La reina comença a treballar els seus músculs res més néixer per a posar-los el més fort possible. Als pocs dies de néixer comença el seu viatge nupcial, vols de fecundació...

En aquests vols els abejigos cobreixen i consoliden els seus treballs per a tota la vida: fecunden a la reina, per la qual cosa l'ou té una posada fins que la seva missió mor.

El cas de les abelles obreres és com el dels homes; el cos de l'abella obrera va desenvolupant-se i fa diferents tasques segons el cicle de desenvolupament:

La infància comença amb la neteja de l'habitació on ha nascut l'abella (bresca). En els dies següents, juntament amb les seves germanes, inicia l'alimentació de les larves que es transformen en abelles. L'home també s'aixecaria i netejaria la seva habitació.

En l'adolescència realitzen labors de manteniment del rusc: emmagatzemen aliments procedents de les germanes velles (pol·len, nèctar, propoli) i reparen fragments de bresques trencades (amb glàndules de cera desenvolupades). L'home també seria millor reunir el que hi ha en l'època per a poder tenir-ho quan no hi ha.

En el procés de maduració s'inicien els primers vols en les proximitats del rusc per a posteriorment procedir a la recollida de pol·len, nèctar, propoli i aigua. Aquesta recollida passarà a les seves germanes joves per al seu emmagatzematge. En aquest treball es desenvolupa fins a l'últim dia de la seva vida, quan es morirà lluny del rusc. L'home diu que el treball és salut, però vol passar els últims anys jubilat…

La seva funció principal és cobrir les reines que neixen, encara que també participa en la regulació de la temperatura del rusc. L'erlamando té fama de vague, diuen que viu per compte d'altri… Porrotx diu “abella mana, mascle arrobo, ompli si us plau la boca de menjar, bàndol a lligar dia, demasa, hola a l'estiu bonbon, a l'hivern arregla…”.

A l'hivern els treballadors envien els erlamandoak des del rusc, ja que no faran funcions i no els cuidaran.