L'època 2008-2011 va ser de gran significació econòmica i sociopolítica al País Basc. En 2008 va esclatar la “crisi econòmica” i els estats van respondre amb polítiques de retallada, enterrant definitivament el paradigma de l'Estat de Benestar a Occident. En 2011 ETA va fer pública la seva decisió d'abandonar definitivament l'activitat armada. Va ser el final d'un llarg procés. Mesos abans, la decisió va ‘ser premiada’ per la ciutadania amb uns resultats electorals espectaculars a EH Bildu, inclòs el Govern de la Diputació de Guipúscoa. Aquest mateix any, l'incendi mobilitzador del M15 va posar en valor la temperatura política de l'Estat espanyol. Es va aixecar l'alarma entre les elits polítiques i econòmiques: la suma d'aquests factors podia generar un còctel que qüestionés la territorialitat i el model econòmic-polític. Un fantasma recorria les oficines i consells d'administració dels alts dirigents d'Hego Euskal Herria: els fantasmes de la ingovernabilitat. La necessitat de fer alguna cosa per a neutralitzar aquest risc es va convertir en un tema de diàleg habitual en els cercles informals de les elits polítiques i econòmiques en 2011.

Lideratge del PNB i Iñigo Urkullu

El PNB va ser l'agent que va donar forma formal a aquesta necessitat. El partit va formar un grup de treball per a analitzar la situació i fer una proposta de resposta a aquesta. Es va reunir per primera vegada el 12 de setembre de 2011. D'una banda estava el “Grup Permanent”, el nucli del projecte. D'altra banda, la funció principal d'intercanvi de contrastos i opinions era el “Grup Ampli”, que es reunia amb menys freqüència. El ritme de treball va ser molt intens. Durant vuit mesos, el grup de treball va donar per tancat un gruix informe de 286 pàgines, en el qual es proposaven mesures concretes. ARGIA ha obtingut aquest informe, que fins a la data s'ha mantingut en secret. També ha pogut recollir el testimoniatge de ‘Kosme’: Des del principi, Kosm va tenir coneixement del projecte i va formar part del Grup Ampli d'aquest grup de treball, el nom del qual és fals. En comunicar que ARGIA ha identificat al projecte com a part integrant d'aquest, s'ha mostrat disposada a aportar informació sota la condició de mantenir l'anonimat.

Per què va assumir el PNB el lideratge de la iniciativa? Kosm ho aclareix: “Era una preocupació generalitzada, però ningú posava mesures concretes sobre la taula. Llavors va arribar el ‘helicòpter’ català i en Sabin Etxea no va haver-hi alarma, sinó pànic”. Al maig de 2011 els Països Catalans van obrir el seu propi 15M: places ocupades, vagues generals i sectorials, incidents i mobilitzacions massives... La principal jopunta eren les polítiques de retallades extrema del Govern d'Artur Mas, liderat per CIU. El 15 de juny de 2011 es va produir una sessió d'investidura en el Parlament de Catalunya. El punt principal era l'aprovació d'un paquet de retallades en brut. Milers de manifestants van envoltar el Parlament Basc per a bloquejar-lo i fer impossible la disputa. Va haver-hi enfrontaments entre els polítics i els manifestants que van intentar entrar en el Parlament des de la terra. Per a evitar-ho, Artur Mas i altres polítics van arribar al Parlament en helicòpter, la qual cosa molts van entendre com una ‘humiliació’. A partir de llavors, 15Ma i el procés independentista es van creuar i es van unir en un nivell. Una època d'incerteses que, entre altres coses, portaria a la desaparició de CIU i a la pèrdua de la presidència d'Artur Mas. Segons Kosme, Iñigo Urkullu va ser el primer a prendre la mesura dels fets i el grup que va crear el seu impuls personal va ser el següent: “Encara era el lehendakari ‘Patxilo’ [el socialista Patxi López], però Urkullu ja tenia clar que seria el següent i es va jurar a si mateix que mai arribaria en helicòpter en el Parlament de Vitòria. Que el PSOE-PP ho fes malament, però bo, que les llistes de carrers i radicals no tirarien a ell i al PNB de la presidència i del govern”.

Estefanía Beltrán d'Heredia i Jonan Fernández en la central de Lemoiz

Amb el vistiplau de l'EBB, va ser el mateix Urkullu qui va decidir personalment la composició i el funcionament del grup de treball. Estefanía Beltrán d'Heredia i Jonan Fernández van ser les dues primeres persones que es van incorporar al projecte. Segons Kosme, “l'EBB ja havia decidit que, en recuperar ‘’ el Govern Basc, Estefanía seria la cap del Departament d'Interior i Jonan la secretària general de Drets, Convivència i Cooperació. Ells havien donat el seu merescut. Per a Iñigo era important que un pla de pacificació conjugués les mirades del ‘pal’ i de la ‘pastanaga’. Jonan va plantejar alguns dubtes a Iñigo sobre la possibilitat d'acumular treball en arribar al Govern Basc, ja que hi haurà molt a fer en l'àmbit dels presos i fugits o de la convivència. Però Iñigo va entendre que, després d'explicar els plans del PNB per a aquests àmbits, tindria massa temps”. El Grup Permanent (TU) va estar format per Beltrán d'Heredia, Urkullu i Fernández.

 

 

 

 

El TU va prendre mesures dràstiques per a mantenir el projecte en secret. Les actes de les reunions es prenien de manera manual, en cada reunió s'especificava la següent cita i no existia cap contacte entre els membres per telèfon o per internet. Per a assegurar-se que ningú espiaria ni gravaria les seves reunions, entre ells els serveis secrets espanyols, van estar durant molt de temps buscant un lloc adequat per a reunir-se. Segons Kosme, va ser localitzat en el reactor 2 de la central nuclear de Lemoiz. “Va ser una proposta de Josu Jon Imaz, amb la qual Urkullu va compartir des del principi les seves inquietuds. A través dels seus contactes, va adquirir les claus de l'entrada principal i del reactor 2. Les parets del reactor tenen diversos metres de gruix de formigó, no és possible rebre cap senyal exterior”. ARGIA no ha pogut confirmar aquesta última informació.

No obstant això, el TU volia conjugar el secret amb el consens. Si es tractava de proposar mesures concretes, per al seu desenvolupament serien imprescindibles el vistiplau de tots els punts de poder i la col·laboració entre ells. Per això es va decidir formar un Grup Ampli (CT). Entre octubre i novembre de 2011, els participants del TU van realitzar contactes personals. El projecte va tenir molt bon acolliment i el passat 30 de novembre es va completar formalment el CT amb la seva primera reunió. En aquestes reunions es va reunir una àmplia representació dels espais de poder de la CAPV: empresaris, banquers, periodistes, cuiners, polítics, esportistes...

La funció del CT era opinar i donar el vistiplau a les propostes realitzades pel TU. Però va ser el propi CT qui va realitzar alguna proposta al TU. En concret, l'extensió del projecte a Navarra va ser una aportació del CT: “Tots teníem clar que, més enllà de les diferències amb la perspectiva nacional, en aquest assumpte era imprescindible treballar la territorialitat d'Hegoalde”.

Unes quatre gràcies a Volkswagen i a l'Opus Dei

No va ser fàcil unir-se a la iniciativa Nafarroa. “Tant UPN com Diari de Navarra (DN) van dir que no es fiaven, que era un ardit de nacionalistes perquè Euskadi annexionés Navarresa i que sabien com acabar amb els problemes de governabilitat en el seu territori”. Segons Kosme, els contactes del CT van desbloquejar la situació: “Un alt comandament de Mercedes de Vitòria es va reunir amb un altre de Volkswagen de Pamplona i un alt càrrec de l'església de Guipúscoa amb un altre de l'Opus Dei de Navarra. Tots dos van constatar que l'interès era comú, per la qual cosa es va accedir a pressionar als ciutadans en el territori de Navarra. Volkswagen va comunicar a UPN que si no se sumava a la iniciativa, traslladaria la planta de Pamplona a la Llanada alabesa, i que Opusa tallaria les subvencions al DN i posaria la seva Universitat en Arantzazu. Van acceptar la participació”. A la CT es van unir representants d'UPN, PSN, Opus, DN, UGT i Volkswagen. Dos mesos més tard i per a garantir la confiança i l'enteniment, Jaime Ignacio del Burg es va unir al TU, format per Urkullu, Fernández i Beltrán d'Heredia, a proposta dels agents navarresos per unanimitat. El lloc de les reunions del TU es va alternar llavors: una en Lemoiz i una altra en el polígon militar de les Bardenas, en un refugi contra els atacs aeris. Era gener de 2012. A partir d'aquí, el projecte va agafar velocitat. El TU es recollia setmanalment i el CT una vegada al mes.

Del model d'habitatge nord-americà al model d'oposició laboral basc

El primer treball que van rebre els membres del TU va ser documentar-se. “En una època de canvis profunds i ràpids, hem volgut conèixer la situació, les tendències, les preocupacions i les intencions de la societat en general i dels sectors abertzales, d'esquerres i militants en particular”, assenyala en la introducció “Pla preventiu de pacificació: post-conflicte i post-polítiques públiques per a l'Estat de Benestar”, en la pàgina 12. “La mostra ha estat molt àmplia: anàlisi de la societat líquida, discursos d'Arnaldo Otegi, evolució de les lletres del grup El seu ta Gar o d'Izaro, escrits públics de diversos moviments populars i comunicacions internes”. Però va ser un informe del Ministeri de Defensa estatunidenc el que va encendre la llum per a desenvolupar el que més tard va ser l'eix del Pla Preventiu de Pacificació.

L'Estudi “Gardener for Social Control” (Jardineria per al Control Social), de 1927, va ser realitzat pel Govern d'EE. Analitza la política d'habitatge impulsat en la Postguerra Mundial. L'informe del TU realitza un resum de la recerca. I. Durant i després de la Guerra Mundial, els Estats Units va arribar de tot el món a centenars de milers de militants comunistes i anarquistes fugint del nazisme, la guerra i la fam. El Govern tenia por que aquestes persones s'organitzessin i que la guerra social s'emportés als Estats Units. El Govern va incrementar les formes clàssiques de control i repressió contra aquests sectors, però al mateix temps va posar en marxa una altra estratègia: la construcció massiva de grans habitatges amb jardí privat per a la classe treballadora (“big house, private transparent”). Aquestes urbanitzacions, avui tan conegudes de les pel·lícules, estan formades per parcel·les amb una estructura de fusta perible de dues plantes i un jardí privat. La idea era que les tasques de manteniment i embelliment de l'habitatge i, sobretot, del jardí exigirien molt temps als treballadors. Les activitats que restarien temps a les pràctiques subversives L'estratègia es va posar en marxa en 1918 en uns pocs estats de ‘major risc subversiu’. Després dels bons resultats, en 1923 el projecte es va estendre a tot el país. L'informe de 1927 recull una valoració més optimista: “It has been shown that the apolitical imposition of estafi-consuming apolitical activities is an effective means of guaranteeing social peace. The policy 'Gardening for social control' has had an undeniable success, and opens up a whole field of possibilities for the future" (“S'ha demostrat que la imposició apolítica d'activitats que requereixen temps és un mitjà eficaç per a garantir la pau social. La política de ‘Jardineria per al Control Social’ ha tingut èxit i obre moltes possibilitats de cara al futur”).

El punt 2 del Pla de Pacificació, “Línies de Recerca”, recull la pregunta que el treball del Ministeri de Defensa dels Estats Units va suscitar en el TU: “L'inflament de la bombolla de l'habitatge no és real en la CAPV i a Navarra, però: Quin pot ser la ‘acció apolítica que es pot imposar de manera apolítica i que requerirà molt de temps en el nostre territori?’”. Després d'una pluja d'idees i una dinàmica IAAA (Fortaleses, Febleses, Riscos, Oportunitats), una de les propostes va prendre centralitat: “Preparació Permanent d'Oposicions Laborals” (Oppositions for Social Control).

 

 

 

 

Ofertes d'Ocupació Pública: “Arma per a la Pacificació Massiva”

Abans de fer nous passos, el TU va encarregar a Aztiker Soziologia Ikergunea una recerca per a mesurar l'impacte que la preparació de les oposicions laborals té en la vida d'un treballador. Els resultats van ser més clarificadors del que s'esperava. L'informe del Pla de Pau que ha rebut ARGIA no recull l'estudi complet, però sí les dades més rellevants.

Aztiker va realitzar entrevistes quantitatives a 213 persones que es van presentar a una o diverses oposicions entre 2010 i 2012. De mitjana, cada opositor va estudiar durant 7,3 mesos. Durant aquest temps, els aturats van dedicar 7,5 hores a l'estudi, mentre que els aturats que ho van fer ho van fer 4,2 hores. Els investigadors d'Aztiker van preguntar als opositors sobre l'impacte que la preparació de l'oposició tenia en la vida de cada persona. A la pregunta “La preparació de l'oposició ha incrementat els conflictes o tensions en el teu entorn més pròxim?”, el 22% dels enquestats va respondre “sí, molt”, el 43% “sí, de manera significativa”. En el cas dels membres de famílies amb menors, la resposta “sí, molt” es va elevar al 44%. "Abans de començar a preparar l'estudi dedicava temps a iniciatives o grups de caràcter sociopolític transformador?", es va preguntar als enquestats. Una segona pregunta, per als quals assentien, era: “Li han llevat temps els preparatius de l'oposició al seu compromís social?”. El 46% dels opositors va respondre “sí, molt”, enfront del 20% que va respondre “sí, clarament”. La recerca d'Aztiker té data d'abril de 2012.

L'estudi també va superar les intuïcions més optimistes de TU. “Quan ens van presentar una recerca i una proposta sobre aquest tema en el Grup Ampli, semblaven nens. Imagini's, Urkullu somreia. Jonan repetia constantment ‘sense pressa, l'important és el consens i la convivència’, però no podia dissimular l'alegria. Jaime va respondre amb una riallada que amb aquest grau de consens també acceptaria un ‘Òrgan Comú Permanent’ entre Navarra i Euskadi. Estefanía assegurava que no anava a fallar, però si ho feia, sempre tindríem el pal a mà”, recorda Kosm. L'informe del Pla de Pau reflecteix clarament aquest optimisme: “Un sistema d'Oferta pública d'ocupació ben organitzat pot acabar amb dos ocells en una sola pedra: d'una banda, pot desactivar el conflicte social i públic; per un altre, pot dirigir i despolititzar els conflictes i tensions a l'àmbit privat. Podem convertir el sistema d'oposicions laborals en una Arma de Pacificació i Desmobilització Massiva. El Grup Permanent proposa una inversió econòmica, política i humana a la grandària de l'opció”. El CT va aprovar per unanimitat el projecte al maig de 2012 i va donar el mandat a TU de començar a desenvolupar-se des de 2013. El pla va quedar llavors sota la responsabilitat de persones de perfil més tècnic, sempre sota la supervisió del TU i del CT.

Multiplicar convocatòries, reduir llocs de treball

El Pla de Pacificació detalla la proposta en l'apartat 3: “Multiplicar convocatòries i examinadors, reduir llocs de treball públics”, es titula. En la pàgina 187, l'informe sintetitza la “Estratègia per al quinquenni 2013-2018”: “La pretensió és doble: d'una banda, l'administració pública basca multiplicarà el nombre de convocatòries d'Ofertes Públiques d'Ocupació i, per un altre, equilibrarà aquests llocs de treball que es generen amb les retallades i les restes, assegurant una caiguda gradual del total, en línia amb les polítiques d'equilibri fiscal que aplica la Unió Europea. El repte és quadruplicar per a 2018 el ràtio d'opositors que es presenta per a cada lloc de treball”.

Per a aconseguir els objectius, l'informe proposa, entre altres coses, “multiplicar la inversió econòmica i política” per a publicitar cadascuna de les Ofertes Públiques d'Ocupació, a través dels mitjans de comunicació públics i privats. “Cal fer pensar a la ciutadania que s'està multiplicant el nombre de llocs de treball públics i que tenen grans possibilitats d'aconseguir ser funcionàries”. Les ofertes havien de ser “dividides i ordenades en el temps” al mateix temps. Per exemple, si en dos anys es preveu ampliar l'oferta de 300 places en Educació, “l'ideal” seria realitzar quatre convocatòries per a 75 llocs. D'aquesta manera, “integrarem la preparació de les oposicions en el paisatge de la vida quotidiana”.

L'informe detalla una sèrie de marcs de treball estratègics per a la posada en marxa del Pla: Educació, Bombers, Policia, Administració Pública i Osakidetza. Entre elles, el Pla de Pau proposa prioritzar a l'Educació i als Bombers, “als quals es presenten en major proporció els sectors abertzales, d'esquerres i antisistemes”.

 

 

 

 

 

Pla de pacificació en dades

Més enllà de les intencions, es pot observar algun canvi en la política d'Ofertes Públiques d'Ocupació? Es va desenvolupar el pla secret? La comparativa de dades entre l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Gaindegia, l'Institut Basc d'Estadística (Eustat) i l'Institut Navarrès d'Estadística (Nastat) llança uns resultats clarificadors per al País Basc peninsular.

En el període 2013-2018, el nombre de funcionaris de les administracions de la CAB i Navarra s'ha reduït en un 9,8%. Per contra, el nombre de convocatòries d'Ofertes d'Ocupació Pública ha augmentat un 183%. El Pla de Pau prioritzava tant a Educació com als Bombers, la qual cosa suposa un increment del 293%.

En comparació amb el quinquenni 2008-2013 de 2013-2018, el nombre de concursos per a OPE s'ha multiplicat gairebé per quatre (s'ha multiplicat per 3,72). En el quinquenni 2008-2013 es van oferir una mitjana de 132 places per convocatòria enfront de les 47 de 2013-2018. En el quinquenni 2008-2013 es van presentar 114 opositors per lloc de treball; entre 2013 i 2018, el ràtio ha pujat a 417 persones per lloc de treball. Entre 2008 i 2013 es van presentar 267.342 ciutadans a alguna oposició; entre 2013 i 2018, 424.321 (dels quals, 296.982 s'han presentat a dos concursos). I són 154.387 els ciutadans que s'han inscrit en “tres o més oposicions”.

El conflicte social cap avall

Quin desenvolupament ha tingut el conflicte i la mobilització social durant el quinquenni del Pla de Pau? Ha pujat o baixat mentre es multiplicava el nombre d'opositors? Les dades dels Departaments d'Interior de la CAPV i Navarra mostren un descens significatiu en les principals variables:

La tendència descendent és general i afecta a totes les variables. L'única excepció és l'any 2015. La majoria dels índexs augmenten aquest any, probablement a causa de les esquitxades que va provocar l'ona mobilitzadora del 15M a Espanya al País Basc, però per a l'any que ve el descens continua. La mobilització es va reduir en un 52% entre 2013 i 2017, les vagues i els aturs en un 59% i els atacs físics contra institucions i autoritats en un 67%. Els ciutadans sol en 35 ocasions van donar raons a la Policia perquè es llancés contra ells, en un 72% menys que en 2013. La irritació virtual segueix de moda, però també hi ha hagut retallades en això: 53%.

Es poden atribuir aquestes tendències a les polítiques del Pla de Pau? És difícil dir-ho, però hi ha elements que fan pensar que ha influït. En 2015 la fundació Joxemi Zumalabe va realitzar un procés de reflexió sobre els nous models de militància amb la participació de desenes de moviments populars. “Hi ha brou? A l'abril de 2017, el document “Moviment popular, Bulb, Salinillas o Adobats?” recull les conclusions del procés i en l'apartat “Adaptació a nous paradigmes” diu: “Dos són els elements nous que afecten les maneres d'entendre la militància i a la vida i capacitats dels col·lectius: la cibermilitància i l'oposició. Els moviments populars assenyalen que la frase ‘no podré comprometre'm molt aquest curs perquè haig de preparar l'oposició’ s'està convertint en una expressió en les seves reunions”. En un butlletí intern de Sortu de novembre de 2016 es pot llegir: “Cal dur a terme el debat sobre les condicions laborals dels nostres alliberats. El nostre projecte polític té dificultats per a la continuïtat a causa de la bretxa entre els alliberats: molts alliberats preparen les oposicions en secret i si aconsegueixen un lloc de treball deixen l'estructura d'un dia per a un altre, sense transmetre”. En el número de gener de 2018 de la revista llibertària Acció Directa, l'article “Rebentar les institucions des de dins” deia: “Les crítiques contra els companys que han passat a la trinxera de lluita de l'administració pública són infantils i ens conforten en la falta d'eficàcia en nom d'una suposada puresa. No ens enganyem: podem influir més per l'anarquisme fent un treball ideològic sobre la màquina de cafè del Govern Basc que publicant revistes ‘totxs’ per al nostre autoconsum”.

El frau en Osakidetza per a premiar als emprenedors?

El Pla de Pau no limitava l'objectiu de la desmobilització a la fase de preparació dels concursos públics. L'informe proposa identificar a possibles examinadors potencialment problemàtics de governabilitat i elevar la nota de manera fraudulenta, funcionant: “Després de dècades d'il·legalització i repressió, l'administració té moltes dades útils de milers d'emprenedors. Proposem la creació d'un Índex de Perillositat creuant diverses variables (antecedents penals, opinions en xarxes, àmbit de militància...). La nota de l'opositor antisistema s'incrementaria proporcionalment amb la perillositat que representa aquest índex. No es tracta d'introduir tots els antisistemes en l'administració, pot ser perillós, sinó de confondre'ls en la proporció adequada per a neutralitzar el risc potencial d'algunes persones. Des de la talaia de la funcionaria es veuen les injustícies ideològicament iguals o més, però se senten i viuen més tranquil·les”.

ARGIA no pot assegurar que s'hagi comès aquest frau selectiu. No tenim proves. Kosm assegura que s'ha fet. És més, diu que això és el que hi ha darrere del frau de les OPE d'Osakidetza: “No surt perquè a ningú li convé. Es diu que els que preparaven l'examen han passat els exàmens als seus ‘amics’. Això també ocorreria, però els exàmens també es van filtrar als treballadors que més conflictes generaven en el lloc de treball, i que jo sàpiga la valoració és positiva”. Segons Kosm, el mateix que en Osakidetza s'ha fet en Educació, Bombers o en els punts d'administració dels ajuntaments. En un instant, els plans es van extraviar: “Per a trencar les llargues vagues en les residències d'ancians es va pensar a crear uns pocs llocs de funcionaris i convocar oposicions. Però just llavors es va decidir dissoldre el Grup de Pacificació, i la idea va quedar a mig camí”.

Furgonetes, teràpies, carreres de muntanya...

El Pla de Pacificació proposa desenvolupar més línies d'intervenció secundària. Una política de subvenció per a la compra de furgonetes per a joves menors de 45 anys “perquè els activistes puguin vincular-se amb crèdits i viatjar fora del seu treball, i no participar en manifestacions”; campanya de promoció públic-privada massiva de teràpies de tota mena (art, risoteràpia, dansa, psicoteràpia...), “Perquè cadascú se centri en les seves coses”; crear el Circuit Professional Basc de Carreras per Muntanya “per a canalitzar per un camí pacífic l'ansietat per la falta d'adrenalina en temps de conflicte”.

Segons Kosme, aquestes línies no es van desenvolupar. Per dues raons principals: “Primer, que es va veure que els sectors d'esquerres i abertzales recorrien a ells de manera massiva, sense necessitat de cap impuls. En segon lloc, ja teníem clar que el Pla Preventiu de Pacificació no era necessari”.

Dissolució del Grup de Pacificació

El Grup de Pacificació es va dissoldre a la fi de 2017. Els integrants de l'equip van valorar que s'havien exagerat les pors i inquietuds que van portar a crear el succés. “La por de llavors sembla avui absurd. Però qui ens anava a dir que en 2012 s'obriria un cicle de pau social exemplar a Euskal Herria. Mig món en flames, el desmantellament de l'Estat de Benestar, la revolta dels Països Catalans... I entre nosaltres, completament tranquil. Si no fos per les feministes, la pau perfecta. Massa avorrit i ho diria tot, Teleberri ha perdut tot interès”, diu Kosm.

Kosm recorda la humilitat del Grup Permanent: “En l'última reunió, Urkullu va parlar en nom de tots. Va subratllar que el treball realitzat va ser exemplar, però que el mèrit principal calia reconèixer-lo a l'esquerra i als independentistes. Vam llegir el poema “Una manera de mirar al món” de Kirmen Uribe, i amb un brindis desmuntem oficialment el grup. Va ser commovedor. Després ho organitzem en el reactor 2 de Lemoiz, i el rave, per contra, salvatge!”. Era el 28 de desembre de 2017, un dia assenyalat. El Grup de Pacificació va desaparèixer, però com ja estava organitzat i en marxa i es van valorar positivament els resultats, es va acordar mantenir en vigor el nou sistema d'ofertes públiques d'ocupació. El Pla de Pau es va anar, però la política d'Oppositions for Social Control continua vigent.