El sindicat LAB ha reclamat al nou Govern Basc una major dignificació salarial i un major enfortiment dels serveis públics. No han estat les úniques reivindicacions de LAB, ja que han demanat al nou govern que lidera el jeltzale Imanol Pradales un nou marc jurídic polític que garanteixi la capacitat de decisió dels treballadors, que doni resposta a les demandes dels treballadors públics i que promogui una reconversió industrial que respongui als reptes socials i que les empreses no liderin.
Ronda de reunions del Govern Basc
Pradales ha anunciat que el Govern Basc es reunirà amb diferents agents, entre ells els sindicals, per a analitzar la situació actual. LAB ha afirmat que en aquesta reunió es plantejaran "demandes concretes" dels sindicats i dels treballadors. El sindicat s'ha mostrat crític amb l'actitud del Govern d'Urkullu davant la decisió de l'Audiència Nacional. Ha afirmat que va actuar “d'esquena” a les reivindicacions dels treballadors i que “no va escoltar” les reivindicacions de les lluites sindicals i socials. Ha demanat que "deixin de fer les polítiques que estan al servei de la patronal", ha afegit. Després d'analitzar l'acord de govern entre el PNB i el PSE, ha destacat que "no hi ha voluntat de fer canvis profunds" i ha criticat que s'ha "enaltit" la gestió dels quatre anys anteriors.
Una de les prioritats per a LAB és dualizar els salaris per a redistribuir la riquesa i actualitzar-los per sobre de l'IPC. El sindicat ha subratllat que, a conseqüència de no fer-ho així, "les rendes del treball es traslladen a la renda de capital i la riquesa es reparteix de forma cada vegada més injusta". LAB s'ha mostrat crític amb els empresaris i amb l'administració, i ha dit que cal demanar als empresaris que paguin més i que l'administració sigui exemple.
Ha reclamat que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) sigui "proporcional a la realitat socioeconòmica del nostre àmbit". La Carta Social Europea (LGS) recomana que el salari mitjà del territori sigui del 60%, la qual cosa suposaria en Hego Euskal Herria un salari de 1.600 euros en catorze pagues, segons ha informat LAB. LAB diu que en la Vaga General de 2020 es va reivindicar un acord intersectorial sobre l'SMI, però subratlla que ni Confebask ni l'anterior Ple d'Ocupació han tingut cap iniciativa. LAB ha afirmat que no participarà en la Mesa de Diàleg Social perquè es tracta d'una taula "que no respecta a les majories".
Serveis públics
Una altra de les prioritats del sindicat és reforçar els serveis públics. Osakidetza ha subratllat que la situació és "especialment greu". Denuncien que les condicions dels empleats públics no es poden imposar des de Madrid: “Aquí cal decidir, reforçant la negociació col·lectiva local”. LAB ha assegurat que escoltarà la proposta d'Acord Popular que ha proposat Imanol Predales, però que es posaran dues condicions.
D'una banda, ha demanat “voluntat política per a un canvi profund en les polítiques neoliberals i clientelistes vigents en Osakidetza”. El sindicat ha destacat la necessitat d'incrementar la inversió i la fi de la política de privatització i concertació a Euskadi. D'altra banda, ha demanat “la participació directa dels treballadors i la negociació amb ells”, ja que “el departament anterior ha actuat amb imposició i sense negociació”. Han reclamat que es posin fi a les polítiques de privatització i es dignifiquin les condicions laborals dels treballadors, i han denunciat que estan en una situació de "precarietat i explotació".
Mahai Orokorreko sindikatuek salatu dute Gobernuak utzikeriaz jokatu duela ordezkaritza sindikalarekin negoziatzerakoan, horren adibidea da Estatutu berriaren negoziazioan ezarri duen blokeoa. Gobernua Mahai Orokorrean gai horiek guztiak negoziatzera esertzeko ahalegin ugari eta... [+]
LABek, STEILASek, ELAk eta CCOOek greba egutegi bateratua aurkeztu dute Bilbon: martxoaren 25, 26 eta 27, eta apirilaren 1 eta 2. Egungo hitzarmenak aldarrikatutako edukietatik urrun kokatzen direla adierazi dute, "bai sukaldearen eta garbiketaren kolektiboan zein... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
2024ko laneko ezbeharren txostena aurkeztu dute LAB • ESK • STEILAS • EHNE-etxalde eta HIRU sindikatuek aurtengo otsailean. Emaitza larriak bildu dituzte: geroz eta behargin gehiago hiltzen dira haien lanpostuetan.
Grebaren bezperan Hezkuntza Sailak “edukirik gabeko” mahaia deitu zuela eta sindikatu deitzaileak “errespetatu gabe” akordioa “antzezteko” gutxiengoa duten sindikatuak “erabili” nahi izan zituela salatu ostean, beste bi greba... [+]