En 1900, les pastures i boscos constituïen el 42% (8.800 km²) i el 36% (7.500 km²) de la superfície del País Basc, respectivament. En 110 anys han passat de ser uns 2.000 km² de boscos a pasturatges, i ja ocupen un terç de la superfície del País Basc (6.900 km²). Els boscos, per part seva, representen el 44% de la seva superfície (9.300 km²). Si bé la superfície de sòl que es dedica actualment a l'agricultura se situa en xifres similars a les de principis del segle XX, en les dècades de postguerra (1950/1990) la superfície dedicada a aquesta activitat és inferior a la que es destinava. De fet, uns 600 quilòmetres quadrats de sòl dedicat a l'agricultura en aquest període -prop del 2,7% de la superfície del País Basc- corresponen en l'actualitat a una activitat diferent.

Es tracta dels resultats de la recerca realitzada per a tota Europa per la Universitat de Wageningen (Holanda). Ofereix la possibilitat d'analitzar l'ús de la Terra des de la perspectiva de l'evolució històrica, basant-se en la metodologia HILDA The Historic Land Dynamics Assessment. Per a això, s'han unit i conjuminat tècniques digitals, inventaris nacionals, fotografies aèries, estadístiques de cobertura terrestre, enciclopèdia antiga i dades de mapes històrics de cobertura terrestre. El resultat té una precisió d'un quilòmetre quadrat, és a dir, s'atribueix a tot el quilòmetre quadrat el tipus de terreny que predomina en un quilòmetre quadrat. Hi ha fonts que ofereixen dades més detallades per a tot el País Basc, com el projecte europeu Corine Land Cover. No obstant això, el treball de la universitat de Wageningen és pioner a oferir una perspectiva d'evolució històrica.

Extensió dels boscos en el vessant cantàbric en detriment de les pastures i terres agrícoles

Al País Basc existeixen dos vessants: el vessant cantàbric en el nord i la mediterrània en el sud. Des del punt de vista climatològic i orogràfic constitueixen realitats diferenciades. Els boscos del vessant cantàbric ocupen una mica més de la meitat de la superfície total (54%). En el vessant mediterrani la presència de boscos es limita al 37%. Per contra, la presència de terres agrícoles és significativa en el sud, aconseguint el 30% de la superfície. En el nord humit i muntanyenc, les terres agrícoles només ocupen el 6% de la superfície, per la qual cosa la seva conservació és tan important.

A més de la climatologia i l'orografia, l'ús de la terra actual és conseqüència de diversos processos històrics. El creixement econòmic del segle XX va augmentar la demanda de fusta i va generar l'expansió dels boscos, especialment en el vessant cantàbric. La major extensió de la propietat pública o comunal dels terrenys en la vessant sud, entre altres factors, va donar lloc a una evolució diferent. En l'actualitat, el 76,2% de la superfície forestal d'Àlaba continua sent de domini públic, allunyat de la realitat de Bizkaia i Guipúscoa. Quant a les últimes dades de 2016, només el 23,7% i el 21,2% de la superfície forestal d'aquests països són sòls públics.

En el vessant mediterrani destaca l'extensa expansió de les terres agrícoles en el segle XX, fins que en la dècada de 1960 la industrialització tardana primer i la posterior pèrdua d'activitat del sector primari després de la Política Agrícola Comuna Europea. En aquest procés es van reduir les terres agrícoles i es van estendre les pastures. Més prop del temps, el creixement de l'urbanisme també ha provocat en les tres últimes dècades una reducció de les terres agrícoles, que condueixen a l'urbanisme el terreny pla i arada dels nuclis urbans. La petjada d'aquesta transformació és més significativa en el vessant cantàbric, ja que el major grau d'artificialización en el període 1990/2018 s'ha produït a les comarques on el sòl considerat com a apte per a l'agricultura és més escàs.

Dos terços dels nostres boscos es consideren poc integrats amb l'ecosistema, sobretot en el vessant cantàbric

La desforestació és un problema mediambiental important en el món, però les transformacions antropogèniques dels boscos també afecten la integritat dels ecosistemes. Per això, Grantham, H.S., Duncan, A. Evans, T.D. Altres autors, utilitzant Google Earth Engine (GEE), han creat el Forest Landscape Integrity Index (Índex d'Integritat de Bosc Pasaia). Es tracta d'un índex que descriu la integritat dels boscos a partir de l'any 2019, tenint en compte els canvis antropogènics locals. Aquesta metodologia és també fruit de la integració de variables com l'extensió dels boscos, les activitats humanes de gran impacte (infraestructures, agricultura i desforestació), la pèrdua de connectivitat dels boscos i la pressió d'altres activitats, entre altres.

Aquesta metodologia ha obtingut un ampli reconeixement per part de la comunitat científica internacional i, diferenciant tres nivells d'integritat, ha completat una fotografia de l'estat dels boscos de tot el món. La classificació dels boscos es fa en tres categories: baixa, mitjana i alta integritat. En qualsevol cas, es tracta d'una metodologia orientada a mesurar grans àrees territorials per qüestions d'escala, més que detalls de territoris d'orografia sinuosa i superfície com la del País Basc. Així, al País Basc no s'han identificat boscos amb un alt grau d'integritat de l'ecosistema, encara que sí que existeixen. I és que, en comparació amb altres zones del món, l'extensió dels boscos d'Euskal Herria és petita i les zones antropitzades no estan tan lluny de l'essència dels boscos. Això influeix, a més, en la connectivitat dels boscos.

Malgrat aquestes limitacions sobre els resultats, els resultats de la recerca indiquen que dos terços dels boscos bascos (66,6%) presenten un baix grau d'integritat amb l'ecosistema (5.565 km²). Aquesta xifra és sensiblement superior en el vessant cantàbric (82,5%) que en el vessant mediterrani (55,1%), així com en la seva superfície bruta: en el vessant cantàbric les terres forestals de baixa integritat ocupen una superfície de 3.246 km². En el vessant mediterrani aquests boscos tenen una superfície de 2.576 km².

La Comissió Europea ha manifestat recentment la seva intenció de donar suport a la biodiversitat i la identitat dels paisatges en el disseny de la nova Política Agrícola Comuna (2021-2027). El seu objectiu és integrar l'agricultura en l'estratègia de lluita contra el canvi climàtic, a més de la responsabilitat de garantir la seguretat alimentària. Per tant, serà important garantir l'ús del sòl agrari. Així mateix, serà necessari combinar i equilibrar la producció de la fusta amb la conservació de l'ecosistema i la biodiversitat. Són reptes a comprendre en un moment en el qual es comença a reconèixer la importància estratègica de la capacitat de producció local. Per això, les terres no urbanitzades requereixen una gestió basada en models sostenibles, més encara en un territori tan petit com el País Basc.