En Arrasate va haver-hi dificultats inicials d'accés al sòl degut a l'escassetat de sòl en la zona. No obstant això, davant la dificultat de la compra, se'ls va obrir una nova oportunitat a través d'alguns dels seus clients. “Alguns metges que eren els nostres clients ens van proposar deixar una petita parcel·la a l'Hospital Aita Menni per a posar allí el seminari. La Terra no és nostra, però sí el viver i la instal·lació”, expliquen els dos membres del projecte. Els més joves, gràcies a una subvenció del programa, van poder invertir i a canvi oferiran als de l'hospital Aita Menni diverses formacions al llarg de l'any. “Ells tenen un grup d'hortalisses, venen tots els dies a treballar i usen les nostres plantes”, diuen.
Els membres del projecte han explicat que a Euskal Herria hi ha pocs vivers ecològics, com a Guipúscoa Blasenea de Zarautz, que abans d'iniciar el projecte anaven a la recerca de plantes, i Ekokudalatx l'estan fent. Aranguren i Altuna ens parlen de la relació entre aquests pocs seminaris. “Al nostre país la terra no té cap mena de tractament químic i les llavors tampoc. D'altra banda, els fitosanitaris són especials: extractes, olis o bacteris, els anomenats “residus zero”, diuen. Es comenta que en la mesura que sigui possible també s'intenta utilitzar varietats autòctones de llavors, encara que la producció legal de plantes requereix que estiguin registrades per les petjades, per la qual cosa tenen dificultats.
“Jo preguntaria a la gent que està en l'horta: quan compres el producte, mires l'origen de les plantes?”, han llançat la pregunta. De fet, molts horticultors que es dediquen a l'ecologia observen que no es fixa en l'origen de les plantes, i consideren que no es dona molta importància al fet que el que conrea hagi recorregut molts quilòmetres. “De fet, el pròxim també ha de ser tan important com el que es dona a ser ecològic”, argumenten.
A més del treball del seminari, els membres d'Ekoudalatxe es dediquen a la formació: escoles i ikastoles, ajuntaments, universitat… “Treballem sobretot a l'hivern, quan la producció en el seminari és molt baixa”, diuen.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.