Les associacions memorialistes demanen que La Cimera sigui lliurada a l'Ajuntament de Sant Sebastià
Han exigit que l'edifici de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià on van ser segrestats i torturats Lassa i Zabala es converteixi en un lloc de memòria històrica. Han denunciat que encara que el palau, propietat de l'Estat espanyol, s'anava a cedir a l'Ajuntament de Sant Sebastià en 2023, el procediment segueix sense executar-se.
Les associacions memorialistes han presentat aquest dilluns als junteros de Guipúscoa el projecte d'adequació de La Cimera com a espai per a la memòria. En la proposta, els familiars, Aranzadi, EgiaZor, Argituz, Mikel Zabalza Herri Ekimena i l'Associació Reescriure, poden establir les bases dels futurs usos de l'emplaçament. Demanen que s'apliqui la llei de memòria històrica aprovada en 2022, en la qual es va aprovar convertir l'edifici en un espai per a preservar i difondre la memòria democràtica.
En 1983 els dos tolosarras van ser torturats pel GAL en el palau situat en Aiete. A pesar que l'espai ha estat en mans del Govern espanyol, el 19 d'octubre de 2022 es va aprovar la Llei de Memòria Democràtica i tant la Cimera com el Fort d'Ezkaba van ser reconeguts com a llocs de memòria. Les associacions memorialistes han denunciat que, malgrat l'aprovació de la llei, el mandat encara no s'ha implantat.
La proposta contempla la creació d'una exposició permanent sobre la repressió franquista i de la transició, un servei de pedagogia i divulgació, una pàgina web, un espai per a investigar casos sense esclarir i un espai d'acompanyament psicosocial, entre altres.
A la presentació han acudit familiars d'Asun Lassa i PILI Zabala, així com l'investigador de la Societat de Ciències Aranzadi Javi Buces. Sol·liciten la cessió de l'edifici en primer lloc a l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià. Zabala ha declarat que no entén per què “tanta resistència” per a complir un mandat que està escrit en una llei. La decisió s'aplicaria en el termini d'un any des de l'aprovació de la llei, que és octubre de 2023.
Cessió immediata
Després de la presentació del projecte, els junteros han pres la paraula per a donar pas a la presentació. Luis Barigarrementería, d'EH Bildu, s'ha sumat a la proposta de les associacions memoralistas i ha afirmat que la cessió s'ha de fer "al més aviat possible", perquè aquest serà "el punt de partida".
El diputat del PNB Ianko Ganboa també s'ha referit a la necessitat que s'estableixi la cessió. Ha assenyalat que La Cimera ha de ser un lloc per a la memòria col·lectiva, però que cal posar el focus en el segrest de Lassa i Zabala, la tortura i l'assassinat, segons Berria.
El regidor de l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, Jorge Mota, ha rebut a la delegació del pp en el Consistori. Es tracta del germà de l'ex funcionari de la presó de Martutene Ángel Jesús Mota, assassinat per ETA en 1990 en el marc d'un tret al cap. També ha dit que cal reconèixer a les víctimes d'ETA, i que també haurien de tenir el seu lloc en La Cumbe, on no va haver-hi víctimes.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
