Un altar dedicat al déu vascó Larrahe és descobert en Larumbe
- És una peça de pedra del segle I i un altre testimoniatge escrit del Vascó.La troballa ha estat realitzat per investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi en el jaciment del mont Arriaundi.
Investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi han trobat a Navarra un altar dedicat per una dona, Valeria Vitella, al déu vascó Larrahe. És una peça de pedra del segle I i un nou testimoniatge escrit del Vascó. Conté un text en llatí en el qual apareix escrit Larrahe. En Larumbe és descobert en el jaciment situat en el cim del mont Arriaundi.
Coordinats per membres d'Aranzadi, la peça ha estat analitzada per experts de diferents àrees: Experts de la Universitat del País Basc i de les Universitats de Barcelona, Burgos i Pau.
Va ser descobert en 2022 en una excavació que s'estava realitzant en el monestir medieval de Doneztebe / Santesteban. L'altar és testimoniatge dels cultes a déus i déus en l'època romana. La peça va ser trobada en un pou situat als costats del monestir. Segons els membres d'Aranzadi, la peça no s'ha trobat en la seva ubicació original, ja que està dissenyada de manera que estigui dreta, sigui visible o llegible. Desconeixen si en aquest lloc el van posar intencionadament o el van tirar.
En la majoria dels altars de l'època romana sol aparèixer el nom del déu o deessa que adoren i el nom de la persona que fa la dedicació. En aquest cas, diu el text Valeria Vitella. Està construït en un bloc monolític de calcarenita i en la seva part superior té un focus circular. A través d'ella es feien rituals, com vessar vi o cremar algun tipus d'incensos. Conté un text dividit en cinc línies:
Val(eria)·V[i]-
tlfno
m(erito? )·La·r-
a·he·vo(tum)
l(ibens)·s(solvit)
El descobriment ha ampliat el cèlebre camp de culte d'aquest déu. Fins ara només en la conca del riu Arga i en els territoris vascons pròxims al riu Gesalatz s'han trobat tres altars més en Muruzabal Andión (Mendigorría, antic Andelo), Irujo i Errezun.
Detalls d'escriptura
Els lingüistes Joakin Gorrotxategi i Javier Velaza són alguns dels experts que han analitzat la peça. Donen alguns detalls sobre l'escriptura, com el sufix -he, que té forma de datiu vascónico. És a dir, que respon a la pregunta per a qui: en aquest cas per al déu Larra. A més, han destacat que avui dia, per la seva relació amb el basc, pot ser un déu relacionat amb el cultiu o amb el territori.
També han destacat la lletra R. Encara que en l'altar del dissabte el nom del déu apareix escrit amb una sola r, en altres llocs també apareix el nom amb una r doble. Això significa que el r de llavors està relacionat amb el r dur que té el basc.
La lletra H és també un indicador de la relació del text amb el basc. Aquesta lletra marca el sospir, i segons els experts, només l'aquità o vascó, llengües directament relacionades amb el basc, tenien aquest sospir.
Juantxo Agirre Mauleon, arqueòleg de la Societat Aranzadi, explica més detalls del descobriment en una entrevista realitzada en Euskalerria Irratia.
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Aranzadi Zientzia Elkarteko Etnografia Sailaren zuzendari berria da Maite Errarte Zurutuza (Beasain, 1995), urrian Fermin Leizaolaren lekukoa hartu ondoren. Kultura materiala aztertzen jarraitzeko beharra azpimarratu du, gizartearen memoria eta bizimodu aldaketak erregistratzeko... [+]
Atapuercako aztarnategian hominido zahar baten aurpegi-hezur zatiak aurkitu dituzte. Homo affinis erectus bezala sailkatu dute giza-espezieen artean, eta gure arbasoek Afrikatik kanpora egindako lehen migrazioei buruzko teoriak irauli ditzake, adituen arabera.
Martxoaren 30erako Iruña-Veleia martxan, SOS Iruña-Veleia eta Euskeraren jatorria elkarteek manifestaziora deitu dute, Aski da! Argitu, ez suntsitu lelopean. Azken bi urteetan "hondeatzaileak sistematikoki eremu arkeologiko oso aberatsak suntsitzeko modu... [+]
Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.
Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]
Mentre treballaven en un jaciment de l'època romana de Normandia, diversos estudiants d'arqueologia han fet recentment un curiós descobriment: a l'interior d'una olla de fang van trobar un petit flascó de cristall, dels quals les dones usaven per a portar el perfum en el segle... [+]
Un equip d'investigadors liderat per l'arqueòleg japonès Masato Sakai, de la Universitat de Yamagata, ha descobert nombrosos geoglifos en el desert de Nazca (el Perú). En total s'han trobat 303 geoglifos, gairebé el doble de geoglifos que es coneixia fins al moment. Per a... [+]
Treviño, segle VI. Un grup d'eremitas va començar a viure en les coves de Les Gobas i van excavar noves coves en el congost del riu Laño, ocupat des de la prehistòria. En el segle següent, la comunitat va començar a utilitzar una de les coves com a necròpolis. En el segle... [+]
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.
La troballa ha estat una... [+]
La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]
