“Les biblioteques són espais per a la cultura i creiem que el patrimoni cultural no està només en els llibres, sinó també en les experiències personals i comunitàries”, explica Flamarique. Ha recordat que les paraules cultura i "cultiu" tenen el mateix origen etimològic i, per tant, per què les biblioteques no seran un espai propici per a la difusió i protecció de la cultura de les llavors i la terra? Aquest vincle va ser el que va posar en marxa el projecte. Per a començar, van repartir armaris per a guardar les llavors en 23 biblioteques i els van proveir amb llavors donades per la Xarxa de Llavors de Navarra i INTIA. A més d'aquesta col·lecció bàsica, en cada poble es poden donar llavors autòctones. I, evidentment, no sols per a donar, sinó també per a rebre.
Però, a més de la biblioteca física de llavors, han volgut posar en valor el patrimoni immaterial lligat a l'agricultura amb la iniciativa "Mintegi" del projecte. En col·laboració amb la Universitat Pública de Navarra, s'estan recollint paraules i promeses antigues relacionades amb el sòl i l'agricultura. A més, en 2022, després de la posada en marxa del projecte de biblioteca de llavors, el projecte va ser presentat a una subvenció a les biblioteques iberoamericanes i va rebre una subvenció per al seu desenvolupament. “Gràcies a això, hem pogut programar un ampli programa d'activitats relacionades amb les llavors i l'agricultura: traiem un calendari amb informació de varietats antigues, realitzem tallers de sembra, xerrades, projeccions…”.
Una de les parts més riques del projecte és que la biblioteca de llavors s'ha emportat a moltes comarques de Navarra. “Sempre intentem impulsar des de la xarxa projectes col·laboratius que s'estenguin a tot el territori perquè les biblioteques siguin promotores”, diu Flamarique. Les biblioteques de llavors ja estan en marxa en Leitza, Olazti, Aurizberri, Roncal, Puente la Reina, Terra Estella, Artajona, Allo, Tafalla, Olite, Mendavia, Castejón, Arguedas, Cintruénigo, Ribaforada, Monteagudo i alguns barris de la Comarca. “També hem recollit llavors de cada poble que no teníem en un principi però que després hem anat recollint”, ha explicat Flamarique.
El projecte, que ha estat elaborat en col·laboració amb associacions i col·lectius de la comarca i de la sobirania alimentària, ha estat valorat molt positivament durant aquests anys. De cara al futur, el repte que tenen ara entre mans és trobar als cuidadors de les llavors per a cuidar, mantenir i reproduir les llavors recollides.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.