els empresaris?

Els empresaris que han participat en l'informe elaborat per l'Ajuntament de València afirmen que, abans de valorar els resultats del període de prova, el 56% dels treballadors “estan” en un o diversos moments del seu lloc de treball. És a dir, que els treballadors no són tan productius com els empresaris vulguin. Per a respondre a això també va sorgir el període de prova, “passa el temps” per a reduir aquests moments.

L'enquesta KPGM ha interrogat als consellers representants de les grans empreses de l'Estat espanyol després de l'estiu, i s'han mostrat dades interessants, en definitiva, perquè la capacitat de pressió de les grans empreses sobre les organitzacions és especialment destacable. Per a començar, si se'ls atén, oblida't de la setmana laboral de quatre dies: els consellers de les grans empreses volen pujar la productivitat amb el mateix nombre d'hores i des de l'oficina, reduint al màxim les possibilitats de treballar des de casa.

És més, volen “premiar” la volta a l'oficina. Nou de cada deu empreses enquestades estarien disposades a oferir pagues addicionals a les quals abandonen el teletreball i tornen a l'oficina, perquè consideren que el teletreball ha “baixat considerablement” la productivitat dels treballadors.

A més, la desaparició del teletreball no és considerada com una cosa utòpica. Gairebé vuit de cada deu estan convençuts que tot el personal tornarà a les oficines en un termini de tres anys.

Què diuen els polítics?

Tornant a la prova realitzada a València, ha quedat palesa que la jornada de quatre dies ha donat resultats certament interessants, especialment des del punt de vista del treballador –s'ha fet més exercici físic, s'ha reduït l'estrès o s'han facilitat les possibilitats de conciliació–.

Els beneficis futurs són evidents. Tenint això en compte, els responsables de la presa de decisions són els polítics, el govern central, suportant les pressions dels empresaris. Dins del Govern d'Espanya, els suggeriments més clars provenen de la volta de Podem i Sumar, i l'actitud del PSOE és més pausada. El Ministre de la Seguretat Social en funcions ha dit que aquest debat ha d'abordar-se “en plena ocupació” i no abans.

No obstant això, el PSOE i Sumar acorden alguna cosa que va per aquest camí per a la formació del Govern espanyol: Que l'any 2024 la jornada de treball sigui de 38,5 hores, l'any 2025 de 37,5 hores i d'ara endavant de 35 hores. La mesura serà una fita, ja que fa 40 anys es va establir la setmana laboral de 40 hores i des de llavors no ha canviat.

Sumar ha posat sobre la taula la idea d'una setmana laboral de quatre dies, però se li ha rebutjat.

Projecte pilot en Araba, Bizkaia i Guipúscoa

Encara que no sigui de forma generalitzada, i encara que els detalls estan per afinar, en Araba, Bizkaia i Guipúscoa l'any vinent es posarà en marxa el projecte pilot de la setmana laboral de quatre dies. El Departament d'Ocupació i Ús del Govern va elevar la proposta a la Mesa de Diàleg Social, rebent el suport dels sindicats CCOO i UGT, i la tercera pota de la taula, la patronal Confebask, es va negar. A principis del pròxim any es tornarà a reunir la Mesa de Diàleg Social i es preveu que es plantegi una cosa similar al que s'ha fet a València.