La consellera de Desenvolupament Econòmic i Infraestructures del Govern Basc, Arantxa Tapia, ha dit: "Prioritzant la seguretat i adoptant mesures de protecció, cal mantenir l'activitat industrial. En part, tot el que es pugui amb aquestes mesures. I afegeix: "Són com un motor econòmic i industrial. Quan ha estat molt de temps parat, l'arrencada costa molt, i és lent. Quan està en ralentí és més fàcil arrencar. I hem d'estar preparats per al moment en el qual puguem recuperar la normalitat".

Aquest tipus de declaracions difereixen del confinament decretat pel decret d'alarma. La pròpia tàpia ja podia anar a “sostenir” aquesta activitat industrial utilitzant el transport públic, el menjador i les peces d'aquestes empreses. El que demostra el propòsit de prioritzar l'activitat industrial i l'interès econòmic per sobre de la salut laboral, a més de ser un bon deixeble del capitalisme més salvatge, no és digne d'estar en un govern al servei de la majoria social d'aquest país. I el que la sosté, el lehendakari Urkullu, no té menys responsabilitat i, per tant, continua tenint menys dignitat.

Igual que a Itàlia, per a mantenir el coronavirus fa falta una quarantena completa, i cal parar tots els treballs presencials que no són imprescindibles. Per tant, l'actitud de la consellera Tàpia i dels quals la sustenten, és lamentable, antisocial, antihumana i contradictòria en aquests moments greus provocats per la pandèmia.

Els treballadors i treballadores en aquesta situació tenen el dret i el deure de plantar-se davant aquesta mena de decisions i de quedar-se a les seves cases, igual que la resta de la població. La salut està per sobre dels interessos econòmics del conseller Tàpia, dels quals el sostenen i del sistema que el fa possible.