La societat basca actual és culturalment molt diversa, en els municipis viuen persones de diferents orígens, i els nostres centres han notat aquesta diversitat cultural, ja que en els últims cursos les matriculacions d'alumnat estranger han augmentat considerablement. Segons les últimes dades publicades pel Govern Basc en l'EUSTAT, a Euskadi en 2020 l'alumnat sense nacionalitat espanyola matriculat en els Ensenyaments de Règim General no universitàries a Euskadi ascendia a 38.661, si a això afegim els procedents de diferents comunitats autònomes espanyoles i els alumnes de diferents ètnies que es troben en el nostre territori, la diversitat cultural es manifesta en diverses escoles basques. Per això, existeix la necessitat de donar respostes eficaces a aquesta situació, ja que el currículum educatiu basc (Heziberri) no defineix cap principi per a la gestió de la diversitat cultural. Per tant, la participació plena del sistema educatiu és imprescindible per a buscar una solució que permeti la integració de tots els alumnes i alumnes, així com la seva cohesió i convivència.

En primer lloc, abans d'explicar les accions a emprendre per a fer front a la situació, hi ha una necessitat d'aclarir alguns conceptes que utilitzem amb freqüència però el significat de la qual no es coneix amb exactitud.

D'una banda, la multiculturalitat és la pluralitat ètnica, nacional, lingüística, religiosa i socioeconòmica que existeix en la societat i que és fruit de la confluència de moltes cultures en un territori, encara que no existeixi relació entre elles. No obstant això, aquesta situació no aporta riquesa ni per a si mateix ni per als grups humans, precisament per la falta d'interacció entre cultures.

D'altra banda, quan parlem d'integració o socialització, es tendeix a l'assimilació. Sense adonar-se, s'estableix un procés de construcció d'una societat homogènia en la qual les persones immigrants s'adapten i adapten a la societat receptora, obviant les peculiaritats de la seva cultura d'origen.

En conseqüència, la solució eficaç és el mètode d'Educació Intercultural que es desenvolupa a les escoles basques. De fet, diversos estudis realitzats per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) han demostrat que l'Educació Intercultural és el model educatiu més eficaç per a respondre a la diversitat cultural. L'Educació Intercultural es fonamenta en la dinamicitat, ja que en els grups culturals es generen relacions evolutives. Les activitats d'interacció cooperativa generen interaccions entre l'alumnat, mostrant actituds de tolerància, comprensió i solidaritat. En aquest sentit, els Centres han de desenvolupar actituds de respecte i integració amb les diferents cultures i totes les matèries del nostre currículum han de tenir una gran importància en aquests objectius, però Heziberri rarament cita els principis d'interculturalitat. Cal destacar, per exemple, la referència que es fa al terme interculturalitat explicat a l'inici de l'informe Segon component de la competència motriu. “Utilitzar el comportament motor per a enfortir la identitat cultural pròpia, enfortir els valors del poble i reconèixer i valorar la interculturalitat i intraculturalidad”. No obstant això, queda molt poc i ha d'assumir totes les àrees i capacitats educatives. Per això, l'Educació Intercultural desenvolupada pel país de Quebec, dependent de l'Estat canadenc, a la fi del segle XX, seria un excel·lent model d'implantació al País Basc. Quebec, igual que el País Basc, té una llengua i una identitat culturals pròpies, en la qual habiten habitants de molt diversos orígens i amb unes competències jurídiques i polítiques limitades, és un territori sotmès a les lleis d'un Estat. D'aquesta manera, el programa d'educació intercultural que està dins del currículum educatiu de Quebec es diferencia del procés d'integració del Canadà. De fet, posa l'accent en criteris més ciutadans que culturals i es treballen principis que difuminen les petjades de l'assimilació. En concret, a través del treball sobre els intercanvis culturals s'adopten mesures per a combatre el racisme, la intolerància i la discriminació. Cal destacar que l'aprenentatge del francès no és una mesura d'assimilació, sinó que s'utilitza com a recurs per a la igualtat i la integració. Per això, aquest exemple és vàlid per al nostre territori i el basc haurà de jugar un paper similar en l'educació basca. Per exemple, considerar el basc i la cultura basca com un element central d'integració, participació i igualtat d'oportunitats i no com un senyal d'identitat de la majoria, sinó com un senyal d'identitat de tots els habitants d'Euskal Herria, independentment del seu origen.

Per tant, tenint en compte l'anterior, el currículum educatiu basc ha d'incloure propostes culturals, formació, formació, mètodes educatius o materials pedagògics a implantar a nivell educatiu. Existeix una tasca per a desenvolupar un currículum eficaç que integri la interculturalitat. Mitjançant aquest treball es treballaran els coneixements de les diferents perspectives culturals de l'alumnat, s'eliminarà l'exclusió sociolingüística i cultural i s'evitarà el fracàs escolar en els centres. Per a això, el professorat tindrà un suport amb un currículum en el qual es treballin els principis interculturals per a investigar, dissenyar, portar a la pràctica a l'aula la integració de cultures i associacions d'alumnat d'origen divers, així com la posada en comú dels grups.

En definitiva, vivim en un món globalitzat en el qual conviuen cultures i costums molt diferents. Això comporta moltes conseqüències: els alumnes i alumnes es reuneixen amb companys i companyes de diferents cultures i costums, la qual cosa pot influir molt en el seu procés de desenvolupament educatiu. És clar que el currículum educatiu del País Basc ha d'integrar l'Educació Intercultural per a garantir la convivència en els centres educatius. Per a això, és necessari utilitzar la cultura basca i el basc a les escoles com a mitjà de trobada, d'integració i d'igualtat entre les cultures de l'alumnat i no com a mesura d'assimilació cultural. Amb tot això, l'educació d'Euskal Herria es convertirà en una cosmopolita.