Investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi han trobat a Navarra un altar dedicat per una dona, Valeria Vitella, al déu vascó Larrahe. És una peça de pedra del segle I i un nou testimoniatge escrit del Vascó. Conté un text en llatí en el qual apareix escrit Larrahe. En Larumbe és descobert en el jaciment situat en el cim del mont Arriaundi.

Coordinats per membres d'Aranzadi, la peça ha estat analitzada per experts de diferents àrees: Experts de la Universitat del País Basc i de les Universitats de Barcelona, Burgos i Pau.

Va ser descobert en 2022 en una excavació que s'estava realitzant en el monestir medieval de Doneztebe / Santesteban. L'altar és testimoniatge dels cultes a déus i déus en l'època romana. La peça va ser trobada en un pou situat als costats del monestir. Segons els membres d'Aranzadi, la peça no s'ha trobat en la seva ubicació original, ja que està dissenyada de manera que estigui dreta, sigui visible o llegible. Desconeixen si en aquest lloc el van posar intencionadament o el van tirar.

En la majoria dels altars de l'època romana sol aparèixer el nom del déu o deessa que adoren i el nom de la persona que fa la dedicació. En aquest cas, diu el text Valeria Vitella. Està construït en un bloc monolític de calcarenita i en la seva part superior té un focus circular. A través d'ella es feien rituals, com vessar vi o cremar algun tipus d'incensos. Conté un text dividit en cinc línies:

Val(eria)·V[i]-

tlfno

m(erito? )·La·r-

a·he·vo(tum)

l(ibens)·s(solvit)

El descobriment ha ampliat el cèlebre camp de culte d'aquest déu. Fins ara només en la conca del riu Arga i en els territoris vascons pròxims al riu Gesalatz s'han trobat tres altars més en Muruzabal Andión (Mendigorría, antic Andelo), Irujo i Errezun.

Detalls d'escriptura

Els lingüistes Joakin Gorrotxategi i Javier Velaza són alguns dels experts que han analitzat la peça. Donen alguns detalls sobre l'escriptura, com el sufix -he, que té forma de datiu vascónico. És a dir, que respon a la pregunta per a qui: en aquest cas per al déu Larra. A més, han destacat que avui dia, per la seva relació amb el basc, pot ser un déu relacionat amb el cultiu o amb el territori.

També han destacat la lletra R. Encara que en l'altar del dissabte el nom del déu apareix escrit amb una sola r, en altres llocs també apareix el nom amb una r doble. Això significa que el r de llavors està relacionat amb el r dur que té el basc.

La lletra H és també un indicador de la relació del text amb el basc. Aquesta lletra marca el sospir, i segons els experts, només l'aquità o vascó, llengües directament relacionades amb el basc, tenien aquest sospir.

Juantxo Agirre Mauleon, arqueòleg de la Societat Aranzadi, explica més detalls del descobriment en una entrevista realitzada en Euskalerria Irratia.