És evident que el conflicte col·lectiu en els centres privats concertats de la CAB és interminable; recentment, els sindicats que representem al 100% de la plantilla hem convocat altres vuit jornades de vaga en els mesos d'octubre i desembre. El motiu per a cridar a aquestes vagues és clar: Les patronals Kristau Eskola i AICE-IZEA tenen la negociació col·lectiva totalment bloquejada des de la signatura de l'últim conveni en 2019 (no oblidem que va haver-hi 29 vagues per a aquesta signatura).

Les nostres principals reivindicacions són la millora de les condicions laborals dels col·lectius més precarizados i feminitzats, l'alleujament de les càrregues de treball, l'establiment de mesures per al manteniment de l'ocupació, la regulació de la formació professional i l'increment salarial que garanteixi l'IPC (11,8% des de 2020). Al mateix temps, els mòduls econòmics que reben els centres privats concertats de la CAPV han augmentat un 15% en el Departament d'Educació i un 13,8% en el cas del batxillerat. No és lògic, no obstant això, que el Departament d'Educació hagi incrementat el seu finançament amb diners públics a aquests centres més enllà de l'IPC, i, no obstant això, no hagi garantit el salari dels treballadors tal com els sindicats hem vingut reclamant una vegada i una altra, i el que és pitjor, que els salaris s'hagin mantingut congelats des de 2020. Les convocatòries de vaga tenen, per tant, una completa justificació. Però també hi ha una gran raó.

Continuar incrementant el finançament sense cap mecanisme de control sota la pretensió de vendre una utopia gratuïta per a la xarxa privada, té greus conseqüències com el desequilibri entre xarxes, la vulneració del dret a l'educació en les mateixes condicions i una major segregació escolar. Els partits polítics que donen suport al projecte de Llei d'Educació pretenen perpetuar el sistema dual, que no garanteix els drets fonamentals de l'alumnat. A conseqüència de l'equiparació públic-privada, aquest sistema dual promou, si és possible, un sistema més competitiu i menys regularitzat que l'actual. Així mateix, aquest sistema dual perpetua el conflicte laboral, generat voluntàriament per les patronals i secundat pel PNB.

S'ha d'avançar amb un sistema educatiu que ampliï el perímetre de l'escola pública. Per a això, existeixen dos instruments legals que serien complementaris: d'una banda, la planificació de les places escolars, que prioritzi l'escola pública i que redueixi les concertacions educatives, fins que l'escola pública sigui l'única que s'oferirà; i per un altre, la creació d'un marc de publificación eficaç i real que integri els centres concertats i els seus treballadors.

Tenim clar que negociem amb les patronals la renovació del conveni, que són les responsables del bloqueig. Per contra, és urgent que el Departament d'Educació adopti mesures, sense esperar a la llei, com la imposició de mesures dràstiques de control i la limitació de les competències dels centres privats concertats, ja que les patronals estan en tot el temps en aquest marc educatiu mercantilitzat i no regularitzat. Les conseqüències són evidents: un conflicte laboral interminable i una profunda desigualtat social.

Javi Kerexazu Gamazo i Nagore Iturrioz Lopez, Steilas.