El projecte Laminoria, que l'empresa Aixeindar, S. a. vol implantar vuit molins de vent, se situa en una zona de corredor ecològic. Es tracta d'una zona de transició entre la Muntanya Alabesa i la Llanada, i un "passadís aeri" utilitzat pels ocells. Així es desprèn de l'informe remès per la Diputació Foral d'Àlaba el passat 14 de juny al Govern Basc, que va ser publicat ahir per ARGIA.

Aquesta zona és la més densa de les espècies necròfagues de la CAPV, és a dir, aquí es donen les majors concentracions de necròfags. Entre ells es troben el trencalòs (Gypaetus barbatus, nominat "en perill d'extinció"), l'aufrany (Neophron percnopterus, nomenat "vulnerable") i el voltor (Gyps fulvus, nomenat "d'especial interès"). L'informe que la Diputació Foral d'Àlaba va enviar al Govern Basc diu el següent: "Tots ells volen sovint en la zona del projecte ["Laminoria"] i en concret en la zona d'influència del parc eòlic".

L'informe recorda que la presència d'aquests ocells rapaços i necròfags, habituals en aquesta zona, ha estat contrastada per diversos estudis i també s'ha realitzat un seguiment telemàtic radiofònic als ocells rapaços denominats "en perill d'extinció": Bonelli a l'àguila i al trencalòs.

L'empresa Aixeindar, S. a., té declarada com a zona de protecció per a l'alimentació de necròfags la zona en la qual es pretén instal·lar la central eòlica Laminoria, el Pla de Gestió d'Ocells Necròfags d'Interès per a la CAPV. L'informe de la Diputació d'Àlaba es pronuncia amb rigor sobre la central eòlica Laminoria: "La posada en marxa del parc eòlic en aquest lloc incideix de manera crítica i inacceptable en les espècies necròfagues protegides". La instal·lació d'una central eòlica suposaria, segons el parer dels autors d'aquest informe, l'incompliment de diversos punts del Pla de Gestió d'Ocells Necròfags.

Analamendi, punt d'alimentació protegit dels necròfags

Analamendi es troba prop de la ubicació en la qual volen instal·lar els molins de vent de Laminoria: aquesta muntanya pública està adaptat per a alimentar als ocells necròfags i gestionar adequadament els residus ramaders. L'empresa Aixeindar, S. a., en el seu informe d'impacte ambiental proposa l'eliminació d'aquest punt d'alimentació de necròfags amb la finalitat de reduir la presència d'ocells.

L'informe de la Diputació d'Àlaba assenyala que la lectura de l'empresa és incorrecta: "Això no és acceptable. Aquesta solució parteix d'una premissa indeterminada, considerant que la densitat d'ocells rapaços i carronyers es mou i utilitzen la zona d'influència del parc eòlic a causa de la presència de l'aliment". No obstant això, l'informe apunta al revés, és a dir, que en 2006 es va decidir situar el punt d'alimentació en aquest mateix lloc, després d'investigar el comportament i l'ús de necròfags i altres espècies d'ocells. La clau en aquestes tendències dels ocells radica, segons l'informe, que es tracta d'una zona de transició entre la Muntanya Alabesa i la Llanada. El Centre d'Interpretació Analamendi està situat en un lloc idoni, pel seu caràcter muntanyenc, pels seus boscos espessos i les seves roques, on els necròfags nien en roques. El seguiment per GPS de mamífers i voltors ha permès comprovar "l'existència d'un passadís aeri, probablement el més utilitzat per aquestes espècies i per unes altres que planifiquen la ruta entre Àlaba i Navarra".

Entre octubre de 2018 i abril de 2019 el Departament de Medi Ambient del Govern Basc va realitzar un estudi en el Centre Alimentari d'Analamendi per a identificar i quantificar el nombre d'espècies i persones que acudien a menjar en aquest. En aquest estudi de 124 dies, es va certificar mitjançant cambra la presència de vuit espècies: el rom, el corb, la mica, el voltor, el milà vermell, el voltor blanc, el voltor negre i el milà negre. Respecte als aliments de Karrantza i Valderejo, és el d'Analamendi el que es va detectar major diversitat d'espècies. Quan es tracti de dades de presència de més de 40.000 persones en 7 mesos.

Els únics àguiles Bonelli del País Basc tenen allí el seu niu

Bonelli és una àguila gran, i en la CAB s'han vist gotes en les últimes dècades. Per això, en 1997 se li va declarar "en perill d'extinció" i té un "interès prioritari" a Europa, segons l'agència. A més, es va elaborar un Pla de Gestió especialment protegit a Àlaba i la Unió Europea ha finançat projectes LIFE durant tres anys consecutius.

Les àguiles Bonelli de tota la CAPV tenen actualment els seus únics nius a les muntanyes alabeses, i aquesta recuperació s'ha aconseguit a través dels citats projectes LIFE, portats de fora pels àguiles polars i criats a les muntanyes d'Àlaba. S'ha aconseguit localitzar a l'àguila de Bonelli, i avui és el dia que, després de 50 anys, nidifica a les muntanyes d'Àlaba. Aquest niu es troba a set quilòmetres del punt on es pretén instal·lar la central eòlica Laminoria, segons ha denunciat l'informe de la Diputació d'Àlaba.

A tots aquests pollastres se'ls ha col·locat un anell que envia el senyal de GPS de manera remota i que fa el seguiment d'aquests ocells. I han vist que sovint es dirigeixen des del seu niu cap al nord, cap al mont Iturrieta i on volen instal·lar la central eòlica de Laminoria. La foto de dalt apareix en l'informe de la Diputació Foral d'Àlaba i mostra el mateix.

L'informe de la Diputació Foral d'Àlaba conclou que: "La implantació d'un parc eòlic en la zona d'Indiagana tindria els seus efectes i aquests no són compatibles amb les accions que s'estan duent a terme per a la reintroducció d'aquesta espècie declarada 'en perill d'extinció' en la CAPV".

L'associació Arabako Mendia Aske ha elaborat un article d'opinió sobre l'Àguila de Bonelli: Llarga vida a l'àguila d'Entzia Bonelli.

La infraestructura d'Aixeindarren Analamendi ja està afectant els ocells

L'empresa Aixeindar té instal·lada una torre meteorològica de 82,5 metres de vent en Analamendi des de l'any 2023. Per a garantir l'estabilitat i la seguretat de la torre, l'empresa va fondejar en el sòl amb diversos cables d'acer.

L'associació Arabako Mendia Aske ha denunciat el risc de col·lisió d'ocells amb la torre i els cables: La Diputació Foral d'Àlaba va sol·licitar a l'empresa com a mesura de protecció la instal·lació d'antiterroristes en els tensors o tirants de la torre i, un any després de la col·locació de la torre, ja s'han descarregat o alliberat la majoria dels dispositius anticol·lisió i els cables nus.

En aquesta notícia rebem més informació sobre la torre meteorològica.