El Partit laborista ha aconseguit 411 escons, 213 més que en 2019. 119 parlamentaris del Partit Conservador, 250 menys que en les últimes eleccions. La Cambra dels Comuns del Regne Unit té 650 escons i, per tant, els laboristes han aconseguit la majoria absoluta, superant amb folgança la barrera dels 326. Estava en dubte si els laboristes aconseguirien el millor resultat de la seva història, i al final no, però per molt poc, ja que s'han quedat molt prop dels 418 seients que va aconseguir Tony Blair en 1997.
El Partit Liberal Demòcrata (PLD) ha estat la tercera força amb 71 vots (60 escons més). Per tant, a costa dels conservadors, ha aconseguit un gran triomf en el Palau blaugrana. La quarta força és el partit nacionalista SNP d'Escòcia, però amb 9 escons ha aconseguit un gran resultat, ja que en les anteriors eleccions va aconseguir 38 escons. A Escòcia, els laboristes també han tingut un gran ascens en el nombre d'escons.
El Sinn Féin ha pujat en vots en el nord d'Irlanda, però en escons ha aconseguit el mateix número que els anteriors: 7 parlamentaris. A l'altre costat de la moneda, el partit unionista DUP: La formació ha baixat de 5 a 3 dels seus escons a Euskadi. El SDLP, abertzale socialdemòcrata irlandès, ha obtingut 2, seguit d'Allianz, que ha aconseguit 1, i el partit unionista UUP, que ha aconseguit entrar en la Cambra amb 1. També ha pujat de dos a quatre el partit independentista de Gal·les, Plaid Cymru. Els Verds del Regne Unit també han millorat un, amb 4 punts.
En l'impuls dels vents europeus, el partit d'extrema dreta Reformar el Regne Unit ha aconseguit entrar en la Cambra dels Comuns amb quatre escons, i és d'esperar que obtingui molts vots conservadors. Després de moltes sessions, el seu líder, Nigel Farage, ha aconseguit ser triat per primera vegada. Farage es va fer especialment popular en la campanya del Brexit per a sortir de la Unió Europea. Llavors va donar a entendre que havia fet les seves funcions en el món de la política, però el que va ser eurodiputat segueix aquí.
Reforç dels serveis públics
El laborista Keir Starmer, que serà primer ministre a guanyar i a participar, ha insistit que "és el moment del canvi" i ha anunciat que tornarà a impulsar els serveis públics. Per part seva, el primer ministre conservador en funcions, Rishi Suna, ha assumit la derrota del seu partit i ha presentat la seva dimissió com a nou ministre.
Hala iragarri du Keir Starmer Erresuma Batuko lehen ministroak Londresen eginiko goi bileran. Etxe Zurian Trumpek Zelenskiren aurka egin ostean, izandako eztabaidaren aurrean, Europako buruzagiek babesa adierazi diote Ukrainako presidenteari.
192 milioi sagar 2024. urtean. Segundoero sei sagarretik gora saltzen du Britainia Handiko Tesco supermerkatu kate han ezagunak; ia 27.000 tona. Zenbaki ikusgarriak dira baina are harrigarrigoak dira bertokoak, Ingalaterrako sagarrak direla jakinda.
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
Gurutzegramen zaletuek –eta beste inork gutxik– ezagutu ohi dute Txagos uhartediaren izena. Irla haietan handiena, Diego Garcia, aipatzen bada, gehixeago izango ginateke aditzera dugunak: ospea –ez batere gozoa– lortu du bertan dagoen base militar... [+]
La Universitat de Nottingham ha canviat el seu nom al Màster en Estudis sobre Anglosaxons i Vikings: Estudis Superiors Medievals d'Anglaterra. La revista Anglo-Saxon England Journal de la Universitat de Cambridge també havia estat anteriorment canviada de nom: És l'Early... [+]
Protestak uztailaren 29an Southport-en izandako erailketen ondorioz piztu ziren, hilketa leporatu dioten gazteaz informazio faltsua zabaldu ondoren. Erresuma Batuko lehen ministro Keir Starmer-ek “krimen antolatua” izan dela salatu du, eta atxilotutakoek... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]