El Govern espanyol proposa ajudes a les petites empreses que rebaixin la seva jornada laboral fins a les 37,5 hores
- Una de les línies vermelles de Sumar al PSOE era precisament la baixada de la jornada laboral. No obstant això, la concessió de les ajudes no s'incloïa en els plans inicials.
La ministra Yolanda Díaz volia deixar el cas resolt per a juliol, però no va ser possible pel rebuig de les patronals, el problema d'aritmètica en el Congrés dels Diputats i els dubtes del PSOE. Després del descans, ahir es va reprendre la negociació. La taula està formada pels sindicats CCOO i UGT, i les patronals CEOE i Cepyme, juntament amb el Ministeri de Treball.
Fa més de 40 anys es va implantar a Espanya i Hego Euskal Herria la jornada laboral de 40 hores, i des de llavors no s'ha adaptat –en Hego Euskal Herria hi ha molts convenis locals que tenen establerta una jornada màxima de 38,5 hores–. En aquests anys han estat moltes les veus que han demanat el descens de la barrera general. El partit polític Sumar havia demanat al PSOE el compromís de complir amb aquesta obligació a canvi de formar una coalició de govern. Tots dos es van dir el sí, i a l'octubre del passat any el ministre Díaz va dir que l'objectiu del Govern era reduir la jornada laboral a 38,5 hores en 2024, a 37,5 en 2025, mantenint el sou i com a repte de futur, a 35 hores.
No obstant això, sembla que s'està entelant el que s'ha dit en un primer moment, perquè fins ara no es preveia que les empreses tinguessin beneficis, i sembla que això ha estat degut a les pressions de la patronal. La ministra Díaz va plantejar en la seva reunió del dilluns que les empreses amb menys de deu persones assalariades podrien beneficiar-se d'ajudes als seus treballadors per a reduir la jornada màxima a 37,5 i contractar un nou treballador per a cobrir les vacants de jornada.
"No acceptem vetos"
Aquesta és, per tant, la proposta de Díaz. El consens total no és imprescindible, per descomptat, perquè l'última paraula la té el propi Govern d'Espanya i el Congrés dels Diputats. Així ho ha recordat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, dirigint-se a la patronal CEOE: "No acceptarem cap dret a veto de ningú", ha afegit.
El getxoztarra Antonio Garamendi, president de la CEOE, ha criticat durament la intenció del Govern espanyol de reduir la jornada laboral. No ha fet un petit gest per a negociar, no s'ha sortit de l'actitud negativa i algunes de les seves declaracions han estat polèmiques, com que el Govern espanyol "està governant contra les empreses" i que la reducció de jornada a 37,5 és "un regal" per als treballadors, "un regal de dotze dies de vacances".
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
“Ez dugu gerraren aurrean etsi nahi, ez dugulako hilerrietako bakea nahi”, dio manifestuak, eta agintariei irtenbide politiko baten alde lanean jartzeko eskatu diete. Sinatzaileen artean daude Delàs institutua, Gernika Gogoratuz edo Ongi Etorri Errefuxiatuak... [+]
Atapuercako aztarnategian hominido zahar baten aurpegi-hezur zatiak aurkitu dituzte. Homo affinis erectus bezala sailkatu dute giza-espezieen artean, eta gure arbasoek Afrikatik kanpora egindako lehen migrazioei buruzko teoriak irauli ditzake, adituen arabera.
Espainiako Estatuko zentral nuklearrak itxi ez daitezen aktoreen presioak gora jarraitzen du. Otsailaren 12an Espainiako Kongresuak itxi beharreko zentral nuklearrak ez ixteko eskatu zion Espainiako Gobernuari, eta orain berdin egin dute Endesak eta Iberdrolak.
A Euskal Herria no hi ha generació que no hagi conegut la tortura durant gairebé un segle. Des de 1960 són 5.379 persones oficialment, però són moltes més, perquè encara dol aparèixer públicament com torturat. I probablement perquè no ha canviat res en la base. Tots... [+]
La dura sentència contra el Procés, que es va dictar a l'octubre de 2019, va incendiar el Barcelona. En aquest context, en l'Estat espanyol es va llegir en la premsa de la dreta la següent frase: “Pel bé d'Espanya, cada 50 anys caldria bombardejar Barcelona”. Es tracta d'una... [+]
Conscients de la importància de la ideologia en el comportament polític, els bascos hem de prestar especial atenció al tema de la nostra ideologia, ja que en el marc d'un emplaçament ideològic concret sempre es decideix què fer, què no fer, com, amb qui, contra qui, etc... [+]