Dos membres de la plataforma Stop Acomiadaments, juntament amb dues persones afectades per la venda de deutes hipotecaris realitzats per Kutxabank, van prendre la paraula el dimarts davant el Departament de Planificació Territorial, Habitatge i Transports del Govern Basc. Objectiu: Denunciar la venda realitzada per Kutxabank i el seu impacte, i traslladar les exigències al Govern Basc.

Al juliol Kutxabank va vendre 2.500 préstecs hipotecaris al fons d'inversió Zima Finances per 250 milions d'euros. Es tractava de deutes qualificats pel banc com a "tòxiques", ja que així es denominen als ulls del banc els deutes amb escassa probabilitat de ser cobrades íntegrament. D'aquesta manera, Kutxabank ha desbancat els préstecs de diverses famílies que no podien fer front al deute, venent-los al fons putre a un preu inferior al deute dels seus clients. Així ho va explicar la plataforma Stop Acomiadaments a l'octubre, poc després de conèixer la venda: "Tots els bancs estan venent deutes morosos a fons putre a un preu molt inferior al deute dels seus clients. Però la sentència 728/2020 del Tribunal Suprem impedeix als deutors comprar el seu deute a un preu irreversible venut al fons putre. Així, els bancs i els fons voltors guanyen i la gent hipotecada perd". De fet, una vegada que els préstecs passen a les mans de fons putres, augmenten les possibilitats de presentar demandes de desnonament i de deixar al carrer a famílies vulnerables, a diferència dels bancs, perquè el Codi de Bones Pràctiques Bancàries no és aplicable als fons putre.

La venda de Kutxabank ha afectat 2.500 deutors, entre els quals es troben algunes famílies basques. Per això, la plataforma ha reclamat al Govern que adverteixi de la seva responsabilitat davant la situació de vulnerabilitat d'aquestes famílies a Anton Arriola Boneta, director de Kutxabank a partir del mes de novembre, i que, en compliment de la Llei d'Habitatge 2015, ofereixi alternatives a les famílies que passaran a estar en risc de ser desnonades a través del parc públic d'habitatges.

Van advertir, a més, que Kutxabank i altres bancs tenen intenció de vendre un altre paquet de préstecs hipotecaris a través del denominat Projecte Lezama, la qual cosa portaria a altres tantes famílies a una situació de vulnerabilitat.

El Projecte Lezama, com les vendes realitzades per Kutxabank a l'octubre, vendria diversos préstecs hipotecaris en un mateix lot. La venda per lots de préstecs hipotecaris nega als inquilins el dret de tanteig i retracte sobre la base d'una sentència del Tribunal Suprem. Rosa García, de la plataforma No Acomiadaments, explica clarament la maniobra en aquest vídeo que recull part de la concertació en el Govern:

Gaur eguerdi, gure Rosa eta Salva, bi artean, Eusko Sozialistak-Eusko Sozialistak-Socialistes Bascos va explicar el que suposa la hipoteca de la venda al fons finances al fons.

Onartu dona! pic.twitter.com/9tyesbumok

— Acomiadaments STOP Desnonaments Donostia (@stopdonostia) November 15, 2022

https://twitter.com/stopdonostia/status/1592588192397819905?s=20&t=vtMvZhDtaIk2srh1dzjAf

https://twitter.com/stopdonostia/status/1592588192397819905?s=20&t=vtMvZhDtaIk2srh1dzjA2008ko per a evitar l'explosió de la bombolla d'estalvis i la repetició dels danys col·laterals provocats per aquesta explosió, demana a les parts representades en el Congrés espanyol que promoguin mesures per a una aplicació més àmplia del Codi de Bones Pràctiques Bancàries, exigint també als fons putres l'execució del Codi de Bones Pràctiques Bancàries.

Més donostiarres en risc de desnonament de fons voltors Azora

Azora és una mostra del que suposa el traspàs dels habitatges dels ciutadans als fons voltors. La voltor Azora, després de comprar l'agència de remuneracions Vascongada, ha fet arribar burofax a diversos inquilins informant-los de la fi del contracte de lloguer. A pesar que van acordar mantenir els contractes i condicions dels inquilins dels habitatges adquirits en 2020 amb l'alcalde Eneko Goia, Azora ha incomplert el seu compromís de comunicar-los el passat 3 de novembre el burofax a vuit veïns de Gros, i la plataforma Inquilins Azora i Stop Kazeratze han denunciat recentment que des de llavors ha augmentat el nombre de veïns de Gros que han rebut el burofax d'Azora.