Del dol secret en els centres de treball
- Quan llegeixis això, no sé quants pobles tindré en el meu cor i quants pensaments al meu cap. Abans d'enviar aquest escrit, he estat en Arantza, Tolosa, Elgoibar i Ondarroa presentant el llibre Rumarrean.
Porto a casa alguna cosa de cada lloc. Almenys torno a casa amb el grup que m'ha acollit. Després, a vegades, el que s'ha portat dura molt temps, més si en els dies següents se li encadenen uns altres. Miro una entrevista a Tolosa i en aquest dilin-ding s'allarga el fil fins a completar la teranyina.
Parlem del dol per la mort dels animals. No es parla, en general, del dolor o de la impotència que produeix en nosaltres la mort dels animals. Estava malalt i hem hagut de morir. I després?
Què ens ve després? Què diuen els nostres budells de la mort? Porta la diarrea, en la seva tempesta, la nostra tristesa confusa? El restrenyiment ha absorbit les nostres llàgrimes? O millor no saber el que passa dins?
La dona que cuida a les persones majors va relacionar tot això amb el seu treball. També en aquesta zona es diu que el que es produeix per la mort calla. Diuen que el penediment ofegat no té aire. No existeix. S'ha interromput la relació laboral. Fini. Passa a una altra part.
Però no és cert, o almenys no ho és en molts casos. Amb freqüència, la relació entre el cuidador i el cuidador ha anat molt més lluny del contracte de treball, i en les hores compartides han compartit la mateixa vida fins a formar un bon brodat.
Vaig començar a fer el ganxet en la N1. He recordat l'entrevista realitzada a un professor de la UPV que va parlar de periodistes condemnats al silenci. Gisèle Pericot, una vegada drogada pel seu marit, va ser forçada la pregunta d'aquest professor sobre el cas de la seva dona: qui s'encarrega de rebre als periodistes que han de seguir aquest judici? Qui les hi retornarà després d'un dia de violència? Com donar cabuda a la por d'aquestes periodistes –o un altre personal– que s'han representat en el relat de Gisèle Pericot?
Com si tingués bolillos a la mà, se m'han afegit els budells del personal –mèdics, periodistes, ONGs...– que es troba en Palestina –o en qualsevol altre lloc–. Qui els rep? Qui cuida de les ferides invisibles que es produeixen en aquestes relacions laborals? Pensem que els ulls obvis estan sent atesos...
Sé que la mort, en general, no té bona premsa; que encara que és un ingredient imprescindible de la vida, no volem ni veure-la ni acceptar-la. No sé si les morts, o les violències, portades aquí, no es veuen o, si s'han vist, no es vol parar esment a les persones que no poden viure.
En el cas dels ramaders, segurament, seria suficient que un respiri la mort i tingui l'oportunitat de compartir el dol. En els altres casos, el nus és més gran, pot ser que s'alliberi més fàcilment si es tracta d'una mort natural, però també cal respirar. En els casos de violència, diria que els recursos haurien de ser diferents.
No obstant això, sospito que en aquesta relació laboral seriosa i professional que prescriu l'estàndard, en els convenis de treball no es recolliran estratègies de rescat. Que cadascun busqui les respiracions per a alliberar aquests nusos interiors.
Què fer amb les digestions dels nostres dols? Deixar que es podreixi? Tirar-los per l'excusat? O ens deixen anar els budells amb la calma que ens proporcionen l'alè i el temps?
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Mendizale batek asteburuan ikusi du animalia Lapurdiko Azkaine herrian, eta otsoa dela baieztatu du Pirinio Atlantikoetako Prefeturak. ELB lurraldean "harraparien presentziaren kontra" agertu da.
Elkarretaratzea egin zuen Aiaraldeko Mendiak Bizirik plataformak atzo Laudioko Lamuza plazan, Mugagabe Trail Lasterketaren testuinguruan.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Espainiako Estatuko zentral nuklearrak itxi ez daitezen aktoreen presioak gora jarraitzen du. Otsailaren 12an Espainiako Kongresuak itxi beharreko zentral nuklearrak ez ixteko eskatu zion Espainiako Gobernuari, eta orain berdin egin dute Endesak eta Iberdrolak.
"Historikotzat" jo du otsailaren 27an plazaraturiko epaia Lurraren Altxamenduak sare ekologista antikapitalistak. Bere aldetik, epaiaren "krudelkeria" salatu eta helegitea jarriko duela jakitera eman du Frantziako Estatuak. Duela hogei urte baino gehiago jarri... [+]
Iazko urriko bileran lortu ez zuten akordioa erdiestea espero dute COP16ko parte-hartzaileek, eta ostegun honetan dute gailurraren azken eguna. 2030. urtea bitartean, bioaniztasunaren alde 200.000 milioi dolar bideratzeko engaiamendua hartu zuten 2022ko COP15 gailurrean, eta... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Ur kontaminatua ur mineral eta ur natural gisa saltzen aritu dira urte luzeetan Nestlé eta Sources Alma multinazional frantsesak. Legez kanpoko filtrazioak, iturburuko ura txorrotakoarekin nahasi izana... kontsumitzaileen osagarria bigarren mailan jarri eta bere interes... [+]
Satorralaia plataformak eman du gainkostuaren berri, informazioa Jaurlaritzari eskatutako txosten batetik aterata. Donostiako metroaren Mirakontxa-Easo zatiaren lanak 53 milioi eurotan esleitu ziren, eta egungo aurrekontua 139,4 milioi eurokoa da. Donostiako metro-pasantearen... [+]
"Gasteiztik egin ezean, ez da egingo", adierazi du PSNren bozeramaile Ramón Alzorrizek. Kontra azaldu dira Geroa Bai, UPN eta PP.