Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Obertura de la passarel·la de Labrit a Pamplona: un pas a peu de 1,4 milions d'euros

  • La carretera d'Aldapa del Labrit a Pamplona és coneguda per ser un dels accessos més importants al Casc Vell i al Segon Eixample de la ciutat. També és el famós frontó de Labrit. I el petit, acollidor i vell frontó Jito Alai, construït amb el mur de Pamplona com a frontis. I com la carretera divideix la muralla, en 2010 l'Ajuntament de Pamplona va construir una passarel·la o passarel·la per a creuar-la per damunt. Però no de qualsevol tipus.
Zaldaina Labrit frontoiaren aldean. (Arg.: Iruñeko Udala)

23 de febrer de 2023 - 16:20
Última actualització: 23:09
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

A pesar que el món ja estava immers en una dura crisi, l'alcaldessa de la UPN, Yolanda Barcina, no es dedicava a les destrosses i va construir un pas aeri per a vianants de 73 metres de llarg i 3,5 metres d'ample per a connectar Jito Alai amb el passeig de la Mitja Lluna per sobre de deu metres. Va gastar 680.000 euros en infraestructura. I l'alcalde actual, Enrique Maya, era el regidor d'urbanisme de la llavors UPN.

Cal tenir en compte que la carretera es troba sota la passarel·la i que pot passar per ella a l'altre costat, això sí, cal creuar-la. Per tant, tampoc era imprescindible, però es podia fer una passarel·la deu vegades més barata, com en molts llocs de la ciutat, que travessen la carretera nord de Pamplona. Però no, com és habitual, UPN havia de fer una cosa gran, més encara si la passarel·la fos el camí principal per al Museu de Sant Fermín. Però la crisi i el canvi de govern de 2015 van trencar el projecte museístic. UPN va construir un pont, però a més d'unir les muralles, la infraestructura va donar pas a un malson. No obstant això, l'inici va ser gloriós en 2012, en el VIII d'Iberoamèrica. La Biennal d'Arquitectura i Urbanisme li va atorgar també un premi.

El cas és que en 2016 ja era alcalde d'EH Bildu, Joseba Asiron, i després de la caiguda de diverses peces de ferro, es va tancar el pas perquè diversos informes van anunciar el risc de caiguda. L'actual alcalde, Enrique Maya (UPN), es va enfrontar a Asirón amb duresa, llevant la fiabilitat dels informes, i va utilitzar la passarel·la com a arma en la campanya electoral municipal de 2019, anunciant la immediata obertura del pas en cas de ser novament alcalde. Va sortir alcalde, però no va obrir la passarel·la per recomanació de tècnics municipals i d'altres empreses. El propi alcalde és també arquitecte professional.

Una vegada oberta la passarel·la, des de Labrit cap a Mitja Lluna. (Foto: Ajuntament de Pamplona).

"Cal desmuntar la passarel·la"

De les observacions realitzades s'han extret quatre informes tècnics, un dels quals, elaborat per l'empresa madrilenya IDEAM en 2019, recomanava la supressió de la passarel·la, tal com va exposar el llavors alcalde Joseba Asiron en les xarxes socials. Així ho afirmava l'informe: “La passarel·la presenta greus defectes de disseny i execució i el 100% dels seus components estructurals presenta seriosos problemes. No disposa de drenatge d'aigua de pluja i les soldadures i grups de caragols són escassos. L'estructura ja presenta un alt grau de corrosió i les seves fonamentacions no són eficaces per a suportar les embranzides laterals”.

Han passat set anys, per tant, des que es va tancar el pas, i a mesura que s'avança en la solució, s'han trobat nous problemes, tal com va explicar l'ajuntament aquest dimecres en la nota de premsa: “En les soldadures hi havia mancances, fins i tot en les bigues exteriors, i en les cuaderna i en els nervis de l'edifici. Mancances en general en la resta de l'estructura. També s'ha hagut de reforçar la base de la passarel·la del frontó Jito Alai i s'han realitzat labors d'allunyament de la passarel·la de la infraestructura de drenatge d'aigües pluvials d'una i una altra part de l'estructura. Per tant, per a reforçar tot el pas s'ha substituït el 40% de les 125 tones d'acer amb infraestructura i s'ha incrementat el nombre de soldadures per a una millor fixació estructural en un 30%".

L'alcalde visita el pont el dimecres

Aquest dimecres s'ha obert el pont per als vianants, amb el canvi i la presència d'altres regidors d'UPN, com assenyala la nota de premsa municipal “visitant les obres”, però es tracta bàsicament d'un acte d'inauguració ordinari del preelectoral, com han denunciat la resta de grups de l'oposició, EH Bildu, PSN i Geroa Bai. Maya ha manifestat la seva insatisfacció sobre la passarel·la, però s'alegra que “al final els ciutadans podran tornar a utilitzar-la”.

La construcció de la infraestructura va costar 680.000 euros en 2010 i ara la seva reparació ascendia a altres 807.214 euros (el pressupost de la reparació era de 593.000 euros). Per tant, la passarel·la ha costat gairebé 1,5 milions d'euros.

La passarel·la va ser construïda per les companyies Arian i Teusa i va estar dirigida per Boreas Noves Tecnologies, Oscar Pérez, Carlos Pereda i Ignacio Olite. L'Ajuntament informa que és culpa d'aquestes empreses i d'aquestes persones la mala construcció de la infraestructura, per la qual cosa totes les despeses de renovació que s'hagin produït hauran de ser sufragats per elles. El Sr. Alcalde manifesta que l'equip jurídic de l'Ajuntament està treballant en aquesta tasca.

Cal pensar, no obstant això, que una vegada construïda la infraestructura seria inspeccionada per algú, com es fa en les obres més simples, i això ho faria l'ajuntament. L'Ajuntament no ha comunicat com es va dur a terme aquest procés, però el lògic seria que es fes, i si no ho fes, els grups municipals de l'oposició haurien de remetre aquesta petició al govern municipal. Parlant molt de les obres de construcció, però molt poc de qui i com es van realitzar les inspeccions dels treballs finals en 2010.

El pas es va tancar en 2016 i després de la reparació s'ha obert set anys després. (Ed. : X. Letona)

 


T'interessa pel canal: Hirigintza
2024-11-20 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Dades al territori

En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]


El que hem d'aprendre del valencià: donar aire a la terra
Al Mediterrani, el sotrac produït per una gota freda ens mostra fins a quin punt l'ésser humà pot ficar la pota. A més de crear una emergència climàtica, hem ampliat els seus danys humans i econòmics. Segons dades de Copernicus, més de 400 quilòmetres quadrats de terra... [+]

L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià exigeix que d'una vegada per sempre construeixi el parc Sorleku amb centenars de famílies
En Marrutxipi, en Donostia, més de 600 persones han realitzat una acció directa. Després de fer un volt pel terreny que pretenen construir el parc de Sorleku al costat d'Ategorrieta, han entrat en el recinte en una protesta que ha durat més de mitja hora. Fa anys, mitjançant... [+]

2024-11-04 | Jon Torner Zabala
La catàstrofe de València:
Quan el formigó impermeabilitza el sòl
Són nombroses les lectures que s'han realitzat sobre la catàstrofe que ha causat el temporal de Dana a València. Entre altres factors, els mitjans de comunicació parlen durant molt de temps de les zones robades per l'home a la naturalesa, a causa del risc d'inundació de les... [+]

2024-10-28 | Uriola.eus
La comissió de Korrika del Casc Vell de Bilbao denuncia una multa de 1.500 euros per part de l'Ajuntament
La comissió de Korrika del Casc Vell de Bilbao ha denunciat una multa de 1.500 euros imposada per l'Ajuntament per l'organització no autoritzada d'una iniciativa. Aquesta actuació va ser qualificada com a infracció greu per l'Ajuntament, i els veïns han defensat l'ús de l'espai... [+]

2024-10-23 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Aparcaments

Per a tenir un cotxe (privat) al Japó és obligatori disposar d'un aparcament (privat). La mesura ens sembla polèmica, ja que la normativa (els sistemes de valors aquí) permet l'ocupació d'espais on el dipòsit del cotxe és públic. És a dir, el problema es concep com a... [+]


2024-09-23 | Garazi Zabaleta
La necessitat de renaturalitzar les ciutats davant la calor
Encara que la major part d'Euskal Herria es troba en una zona temperada, no sols en el sud d'Àlaba i Navarra, sinó també en tot el territori, les fortes ratxes de calor estival. I, pel que sembla, amb el canvi climàtic la situació empitjorarà, o ja l'està fent? A les... [+]

Denuncien els danys ecològics de les obres de l'Exèrcit francès en la zona de Baiona
La Unió d'Associacions Mediambientals (CADE), el Col·lectiu de Veïns Bergeret-22 i l'Associació Attaque han denunciat les obres que es realitzaran en la Ciutadella de Baiona. Es tallarien 1,5 hectàrees de bosc i, per contra, són considerats com a àrees protegides segons el... [+]

2024-09-11 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Europa

Tinc pocs amics amb sentiment europeu, no sé si l'europeidad arriba a ser una identitat. Però quan viatgem a Europa, pot sorgir una amistat, perquè les principals direccions de territorialitat que succeeixen a Europa i a Europa són compartides, on es decideix la distribució... [+]


"Moltes zones escolars de Bilbao són zones plenes de contaminació i soroll"
El massa petit pati de ciment, d'una banda, l'entorn escolar plagat de carreteres i cotxes, per un altre, la immensa majoria de les associacions de pares i mares de la ciutat, juntament amb les seves forces, han acudit a l'Ajuntament per a denunciar i demanar la intervenció de... [+]

Centenars de persones manifesten a Sant Sebastià per un model de ciutat habitable
Organitzat per la coordinadora Defensoria de Sant Sebastià, formada per diverses associacions de veïns i moviments socials de Donostia, centenars de persones s'han manifestat aquest diumenge a favor d'un model de ciutat habitable. 42 grups socials i associacions de veïns s'han... [+]

Olaia Beroiz: “Emakume errepresaliatuen kemena gogoratzea ezinbestekoa da”

Iruñeko Txantrea auzoko kale-izendegian frankismoan errepresaliatuak izan ziren hamar emakume gogoratuko dituzte. Ekitaldia egin zuten atzo eta auzoaren hegoaldean dagoen plaza bat oroimen gune ere izendatu zuten. "Garrantzitsua da historian gertatutakoa gogoratzea;... [+]


2024-02-29 | Estitxu Eizagirre
Com alimentar les ciutats?
Per què als parcs urbans no conrear arbres fruiters i hortalisses directament per a la població?
Com alimentar les ciutats? Aquesta és la pregunta d'Eli Pagola al pagès Audrey Hoc en Egonarria. Hoc, al costat del seu amic Aimar Rodríguez, produeix arbres fruiters, té un bosc comestible d'Etxalar i està posant en marxa una estratègia de sobirania alimentària amb... [+]

Els carrers de la Chantrea es vesteixen de nom de dones represizadas pel franquisme
El decret signat per l'Ajuntament de Pamplona recull el resultat de tres anys de treball. La iniciativa sorgida del barri permetrà la designació de set carrers i tres places.

Chinatown: zocorados i espremuts

Xina, cap a 1417 anys. L'almirall Zheng He, explorador assalariat d'emperadors de la dinastia Ming, va afirmar que era possible “que tothom surti de la Xina”. Per a llavors la xarxa de colònies xineses començava a expandir-se en l'Oceà Índic, al Mar Roig i en el sud-est... [+]


Eguneraketa berriak daude