Es tracta dels resultats d'un estudi realitzat per l'organització europea Toxicowatch, dedicada a analitzar els nivells de contaminació a Europa. Les primeres proves es van realitzar abans de la posada en marxa de la incineradora i a continuació s'han analitzat les mostres fins a 2024. Aquests són els resultats de les mostres de l'any passat.
També s'han analitzat altres llocs europeus on hi ha incineradores, com París i Harlingen (Holanda), i s'han registrat resultats similars, amb elevats nivells de contaminació. L'anàlisi s'ha realitzat amb ous de gallines a l'aire lliure, molsa, terra, aigua dels rierols i aigua potable d'una casa d'Usurbil.
Els membres de Toxicowatch porten cinc anys realitzant la presa de mostres i han comprovat que des de 2019 els nivells de dioxina han augmentat en ells, així com en metalls pesants, PFAS –productes que no es degraden– i altres substàncies molt contaminants. Es van recollir els ous en set punts d'un radi de cinc quilòmetres de la incineradora de Zubieta, i en els ous d'Hernani, a 3.500 metres de Zubieta, s'ha vist el major nivell de contaminació per dioxina registrat en les observacions realitzades a Europa en els últims tretze anys.
Aquest estudi va començar en 2019 i des que la incineradora es va posar en marxa en 2020 la contaminació ha augmentat en tots els seus components. En aquesta ocasió, per exemple, en Zubieta s'han trobat productes tòxics PFAS en tots els ous de gallina registrats, i en Hernani i Andoain superen tots els límits permesos per la Unió Europea.
En 2019 la incineradora encara no estava treballant i no es van trobar dioxines en les fulles de molsa i agulles de pi recollides, però en les mostres recollides en anys posteriors el nivell de dioxines va ser 300 vegades superior. Amb el pas dels anys s'han reduït aquestes xifres de contaminació, encara que les xifres de PCDD/F en les molses, dioxines i furans, són 30 vegades superiors a les de 2019.
També s'observa una tendència a l'alça de la contaminació dels metalls pesants en aigües, terra, molsa i sediments. Aquests es van recollir en un radi d'un quilòmetre de la incineradora, en set llocs. En les mostres d'aigua s'han observat grans nivells de zinc i plom. En la Terra s'han incrementat els volums de cadmi, plata, manganès i mercuri. En la molsa s'ha pujat arsènic, el bari, el níquel i l'estany; i en els sediments, el cobalt i el manganès criden l'atenció.
Polítiques de residus sense incineradora
Els experts de Toxikowatch creuen que totes aquestes tendències posen de manifest l'augment de la contaminació i, per això, aconsellen una anàlisi detallada de les emissions de gasos de la incineradora en el procés de crema. Diuen que és imprescindible realitzar aquest estudi per a saber si la incineradora compleix amb les normes legals per a eliminar o almenys reduir l'emissió de substàncies perilloses.
L'organització Toxikowocht ha realitzat una anàlisi exhaustiva de la contaminació a la qual es refereix la notícia i es pot llegir l'informe complet en la web de l'associació europea Zero Waste. Per a Zero Waste, aquests estudis demostren que la incineració és molt contaminant i demostren que de cara al futur cal fer una transició ràpida en l'àmbit dels residus, sense cremar residus i amb una política de residus zero, “això és imprescindible per a protegir la salut i el medi ambient”.
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià va anunciar en el ple del passat dijous que augmentarà la taxa d'escombraries un 26,5% a partir de gener de 2025, al·legant que la Llei 7/2022 de Residus obliga a això. Eguzki, per part seva, ha denunciat que la llei només s'aplica en... [+]
Recentment, la UPV/EHU va organitzar una sèrie de cursos d'estiu per a tractar el tema del canvi climàtic. El Diputat Foral de Medi Ambient, Asensio, va aprofitar els cursos per a destacar la positiva contribució de la incineradora al canvi climàtic, la qual cosa resulta... [+]