Quan el daltabaix financer de 2008 va sumir al món en una crisi econòmica generalitzada, els laboristes estaven en el poder al Regne Unit. El primer ministre, Gordon Brown, no es va inventar les receptes per a fer front a la crisi. La pèrdua de poder es va produir després de la dimissió de Gordon Brown en 2010, quan va perdre la Presidència. Des de llavors han estat en l'oposició, sota l'ombra dels governs de conservadors.

Les enquestes auguren una victòria dels laboristes en les eleccions del pròxim dijous, segons els sondejos. Catorze anys després, es recuperaria el poder i el candidat presidencial, Keir Starmer, es convertiria en el primer ministre. Segons l'últim sondeig realitzat per Ipsos, els laboristes podrien obtenir 453 representants amb el 43% dels vots, seguit del partit conservador Rishi Sunak, amb 115 representants, amb el 25% dels sufragis. Els liberals es col·locarien en tercera posició amb el 10% dels vots a favor. Els laboristes tindrien possibilitats reals d'aconseguir la majoria absoluta en una cambra que compta amb 650 diputats.

A Escòcia també s'ha produït un canvi polític en la recerca de la COVID-19. Les dimissions de Nicola Sturgeon i Humza Yousaf deixen en una situació de feblesa al Partit Nacional Escocès (SNP), una situació que el Partit Laborista podria aprofitar per a beneficiar-se. Segons l'estudi, el Partit laborista podria arrabassar diversos escons als nacionalistes escocesos, entre els quals es troben els 6 representants de Glasgow en lliça. S'espera que els abertzales de Gal·les repeteixin els resultats de 2019 amb un resultat de 2-5 escons.

Rishi Sunas i l'enfonsament del partit conservador

El Partit Conservador es troba a les portes d'aconseguir el pitjor resultat de la seva història. El Brexit seria la primera raó per la qual es buscava un motiu. Val la pena llegir l'article Brexitland de María Ramírez, vicedirectora del periòdic i experta en temes internacionals, en el qual el país informa dels problemes econòmics i socials de la sortida de la Unió Europea. Des dels ulls del periodista que viu al país, descriu les inquietuds del sector primari i de l'hostaleria. En la seva opinió, la ruptura amb Europa ha suposat un empitjorament substancial de les condicions de treball i de vida dels ciutadans de diferents procedències que treballen en aquests sectors. La glòria del Brexit s'ha convertit en un malestar per a alguns sectors de la societat.

Un altre dels possibles responsables d'aquest possible enfonsament és l'agitació social produïda per les retallades dels conservadors en determinats serveis públics en aquests catorze anys. L'exemple més clar és la situació crítica que viu el Sistema Nacional de Salut del Regne Unit. Un estudi de la universitat d'Oxford ha demostrat que les polítiques dels conservadors per a gestionar els serveis sanitaris per subcontractació estan directament relacionades amb l'augment de les taxes de mortalitat.

La crisi dels serveis sanitaris va estar estretament lligada a les mobilitzacions dels últims anys del moviment obrer britànic en 2022 i 2023 i a les vagues generals més fortes. Quan els treballadors van aconseguir paralitzar les principals estacions de tren i ports, el govern dirigit per Sunak es va veure seriosament compromès.

Cal recordar que el Govern estava en un destret quan el candidat dels laboristes, Keir Starmer, va preferir relaxar l'ambient abans que donar suport a les mobilitzacions dels treballadors. Amb aquesta actitud va mostrar la intenció de les polítiques que aplicarà en cas que Starmer guanyi. El periodista d'esquerra Oliver Eagleton ha realitzat una radiografia del projecte de Starmer: un viatge a la dreta. En la seva opinió, la renovació nacional de Starmer té més a veure amb les polítiques socials liberals de Tony Blair, que es va conèixer com la tercera via, que amb una línia més d'esquerres impulsada pels laboristes en els últims anys.

Qui és Keir Starmer? El retorn de la tercera ruta de Blair?

Starmer va aconseguir en 2020 el lideratge del Partit laborista en plena pandèmia com a relleu de Jeremy Corbyn. En referència a la pallissa electoral que va sofrir aquest últim en 2019, Starmer es va dirigir clarament als militants laboristes per a donar pas a una etapa més moderada que posés fi a la línia d'esquerres de Corbyn.

Diversos militants han denunciat que en aquesta nova etapa alguns dels representants de l'esquerra que no estaven d'acord amb la direcció adoptada pel partit han estat expulsats. En plena carrera electoral s'ha conegut que la direcció ha bloquejat la candidatura de Faiza Shaheen per haver denunciat en les xarxes socials la massacre d'Israel.

El periodista català Lucas Font, en un article publicat en elPeriódico, assenyala que el cas de Faiza Shaheen no és un cas aïllat i que la direcció de Starmer està fent més declaracions. Són molts els que en les últimes setmanes han alçat la veu contra les mesures de Starmer i han denunciat les discriminacions. Potser el més simbòlic hagi estat Owen Jones, un conegut escriptor d'esquerres i militant laborista.

Chavs: demonització de la classe obrera o Establishmenta: Jones és conegut pels seus llibres de castes al descobert. Crític amb el rumb que ha pres el partit en els últims anys, acaba d'escriure en The Guardian : “Jo porto el Partit Laborista en la sang. Per això he posat fi a la meva militància”, en el seu article, ha anunciat la seva intenció d'abandonar el Partit Laborista. També ha criticat durament l'exclusió de militants i representants laboristes de la línia d'esquerres liderada per Starmer i ha afegit al final de la columna: “Les possibilitats de victòria dels conservadors són molt petites. El que importa ara és si a qualsevol que vulgui redistribuir la riquesa i el poder se li nega la veu en l'administració de Starmer. Aquesta és, sens dubte, l'ambició dels seus representants. Quan s'anuncia la desil·lusió inevitable d'un govern arrelat en l'engany i que no doni solució als problemes de Gran Bretanya, serà la dreta radical la que es beneficiarà.”

No sembla que aquest conflicte intern en el laborisme posi en perill la victòria de Starmer. El que sí és clar és que l'exclusió de candidats com Faiza Shaheen o l'abandó de militants com Owen Jones han situat al partit en el tercer camí.