El Govern Basc, en col·laboració amb la Diputació Foral d'Àlaba, ha adquirit el pergamí del Fur de Labraza, que va ser donat per Sancho VII el Fort en 1196 a la localitat alabesa de Sant Cristòfor de Labraza. El Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc va pagar 9.325 euros perquè l'Arxiu Històric d'Euskadi es faci càrrec de la subhasta que es va celebrar a Madrid el 19 de desembre. El pergamí és probablement una còpia del segle XIII.
El Fur de Labraza, desaparegut en el segle XX, ha estat localitzat en una casa de subhastes de Madrid, gràcies al treball de diverses persones amants de la història que viuen a la Rioja Alabesa: L'alcalde de Labraza, Juan Manuel Martínez; l'arxivera de l'Ajuntament d'Oion, Alicia Marín Pérez; l'etnògraf José Ángel Chasco; i l'historiador Pedro Uribarrena. La Diputació Foral d'Àlaba va informar el Govern Basc de la situació perquè el Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc exercís el dret de tanteig que li atorga la legislació sobre Patrimoni Cultural.
Aquest document és un dels més antics coneguts en relació amb la població medieval del País Basc, per la qual cosa la seva recuperació ha estat una important aportació al Patrimoni Documental d'Euskadi.
Text de gran importància
El Fur de Labraza és un text de gran importància des del punt de vista de la Història Medieval d'Euskadi, que va ser atorgat pel rei navarrès Sancho VII el Fort en 1196 a Sant Cristòfor de Labraza. El text està escrit en llatí i en ell apareix el símbol del rei: una àguila negra en la part inferior, en el centre, i un Crismón en la part superior esquerra. La norma regula, entre altres aspectes, la convivència entre els veïns i veïnes del poble; a més, el text recull els drets i deures d'aquests, partint dels seus propis usos i costums.
El director de Patrimoni Cultural del Govern Basc, Mikel Aizpuru, ha subratllat la col·laboració interinstitucional: "El Fur de Labraza té una gran importància des del punt de vista de la Història Medieval d'Euskadi i l'Arxiu Històric d'Euskadi, com no pot ser d'una altra manera, ha d'apostar per la seva salvaguarda. La col·laboració entre la Diputació Foral d'Àlaba i el Govern Basc ha estat fonamental. A més, hem de donar les gràcies als qui van trobar aquest document".
Per part de la Diputació Foral d'Àlaba, la diputada de Basca, Cultura i Esport, Igone Martínez de Lluna, ha assenyalat que es tracta d'un document important que reflecteix la història d'Àlaba: "Era absolutament imprescindible recuperar un document d'aquestes característiques, que mai hauria d'haver desaparegut de la Rioja Alabesa. El Govern Basc i nosaltres ens reunirem en breu amb l'Ajuntament i la Junta Administrativa per a concretar els pròxims passos, l'objectiu serà determinar què farem després de la compra”.
>>> Aquest article l'hem portat de la web d'Alea d'Àlaba, gràcies a la llicència CC-BY-SA.
Danimarkako Vasagård aztarnategian 600dik gora harri grabatu aurkitu dituzte arkeologoek. Datazioen emaitzen arabera, duela 4.900 urtekoak dira, eta garai hartan Alaskan sumendi baten erupzio bortitza gertatu zela ere jakina da. Erupzio horren ondorioek Europa iparraldeko... [+]
Naixement 7 de febrer de 1965. La força aèria estatunidenca va usar per primera vegada el napalma contra la població civil. No era la primera vegada que s'utilitzava gasolina gelatinosa. Van començar a llançar-se amb bombes en la Segona Guerra Mundial i, a Vietnam, la van... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
Japonia, VIII. mendea. Nara Aro betean furoshiki terminoa erabiltzen hasi ziren, baina Edo Arora arte (XVII-XIX. mendeak) ez zen hedatu. Furoshiki objektuak ohialetan biltzeko artea da, baina bere etimologiak garbi uzten du bere jatorria: furo hitzak bainua esan nahi du eta... [+]
Duela 3.300 urteko egiptoar momia batean Yersinia pestis-en arrastoak topatu berri dituzte, hau da, VI. mendean Justinianoren izurria eta XIV. mendean Izurri Beltza eragin zuen bakterioarenak.
Adituek orain arte uste zuten garai hartan izurria soilik Eurasian hedatu zela,... [+]