La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.
Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social. Es tracta d'un espai protegit per la Llei de la Costa i la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai, que posteriorment va ser declarat Zona d'Especial Conservació ZEC de la Xarxa Natura 2000. Prova d'això va ser que la prestigiosa revista National Geographic la va enumerar en 2024 entre les millors conservades i les més belles de la Península Ibèrica.
Han passat ja tres dècades des que es van fer ja els primers passos ferms per a restaurar els hàbitats naturals de la platja de Laga, recuperar les funcions ecològiques i preservar els múltiples serveis d'ecosistema que ofereix. Així, a mitjan anys noranta, el departament d'ecologia de la Universitat del País Basc va dur a terme un estudi botànic i ecològic de la platja de Laga, en el qual a més es van proposar onze mesures per a millorar l'estat de conservació d'aquest espai litoral.
Davant l'aturada institucional, en 1999 la Federació de Voluntariat Ambiental Galtzagorriak d'Urdaibai es va posar en marxa amb l'objectiu de protegir les escasses dunes que encara sobrevivien en aquesta platja massificada. A més, es van col·locar panells d'informació i sensibilització ambiental www.urdaibai.org. En els anys següents, l'òrgan gestor de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai va establir depredadors de sorra i va plantar milers d'exemplars de plantes dunares.
Per part seva, la Demarcació de Costas del País Basc, en coordinació amb l'Ajuntament d'Ibarrangelu, va organitzar els aparcaments de la zona de la platja de davant, i l'aparcament situat en el marge esquerre de la platja sobre la duna va ser definitivament suprimit.
Ja han passat tres dècades des que es van fer els primers passos ferms per a restaurar els hàbitats naturals de la platja de Laga, recuperar les funcions ecològiques i preservar els múltiples serveis d'ecosistema que ofereix
D'altra banda, la posada en marxa de l'estació de depuració d'aigües d'Ibarrangelu, el sistema de depuració de les aigües locals de la platja de Laga, així com el planejament general de sanejament d'Urdaibai, van permetre una millora notable de la qualitat de les aigües i de l'entorn natural en general.
En aquest marc d'actuació, la Demarcació de Costas va proposar un projecte integral per a l'ordenació i restauració de la platja de Laga. Entre altres objectius, la restauració integral de l'ecosistema litoral recollia la construcció d'un edifici d'usos diversos com a alternativa al buit que s'obre en l'espai que alberga actualment els serveis comuns i altres. Aquesta iniciativa, evidentment, no es va dur a terme.
A conseqüència dels grans temporals de l'hivern 2014-2015, les dunes de Laga van ser fortament erosionades, en un escenari maritista anunciant dels danys soferts en tota la costa.
En el període 2014-2019, i amb la participació de la Societat de Ciències Aranzadi, el projecte Life ARCS va permetre continuar l'actuació de conservació dels ecosistemes dunares de la costa cantàbrica, incloent-hi la platja de Laga. Posteriorment, a partir de 2023, la Diputació Foral de Bizkaia ha procedit a la retirada de les plantes exòtiques invasores presents en les dunes, així com a realitzar el manteniment del tancament de protecció. A més, ha promogut les labors habituals de neteja de la platja que es realitzen al llarg de l'any i que ja es realitzen de manera manual a l'hivern.
L'última actuació que s'ha dut a terme a la platja de Laga, al capdavant d'Itsasertz Mugartea, ha consistit en el desmantellament de la instal·lació de tir en el marge esquerre de la platja. L'aparició d'obusos a la platja de Laga en les últimes dècades no ha estat l'herència de la guerra de 1936, sinó el llançament de projectils des de la plataforma de llançament que allí es trobava.
Finalment, el projecte d'unió dels dos grups dunares existents a la platja de Laga, amb la finalitat de crear un front de duna únic restaurat i protector, ha quedat suspès després de la concentració de protesta ciutadana i, pel que sembla, l'Ajuntament d'Ibarrangelu no tenia coneixement d'aquesta iniciativa.
En l'escenari ambiental actual, és imprescindible la restitució de les dunes i l'alliberament d'espais que permetin el seu desenvolupament cap a l'interior, per a evitar l'erosió de l'hàbitat silvestre més amenaçat en la costa basca i en Urdaibai i, finalment, la destrucció fins a la seva desaparició a conseqüència del canvi climàtic. De la mateixa manera, si no es capta la sorra i sense la dinàmica del sistema dunar que afavoreix l'acumulació de sorra i l'elevació d'altura, les platges continuaran erosionant-se i la sorra anirà perdent progressivament fins a quedar sota la marea, com per desgràcia va ocórrer a la platja de Laida.
Xabier Arana Eiguren (Busturialdea-Urdaibai)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
