Per què tanta resistència a una reforma laboral que pugui garantir els drets dels treballadors? És evident que la “flexibilització del mercat de treball” ha tingut un impacte negatiu en l'estabilitat laboral i en els salaris en benefici de les empreses.

Els partits polítics que governen a Espanya portaven en els seus programes electorals la derogació de la Reforma Laboral de 2012. El passat 20 de maig, les forces governamentals van acordar amb EH Bildu materialitzar aquesta derogació abans que s'esgotessin les mesures d'excepció vinculades a la pandèmia. L'acord també suposarà augmentar la capacitat de despesa social d'ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes, posant fi a l'austeritat imposada per la llei Montoro. Tant els signants com la ministra de Treball, Yolanda Díaz, van mostrar la seva fermesa per a seguir en aquest camí, davant el debat generat per la profunditat de la nova reforma. No obstant això, avui dia el camí està per recórrer.

El tema ha aixecat polèmica. D'una banda, perquè la Comissió Europea va deixar clar al maig que el requisit per a rebre el pla de reconstrucció de Von der Leyen és no tocar la Reforma Laboral de 2012. Cal recordar que una de les condicions de la Comissió Europea perquè Espanya rebés el rescat a principis de la dècada era la reforma laboral. Per part seva, les patronals CEOE i Cepyme d'Espanya s'han mostrat en contra i han reclamat la necessitat d'un acord social. A pesar que Confebask i la patronal CEN es van posicionar en la mateixa línia en contra, els responsables del PNB a Euskal Herria han estat els que més soroll han fet en contra de l'acord.

Per què tanta resistència a una reforma laboral que pugui garantir els drets dels treballadors? És evident que la “flexibilització del mercat de treball” ha tingut un impacte negatiu en l'estabilitat laboral i en els salaris en benefici de les empreses. Això ha influït negativament en els treballadors (és a dir, en una gran majoria de la societat), empitjorant les condicions laborals i el model econòmic. Com a conseqüència, la demanda interna i el consum s'han vist especialment frustrats.

Economia i relacions laborals

Aquesta situació es produeix amb anterioritat a l'última reforma. De fet, des de la dècada de 1980, els experts han vingut denunciant la “rigidesa dels mercats laborals”, proposant mesures contra l'organització dels treballadors i les eines per a millorar les condicions de treball. Les reformes laborals restrictives s'han repetit al llarg de la història i molts països van adoptar mesures per a augmentar la flexibilitat de les seves relacions laborals amb el pretext de reduir la desocupació generada per les crisis petrolíferes de la dècada de 1970. Això va suposar una reducció de costos d'ocupació i un increment de la utilització de contractes de treball no habituals com els contractes temporals i a temps parcial. A conseqüència d'això, van crear un model segmentat de relacions laborals, amb una quota de contractes inusuals cada vegada major. L'argument per a dur a terme aquestes reformes és que l'excés de protecció de l'ocupació indefinida té un efecte negatiu sobre els nivells d'ocupació i desocupació.

Pel que fa a Espanya, la Llei orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) i l'Estatut dels Treballadors han estat les lleis bàsiques per a regular les relacions i drets laborals. A conseqüència de les esmentades anteriorment, s'han dut a terme més de 52 reformes laborals des de 1980.

Els “objectius” de les reformes laborals de les últimes dècades han estat, d'una banda, lluitar contra la precarietat dels contractes de treball i, per un altre, lluitar contra les “rigideses del mercat laboral” per a reduir la desocupació. S'han complert els objectius pretesos? No. Gairebé un terç de la plantilla continua tenint contracte temporal (tant a Espanya com al País Basc). La flexibilització i l'abaratiment dels acomiadaments no han suposat un augment de la contractació, dels quals nou de cada deu contractes es mantenen en règim transitori i manquen de continuïtat. I què passa amb l'atur? Hi ha hagut algun impacte positiu en aquest aspecte? No: Un estudi realitzat conjuntament per la UPV/EHU i la Universitat de Cambridge ha demostrat que no es va aconseguir incentivar la contractació. És més, la taxa de temporalitat ha augmentat i la contractació indefinida ha disminuït. La liberalització de les relacions laborals ha propiciat la dualización del mercat laboral (definitius versus provisionals) i la precarització. En definitiva, les aportacions positives de la flexibilitat de la contractació han estat molt escasses en comparació amb el mal causat.

Una nova reforma laboral

Vist l'impacte que la Reforma Laboral de 2012 ha tingut en els treballadors, sembla que es pot arribar a un acord mínim per a un canvi legislatiu. Alguns parlen de derogació i altres no ho fan. Però, més enllà de les paraules, quins poden ser els ingredients necessaris per a millorar la situació dels treballadors?

En primer lloc, cal protegir de manera efectiva la situació dels treballadors precaris. La temporalitat és l'espasa de Dàmocles, que desprotege als treballadors davant les violacions del reglament laboral de les empreses: com denunciar, queixar-se o exigir un dret quan el contracte té un venciment concret? El frau en la contractació temporal ha de ser castigat amb contundència. No hi ha dades generals concretes sobre aquest tema, però els dos següents exemples poden explicar l'adreça: A Madrid, el 46% dels contractes temporals signats en 2018 eren fraudulents i el 99% dels contractes de treballadors de temporada celebrats a Huelva en 2019. La llei deixa desprotegit al treballador, ja que les empreses tenen dues opcions: no renovar el contracte o abonar una petita quantitat com a indemnització per acomiadament improcedent. La clau està a regular aquests supòsits com a acomiadaments sense valor, per a evitar que les empreses paguin directament les penalitzacions per les indemnitzacions i, d'aquesta manera, incentivar els contractes indefinits. Així, es faria un pas més en la protecció efectiva dels treballadors i treballadores precàries enfront de les vulneracions de drets i els abusos empresarials.

Quant al frau de les contractacions, els exemples més clars són els falsos autònoms, els riders i la denominada “economia col·laborativa”. Per a aquests casos no és necessari regular una nova legislació, sinó aplicar la pròpia legislació existent: Compliment de l'Estatut dels Treballadors i de la legislació de treballadors autònoms reals o assalariats conforme al mateix. Per a això, és imprescindible definir d'una vegada per sempre si són autònoms o assalariats, perquè no ens confonguin amb la necessitat d'una nova legislació.

Un altre element important a treballar és el frau de les subcontractes. Les subcontractes s'utilitzen de manera sistemàtica per a eludir les responsabilitats de les empreses. A conseqüència d'això, les condicions de treball es deterioren molt; el cas dels netejadors o kellys d'hotels és un clar exemple, però també hi ha molts altres casos. La clau està a no subcontractar els serveis bàsics, perquè sense ells les empreses no poden funcionar, per exemple, sense els serveis de neteja.

També és de destacar l'aplicació del 135 Acord de l'Organització Internacional del Treball per a garantir el dret a l'organització dels treballadors i l'exercici dels drets inherents al model sindical. En aquest últim sentit, es van establir dos models (sindical i unitària) referent a la representació en l'empresa dels treballadors, encara que aquest últim s'ha promogut i desenvolupat, buidant de contingut el model de les seccions sindicals. Per això, en l'empresa el sindicalisme és més feble. Seguint amb aquesta organització internacional, és necessari complir també l'Acord 189 per a millorar la situació inacceptable dels empleats de llar. La situació de pseudoesclavitud que viuen en l'actualitat no és acceptable tret que es consideri desenvolupada en un país.

La crisi de la Covid19 ha posat de manifest la falta de regulació en matèria de teletreball. Hem d'anar amb compte amb aquest model de treball, ja que l'empresari estalvia costos a costa del treballador. D'altra banda, si es treballa des de casa, on se situa la prevenció de riscos laborals? I on està el dret a la desconnexió digital? On, l'equilibri entre el treball i la vida? Es tracta d'un tema molt complex que requereix d'una reflexió profunda i substancial per a desenvolupar una regulació a través de la negociació col·lectiva.

Reforma laboral i nova política

Cal esmentar altres dos elements que tenen una relació indirecta amb la reforma laboral, la importància de la qual s'ha posat de manifest en els últims mesos. D'una banda, la situació de la Inspecció de Treball és preocupant: La falta de personal i de recursos es manifesta en favor de les empreses i en contra dels treballadors. Es pot regular una legislació efectiva, però si no es posen els mitjans per a fer complir aquesta normativa, estarem en una situació similar. D'altra banda, el sector públic ha de ser un exemple en la contractació i oferir a les subcontractes clàusules socials i intervenir davant qualsevol tipus d'irregularitat per a evitar vulneracions de drets.

Com ja s'ha esmentat el principi, algunes organitzacions socials i polítiques s'han queixat de l'acord de derogació de la Reforma Laboral i han reclamat que el procés es dugui a terme a través de l'acord social. Però darrere d'aquestes paraules hi ha un propòsit clar: Exclusió d'organitzacions sindicals i patronals tant a Espanya com al País Basc. Davant això, cal denunciar la responsabilitat i la complicitat de les institucions que han signat les reformes, garantir la possibilitat que els treballadors puguin influir, i més sindicats haurien de participar en la reforma, no sols els de sempre (CCOO i UGT).

Estem a punt de veure l'eficàcia de l'Acord i la profunditat de la Reforma Laboral. De mantenir-se el compromís, es tracta d'un avanç històric per als treballadors bascos i espanyols, una mesura decisiva contra la tendència general de les 52 reformes laborals dutes a terme des de 1980. L'acord entre les forces d'esquerres en el Congrés tindrà alguna conseqüència en la política basca? El PNB ha estat el principal col·laborador del túnel neoliberal de dècades, patrimonializando les institucions basques i aprofitant la falta de control sobre les competències de govern. Ara que estem immersos en una greu crisi econòmica, social i ecològica, llevar als de sempre del govern pot ser un camí per a fer passos propis cap a un canvi profund. El futur és a les nostres mans, si tenim esperança.