"La idea de ressuscitar l'Olentxero '' del sacerdot separatista"
- A la fi de la dècada de 1940, Olentzero va ser el destí de la policia. Pel segrest i assassinat de nens? No! Podia ser que l'Olentzero ficava als nens en el sac i els passava a la mar, o que venia amb la falç es deia als nens tallar el coll. Però no, la policia va ser perseguida entre els joves per "obrir sentiments separatistes".
L'Arxiu Històric Provincial de Guipúscoa ha publicat en 1949 l'informe de la Comissaria de Policia de Sant Sebastià sobre l'Olentzero. La policia diu que la tradició d'aquesta festa era perduda i que va ser recuperada en 1947. Compte que en 1948 va haver-hi un gran nombre de precs d'Olentzero:
"Sant Sebastià Sant Sebastià atatzen duten talde batek, eta muina, besterik gabe, helburu benèfics egiten ditugu. Euskaratu eta euskal kantuzas constaten daude, eta ez dakiguren contingut ez dakiguren bat".
La policia tenia treballs per a entendre les cançons dels Olentzero. Finalment, el Govern civil va autoritzar la festa, però van haver de passar a la censura, és a dir, la comissió organitzadora de l'Olentzero va remetre una sol·licitud d'autorització al Govern civil, en la qual van haver de recollir les lletres de les cançons que cantarien en cercaviles, juntament amb la traducció en castellà.
Per exemple:
"Olentzero" cap gran
reconeixement
anit bebè
una pell de deu ovelles
El Pare Otaegi, que organitzava i animava la cercaviles d'Olentzero en Donostia, tenia aparentment "fitxat": "Aquest sacerdot és un separatista". La policia escriu que l'únic objectiu per a ressuscitar a "Olentxero" és estendre el nacionalisme i el separatisme entre els joves:
"Behin eta berriro esan dona separatistes per tactica, eta ez dela beste sentierten, eta ez dela beste ekintza-folcloritoak euskal izoan bere sentimaz regionalisme bat iran, gero, separatismoan atea. Hori bakarrik, ekintza-esku daude".
Basarri en cadena curta
Si bé la primera i la major part de l'informe se centra en l'apartat dedicat a "Olentxero", els següents apartats també tenen contingut. L'informe mostra que la bertsolari, periodista i escriptora Inazio Eizmendi Basarri seguia molt de prop a la policia, amb el seu pecat original ("No procedeix del camp nacionalista") i els seus desplaçaments i relacions com a perilloses ("se li ha vist en contacte amb coneguts separatistes"). Però el desconeixement del basc encegava als franquistes: "Euskeraz ari gara hitz eta kantatuz. Ignorem què digués, però la xerrada va anar esmaltada de "Donostyas", "guipuzkoa", "amatchos", "aitachos", etc.
Sacerdots enemics d'Espanya
Hi ha convents i esglésies en les quals els sacerdots assíduament donen missa en basca als policies i aquests sacerdots són considerats enemics d'Espanya:
"SACERDOTS QUE FAN QUANT MAL PODEN A ESPANYA.- Hau desgraciada-egia dona, jakina, ez dela behar archisabida berriro ere. Sacerdots euskal separatistak legioa dira nor baino minimo beroa Mobiletik postulats, eta procura, bere eragin indubtable, Pàtria kontra sentimendua bizirik eutsi".
Informe de la Comissaria de Policia: Olentxero (pdf)
Traduccions de nadales:
- Bon Nadal i camina noi (pdf)
Font: Arribada del perillós "Olentxero" 1947.urtean (Arxiu Històric Provincial de Guipúscoa, 21-12-2023)
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
