Beques i premis d'institucions públiques. L'associació Lanartea ha fet públic un document titulat Una crítica constructiva. El resum ha estat difós per Berria, i una vegada obtingut l'informe, us deixem una sèrie de recomanacions que l'associació fa a les institucions públiques.
"El bell objectiu que ens comuniquen en l'objectiu del premi es veu entelat per l'actitud, el llenguatge, els drets, les obligacions i les mancances de la convocatòria". Així es poden llegir les beques i premis dels Organismes públics convocats per Lanartea. Una crítica constructiva en l'informe. En el fons, la lectura sobre les distribucions de beques va en un sentit similar.
Encara que l'associació reconeix els beneficis dels premis i beques d'art i literatura, veu una sèrie d'ingredients que cal canviar en forma i fons, sobretot a partir de la visió de l'autor. Per a completar l'informe, l'Associació de Treballadors de la Creació Cultural i del Basc ha analitzat setze premis literaris i dinou convocatòries de beques organitzades per institucions públiques d'Hego Euskal Herria.
En la majoria dels casos analitzats es vulneren els drets d'autor, en primer lloc per la desapropiación de l'obra. Només dos exemples tenen en aquest sentit un exemple: De l'Ajuntament de Getxo i Zarautz. En primer lloc, perquè, a diferència dels altres, no s'apropien de l'obra premiada i el creador pot signar el contracte amb l'editorial que vulgui.
D'altra banda, també des del punt de vista ètic, les concessions de beques i premis estudiats presenten nombroses deficiències: "Totes aquestes incapacitats que apareixen en les convocatòries dels Premis d'Euskal Herria estan vulnerant la llei, en la nostra opinió. Almenys ètica". Lanartea pregunta per un sistema de beques i premis basat en el respecte als drets dels creadors i, per tant, en l'ètica.
Les causes d'aquestes deficiències són diverses. Aquests són els que es relacionen en l'informe: "Els premis ens han portat a això per la falta d'una llei pròpia i pels mals costums dels últims anys. I també la ignorància i la passivitat dels creadors".
Conscients de la necessitat d'una "transformació profunda", Lanartea enumera una sèrie de recomanacions i/o obligacions:
Quant als premis, realitza quinze advertiments a les entitats públiques distribuïdores:
- Tots els premis són responsabilitat d'una presència equilibrada de les dones en els tribunals.
- La falta de legislació específica sobre els premis no impedeix l'aplicació d'una normativa ètica en la convocatòria.
- Els premis que incloguin la publicació han de donar compte del contracte.
-Els premis que no rebin la publicació també servirien de gran ajuda a l'autor a través de la incorporació o posada a la disposició d'aquest model de contracte en les convocatòries.
- Els diners del premi no pot considerar-se un acompte dels drets d'autor. En la mateixa convocatòria s'informa que es respectaran els drets d'autor.
- La propietat de l'obra és sempre de l'autor. Les excepcions estan estrictament publicades en la Llei de Propietat Intel·lectual.
- Les edicions sense ànim de lucre impedeixen la distribució i difusió de l'obra, allunyen a potencials compradors, impedeixen la crítica i banalitza l'obra.
- Es recomana que a tots els premis s'estengui l'eliminació per concurs dels treballs realitzats totalment o parcialment amb programes de Creació Artificial.
- La possessió il·limitada que assumeixen determinades entitats i contractants és legal.
- L'organització del Premi es reserva el dret de publicar-lo en qualsevol suport i en els quals en el futur poguessin endevinar-se.
- L'organitzador del premi ha de saber que si desitja publicar l'obra en diferents suports, ha de realitzar diferents contractes: que la publicació en paper sigui un contracte i que la publicació digital sigui una altra cosa està en dret moral.
- No és admissible que un delegat o empleat dels creadors del premi tingui veu en el Tribunal.
- No és admissible que l'editorial contractada tingui un Delegat en el Jurat. Genera el que es denomina xoc d'interessos.
- La composició del jurat es comunicarà conjuntament amb la convocatòria del premi.
- La publicació de la decisió motivada del jurat beneficia a l'obra, a l'autor, a l'editorial i al propi premi.
Quant a la distribució de les beques, Lanartea també s'ha mostrat crític: "Els Ajuntaments convocants de les beques, les Diputacions Forals, la Mancomunitat, el Consorci i el Govern actuen en els concursos que ells convoquen com si no fossin institucions públiques. Inconscientment o per impotència, actuen sobre el caos que s'ha convertit en costum. I entre tots ells, han creat un terreny en el qual la comprensió dona treball, fins al punt d'impedir l'accés als nostres drets".
En aquest àmbit també Lanartea ha enumerat erròniament una sèrie de normes i pràctiques il·legals. En el camí cap al respecte i l'ètica dels drets dels autors, l'informe inclou catorze advertiments:
- Les bones pràctiques de l'Administració tenen un lloc en la llei. La falta de legislació específica sobre beques no impedeix l'aplicació d'una normativa ètica en el moment de la convocatòria.
- L'autor d'una obra artística mereix el respecte. L'autor és creatiu, artista, no sol·licitant. És la mateixa beca la que ho sol·licita.
- La beca no ha d'abandonar a l'autor. Les beques que incloguin la publicació han d'informar del contracte. Les beques que no reben el treball de la publicació també ajudarien els autors a introduir en les convocatòries aquest model de contracte.
- En nomenar l'import de la beca convé aclarir si és brut o és net, de manera que l'autor pugui conèixer exactament l'import exacte de la mateixa si guanya la quantitat que pot rebre.
- En la mateixa convocatòria s'indicarà que es respectaran els drets d'autor.
- Els drets d'autor no són transferibles, sempre pertanyen a l'autor.
- S'ha d'informar les editorials que l'autor té també el dret moral per a controlar de prop el procés editorial.
- Convindrà fer extensiva a totes les beques l'exclusió del concurs dels treballs realitzats totalment o parcialment amb programes d'Intel·ligència Artificial.
- En les promocions cal tenir en compte que al creador cal pagar-li la dieta i el desplaçament.
- El Secretari que precisin els membres del Tribunal serà aportat per l'organització. En la majoria dels casos són tècnics de cultura de l'entitat i no tenen ni veu ni vot. Altres vegades no té vot però sí la paraula. No és admissible que un delegat de constituents tingui la paraula en el tribunal. Els jutges necessiten llibertat.
- No és admissible que l'editorial que vagi a publicar el text guanyador de la Beca tingui delegats en el Tribunal. Es crea el denominat Xoc d'Interessos.
- La composició del Tribunal es comunicarà conjuntament amb la convocatòria de la Beca.
- La publicació de la decisió motivada del jurat beneficia a l'obra, a l'autor, a l'editor i a la pròpia beca. És publicitat per a tots.
- No donar per descomptat l'equilibri home-dona en els tribunals. És necessari recordar-ho en totes les convocatòries, tant per al jurat com per als grups de recerca.
Quant als premis, Lanartea ha analitzat: Premi Ernestina Champourcin de la Diputació Foral d'Àlaba, Premi Aresti de l'Ajuntament de Bilbao i Premi Assaig Miguel de Unamuno, Premi Bizkaidatz de la Diputació Foral de Bizkaia, Premi Literari Kutxa Ciutat de Sant Sebastià, Premi Alberto Magno de la UPV, Premi Internacional Ramiro Pinilla de Ciutat de Ciutat de Literària de Ciutat de Navarra, Ajuntament d'Ajuntament de Leienilla.
Quant a les beques, la beca Santiago Onaindia de l'Ajuntament d'Amorebieta-Etxano, la beca Ignacio Aldecoa de la Diputació Foral d'Àlaba, la beca Karmele Igartua de l'Ajuntament d'Aretxabaleta, la beca de creació de l'Ajuntament d'Azpeitia, la beca Tene Mujika de l'Ajuntament de Deba, la beca de recerca de l'Ajuntament de Beasain (H)
Joan Tartas (Sohüta, 1610 - data de mort desconeguda) no és un dels escriptors més famosos de la història de les nostres lletres i, no obstant això, descobrim coses bones en aquesta “peça mendre” el títol de la qual, admetem-ho des del principi, no és probablement el... [+]