Daños inevitables

Des de l'inici del període de confinament es va decretar el tancament de la majoria dels comerços. En la mesura en què és un camp important de relació, va ser una mesura a prendre per a reduir la cadena de contagis. El comerç és el sector que concentra la major part de la plantilla, on la majoria són dones. La parada de comerços i allotjaments familiars portarà greus pèrdues i, el més probable, la recomposició entre empreses, en benefici de transnacionals com Amazon.

Com moltes altres activitats, el nivell de producció s'ha reduït molt en les últimes tres setmanes. A conseqüència d'això, les regulacions temporals d'ocupació (ERTEs) han estat molt abundants –gairebé 31.000 persones, que afecten més de 205.000 treballadors d'Euskal Herria-, i s'han registrat 14.500 aturats més en els serveis d'ocupació al març. A aquests dos efectes cal afegir el cessament de les noves contractacions, com les dels treballadors de turisme de temporada. L'augment de l'atur previst a la fi d'any -entre 60.000 i 80.000 nous aturats, tirat dels càlculs del CEPREDE– i la baixada de les rendes obreres i empresarials afectaran el poder adquisitiu i a les condicions de vida de la societat. Aquesta primavera posarà en evidència el mal model d'especialització de l'economia basca en les últimes dècades.

Mentrestant, més enllà del front hospitalari, el major problema és garantir la salut en els centres de treball. Algunes empreses que mantenen la seva activitat no la realitzen i les institucions públiques no han posat els mitjans suficients per a fer complir les mesures sanitàries necessàries. A això cal afegir que en molts acomiadaments i no renovacions de contractes no es posa com a motiu la situació d'emergència provocada pel COVID-19, a pesar que és evident, perquè després d'aquesta situació alguns empresaris pretenen reduir les seves plantilles de treball. Davant aquesta situació, molts treballadors s'estan quedant desprotegits i les mesures que estan adoptant els governs no estan sent suficients. La degradació social té a veure amb la situació de salut, i la situació actual ha propiciat la caiguda de les rendes i la crisi de la cura a domicili. Per això, necessitem una política valenta per a protegir tant el treball com la vida.

En l'àmbit laboral

Entre les mesures adoptades des de l'inici, la principal ha estat la de flexibilitzar i prioritzar els ERTO perquè el mal als treballadors sigui temporal. L'objectiu del Govern del PSOE-UP és evitar que es trenquin les relacions laborals i que es mantingui l'ocupació al màxim possible. Però l'efecte va dominar és imparable i en les pròximes setmanes s'esperen més ERTO a causa de la situació de les cadenes de subministraments i compravendes de mercaderies. Per això, el Govern ha ofert avals per a garantir la liquiditat de les empreses i ajudes condicionals per a autònoms, persones desocupades de nova incorporació i reducció de jornada, mitjançant el Decret 8/2020, de 17 de març.

Així mateix, a través del Decret 9/2020 també s'ha establert que són injustes per a evitar acomiadaments. S'ha volgut utilitzar l'efecte propagandístic, però, al cap i a la fi, no s'han prohibit els acomiadaments. Durant l'estat d'emergència no es podrà procedir a l'acomiadament per causes de força major, econòmica, tècnica o altres de caràcter objectiu. En la pràctica, no obstant això, és possible acomiadar a un treballador al·legant la seva discapacitat o reducció de rendiment, i caldrà esperar que s'aixequi l'estat d'alarma i s'estudiï el cas en els jutjats. En la majoria dels casos es jutjarà que és injust, augmentant la indemnització a pagar, però caldria regular que és nul per a evitar l'acomiadament.

Durant l'últim cap de setmana de març, el Govern espanyol va adoptar una nova mesura, mitjançant el decret 10/2020, de 7 o 8 dies de “permís retribuït recuperable”, per a interrompre l'activitat econòmica no bàsica. A conseqüència d'això, s'ha establert una borsa d'hores de treball que ha quedat en mans de l'empresa, és a dir, l'adjudicació irregular de la jornada laboral que l'empresa utilitzarà en 2020. Aquesta mesura permet un menor balafiament de les arques de la Seguretat Social, que es reduirà dràsticament pels ERTO.

En l'àmbit de la vida

Més enllà del treball assalariat, el Govern espanyol va aprovar les normes per a la no interrupció de subministraments bàsics i els pressupostos per a despeses socials a través del propi decret 8/2020 inicial. L'Executiu de Vitòria-Gasteiz va aprovar la possibilitat d'ajornar el pagament de les hipoteques constituïdes sobre habitatges, sota un paquet de condicions. Donada la dimensió dels perjudicis econòmics, és necessari ampliar el termini de demora així com flexibilitzar les condicions. Una altra de les mesures que s'ha debatut ha estat la suspensió de pagaments de lloguer als inquilins que es troben en estat d'emergència. Finalment, el decret 11/2020 s'ha limitat a les escasses mesures d'ajuda per a evitar desnonaments i petits arrendadors i ha provocat l'empipament dels moviments populars. La vaga de lloguers es convocarà a l'abril, tret que les autoritats prenguin mesures al llarg d'aquest mes.

El Pla de Concessió del Mínim Vital de l'ingrés està a punt d'aprovar-se per a poder iniciar els pagaments al maig. A Espanya aquest tipus de prestacions són molt escasses, i estaves prèviament en el programa del govern de coalició, amb l'objectiu d'ajudar als ciutadans i famílies en risc d'exclusió. A Euskal Herria, tenim polítiques de garantia de rendes més profundes, i, en qualsevol cas, col·lectius com Berri Otxoa han demanat que s'estengui a totes les persones que s'han quedat fora. Aquestes subvencions d'emergència haurien de partir amb rapidesa de les associacions d'ajuntaments i pobles, que tenen un major coneixement de les necessitats de la població. Les xarxes de barris i pobles haurien d'estar dins de les polítiques socials públiques. Cal planificar i dotar a les Diputacions i al Govern, per descomptat, però sempre en col·laboració, perquè el Govern està molt lluny de les situacions locals.

Més enllà d'aquestes polítiques mínimes, necessitem altres mesures d'emergència bàsiques: alliberar a totes les persones preses i en llibertat condicional que no tinguin delictes greus; ajudar a les persones que viuen o treballen al carrer; protegir les persones amb addiccions i altres tipus d'addiccions; premiar la cura de nens, adults i dependents i dotar-los de recursos per a dignificar el treball domèstic de moltes dones; reorganitzar i contractar noves contractacions en institucions de cures públiques i de protecció social; i reduir el temps de treball i repartir millor entre els sexes.

La clau, al cap i a la fi, està en la sostenibilitat del treball i de la vida, en la capacitat de recuperació al final d'aquesta greu situació de confinament. Per a això, necessitem les condicions materials de la classe treballadora, el nombre d'activitats i treballs de les empreses i, necessàriament, les polítiques que garanteixin la situació dels sectors populars més desfavorits. Més endavant, caldrà prendre mesures per a reactivar l'economia, perquè la “reconstrucció” es dugui a terme mitjançant un canvi de model, perquè aquesta situació d'emergència no sols ocasioni danys a la salut, sinó que també provoqui un desastre social.